Aviso sobre el Uso de cookies: Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar la experiencia del lector y ofrecer contenidos de interés. Si continúa navegando entendemos que usted acepta nuestra política de cookies. Ver nuestra Política de Privacidad y Cookies
manacormanacor.com
Lunes, 7 de mayo de 2018
Sant Llorenç / Son Carrió

“La patata a Mallorca”; una exposició sobre l’origen del seu conreu i gastronomia

Son Carrió obrirà avui les portes als visitants de totes les exposicions organitzades per les Festes Patronals; la patata és la protagonista d’una d’aquestes.

Avui horabaixa, a les 20.30 h, el pregó a càrrec d'Elisabeth Genovart i Joan Blas García serà l'antesala de la inauguració de totes les exposicions que aquest any acull Son Carrió en el marc de les seves Festes Patronals.

[Img #29746]

 

D'entre totes, l'exposició que s'exhibeix al centre cultural de ca n'Apol·lònia, dedicada a la patata mallorquina n'és la més destacada, i és que també és el tema de la XXVI Fira Ramadera que se celebrarà aquest diumenge que ve com a acte per concloure la setmana de Festes.


En Joan Sureda de Sa Carrotja, en Rafel Rigo Corraler o en Simó Tortella, d’Agromart, són alguns dels productors que mostraran el seu producte a aquesta exposició. I que han pogut contar una mica la seva experiència de com sembrar, cultivar i cuidar una bona patata mallorquina.


[Img #29747]-    Quines varietats de patata es sembren aquí?


Joan: Nosaltres en sembrem de diferents tipus; la red pontiac, l’spunta i la Kennebec són les que més sovint cultivem. La spunta és la més clàssica però també la que té més acollida. Tot i que es cert que ara, la red pontiac està despuntant. La red pontiac és una patata amb la pell vermella i amb l’interior més blanc i és molt més gustosa que la patata tradicional.


Simó: A Agromart solem sembrar la Maris Bard o la Daifla; és una patata blanca que té molta sortida i dóna molt bons resultats, tant per fregir com per bullir.


Rafel: Nosaltres sembrem l’ull vermell i la slaney; són varietats que funcionen per tot; bullir, fregir, al forn…


[Img #29750]-    Què necessita la patata per créixer bé?


Simó: El més important és fems orgànic, humitat i sol. Amb això una patatera surt forta i bona. També és molt important la terra; a Porres, Campos, Sa Gruta.. i a molts llocs de Mallorca tenim terra de call vermell; és una  terra rossa; és un sòl argilós, de color vermellós, sovint barrejat amb graves o macades, que es va formar a partir de l'erosió de les roques calcàries i que aguanta molt bé la humitat.


Joan: És important també rotar els cultius, és a dir, no sembrar la mateixa varietat al mateix espai un parell d’anys seguits, per què així la terra pot oferir nutrients que si cada any sembrem allà mateix ja no té.


Rafel: Nosaltres ho tenim clar; usem fems de vaca i de bou i aigua, molta i bona. També tenim aquesta sort, que a s’Horta, a la zona on nosaltres cultivem hi havia un gran aqüífer. De totes maneres, just a la nostra zona, la terra no és de call vermell, és més gramosa.  


En Xisco Antich; exmestre i historiador del poble de s’Horta amplia la informació d’en Rafel. “L’aqüífer artificial anava acompanyat d’un pou públic on tothom anava a sembrar aigua; als 50 es feren més de 50 sínies; cada una d’elles abastia a 1 cortó de terra on s’hi sembrava de tot. A partir dels 70 es van començar a fer pous amb bombes mecàniques i l’aigua era tan profunda que feu que l’aqüífer s’anés esgotant; però això ha marcat que la terra on sembrem sigui bona pel cultiu de la patata”.


[Img #29751]-    Quin és el millor moment per a la sembra de la patata?


Joan: Es fan dues sembrades; una a l’hivern i una a l’estiu. Al febrer; i es recull al juny i una altra tirada a l’agost i es recull al desembre.


Simó: La sembra d'hivern és molt més petita que la de l'estiu. Nosaltres, a Agromart sembrem, 15 quarterades a l’estiu i 5 a l’hivern, per exemple.


Rafel: Sí. S’han de fer dues sembrades per tal de no esgotar la terra.


[Img #29749]-    Com es cultiva la patata?


Joan: S’ha d’abonar bé la terra abans de sembrar i has de tenir una bona llavor. S’enterren uns 5 cm davall terra, sempre deixant un espai prou gran entre una patatera i l’altra per evitar que es propaguin malalties i bàsicament perquè cada patatera pugui treure arrels sense problema.


Simó: La llavor per fer la sembra d’estiu la comprem cada any a finals de desembre, sempre comprem una llavor amb certificat de qualitat i exempta de malalties. La de l’hivern nosaltres utilitzem la pròpia de l’estiu. Una vegada recollim les patates ja crescudes, es seleccionen. N’hi ha que són massa petites, n’hi ha que són defectuoses… totes aquestes les usem o bé com a llavor o bé com fems orgànic per una altra collita. També destacar que a Agromart treballem amb una producció integrada; un sistema de producció d’aliments de qualitat mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient on es dóna resposta a les demandes de qualitat i seguretat en els aliments que exigeixen els consumidors responsables.


Rafel: Sobretot això, s’ha de tenir molta cura de no esgotar la terra, ja que sinó perd els nutrients que necessita la planta.


-    Quants de quilos de patata produïu?


Joan: Fem uns 5.000 quilos de patata a l’estiu i uns 1.000 a l’hivern.


Simó: Nosaltres arribem a les 300.000 tones.


Rafel: Unes 100 tones anuals. Sembrem unes 3 o 4 quarterades entre diferents pagesos de s’Horta.


-    Sempre és millor el comerç local?


Joan: Nosaltres només venem al mercat local de Porto Cristo, però el mercat de proximitat és un mercat en alça, cada vegada la gent valora més el producte proper i ho distingeix pel seu sabor.


Simó: Potenciar el km 0 es beneficiós tant pel productor com pel consumidor. Nosaltres repartim íntegrament la nostra producció en les nostres botigues repartides per la geografia mallorquina; Porreres, Campos, Santanyí, Artà, Sineu, Pollença, Binissalem, Sa Cabaneta, Secar de la Real, Es Cruce-Vilafranca, Sóller i aviat a Portals Nous. I creiem que és la millor opció; de fet, l’any passat vam sembrar 8 quarterades de patata i aquest any n’hem sembrades 20, un bon exemple de l’acceptació i importància de la patata de proximitat a la nostra Illa.


Rafel: Nosaltres venem als particulars i alguns supermercats petits i petits comerços i és on compra la majoria del poble, per tant, creiem que se sap la importància i la qualitat del comerç local.


La gastronomia


La patata fa milers d’anys que la tenim i emprem a la cuina mallorquina tot i que no sempre ha estat així. De fet, des del seu descobriment varen passar més de cents anys fins que la vam usar a la cuina, i és que es pensaven era verinosa i inacceptable perquè no s’anomenava a la Bíblia. Sort que a poc a poc va cobrar adeptes i avui tot i que és la guarnició per excel·lència la seva textura i gust la fan útil en qualsevol plat; dolç o salat.


El Forn de ca’n Molinas a Valldemossa l’ha utilitzada per a la seva més famosa i típica creació. La coca de patata. En Miquel Àngel Cañellas i na Maria Pilar són la tercera generació d’aquest reconegut forn que els seus padrins de Bunyola; coneguts com de ca’n Molí, varen establir a Valldemossa.


[Img #29748]Antiguament la Coca de Patata es feia tota una i grossa i es menjava sempre a qualsevol celebració.

 

L’anomenaven també coca de motllo. Al Forn de ca’n Molinars segueixen utilitzant els mateixos ingredients i de la mateixa qualitat que els que s’empraven per a aquelles coques de motlle i sempre amb el forn de llenya; “es quan surten bones les coses”. Cada coca es fa manualment i sense cap element industrial, i s’ha de deixar reposar 24 hores. Ens diuen els ingredients; patata, farina, sucre, saïm i ous però el secret per fer la millor coca de patata el guarden per ells… i per tots qui vulguin anar a tastar-les al Forn ca’n Molinars.


Un altre Forn on la coca de patata n’és protagonista és el Forn Santo Cristo de Palma. Ensaïmades i coques de patates són les estrelles d’un forn amb més de 100 anys d’història. L’any 2010 na Maria Mas i la seva família, varen agafar les rendes del Forn dels  germans Àngel i Pere Calleja, intentant conservar la tradició però sense perdre de vista els avantatges de la modernitat. Aquesta setmana també exposaran el seu millor producte a Son Carrió.

Acceda para comentar como usuario
¡Deje su comentario!
Normas de Participación
Esta es la opinión de los lectores, no la nuestra.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
manacormanacor.com • Términos de usoPolítica de PrivacidadMapa del sitio
© 2018 • Todos los derechos reservados
Powered by FolioePress