Lluís Solà i Miquel Desclot, guanyadors dels XXXIV Premis Cavall Verd

Lluís Solà ha estat guardonat amb el Premi Josep Maria Llompart per l’obra Poesia Completa (Edicions de 1984) com a millor llibre de poesia en català publicat el 2016.

Miquel Desclot rebrà el Premi Rafel Jaume a la millor traducció poètica de l’any per Cançoner, de Francesco Petrarca (Proa) del poeta i humanista italià del segle XIV.

L’acte d’entrega dels guardons tendrà lloc dissabte, dia 25 de març, durant un sopar literari al restaurant Can March de Manacor, dins el marc d’una jornada en homenatge al polifacètic escriptor i cantautor Guillem d’Efak.

Premi Josep Maria Llompart

Poesia Completa de Lluís Solà (Vic, 1940) desgrana amb poc més de mil pàgines la poesia de l’autor d’ençà de 1958 fins al 2015. A més, el volum publicat per Edicions de 1984 també aplega quaranta-dos llibres inèdits que fan de l’obra un minuciós repàs per la paraula més personal de l’escriptor i sobre la necessitat del mot per entendre el món i l’home.

El llibre consta de dues parts principals. Per un costat, els poemes dels inicis de l’autor fins a l’any 1999, i una segona part de l’obra poètica posterior i que encara no havia estat publicada. En ell aprofundeix en la seva idea d’un poeta que parla de la persona “en el seu conjunt” a partir d’una base fonamental que defineix l’obra de Solà, com és la importància de la paraula per recollir-hi en ella els elements de la vida.

El fet poètic, la importància de la poesia per “salvar els homes per esdevenir més dignes” forma part d’aquesta primera part del volum amb un Solà més reivindicatiu. Mentre que la segona part, més reflexiva segons apunta el propi autor, aprofundeix en la condició humana i el paisatge que ens conforma, sempre lligat al seu món més personal. És, en definitiva, i com apunta el propi autor “un llibre que va directe al cor de la poesia”.

Premi Rafel Jaume

L’obra guanyadora del premi Rafel Jaume, Cançoner, Francesco Petrarca, traduïda per Miquel Desclot, ha estat publicada per Proa. En ella es recullen els 8.000 versos lírics del considerat pare de l’Humanisme, Francesco Petrarca.

L’obra de Petrarca és el primer cançoner de la poesia lírica europea, que es convertí en model poètic fins a principis del segle XX. Precisament, la importància de Petrarca, segons relata la pròpia editorial, rau en el fet d’haver creat un espai líric plenament humà en què s’han reconegut els poetes moderns.

Miquel Desclot s’embarcà en aquesta traducció l’any 1994 traduint la part incompleta d’Usbald Cardona. Un treball que ha anat fent amb els anys fins a presentar ara una edició íntegra i bilingüe que restava pendent en la còmput de la literatura traduïda al català. No debades, els versos de Petrarca han marcat durant dècades els poetes occidentals.

En ell, Desclot empra un català “d’ara, però culte” com explica el traductor, on s’ha servit de “l’edició canònica” de l’obra de Gianfranco Contini, però també edicions posteriors en italià “molt més acotades” que li han facilitat un procés de traducció llarg i interromput.

“Amb Petrarca ens trobam la ment i l’ànima d’un poeta que no és tant immediatament atractiu però que trama un relat subjacent i constant” amb la seva renovació del llatí i la tornada als clàssics. Per a Desclot la tasca de traductor és la d’un “escriptor que ha de tenir la humilitat de servir a l’altre i l’orgull de sentir que està fent una feina nova”, apunta Desclot.

Valoració del jurat

El jurat, conformat per Rafel Guillem, Bernat Joan, Maria Llopis, Pere A. Pons, i la vicepresidenta de l’AELC per les Illes, Fanny Tur, es reuní a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) el 17 de març.

Segons apunta la vicepresidenta de l’AELC Fanny Tur, el jurat tot i destacar el bon nivell de les obres en català editades al llarg de 2016, va valorar i qualificar aquestes dues com a “autèntiques fites culturals que només es donen una vegada cada molts anys”. Els membres del jurat varen manifestar també que es tracta de dues obres i dos guardonats que donen prestigi als Premis.

La literatura en català tenia en la traducció del Cançoner de Petrarca una de les seves fites pendents més importants, i que ara gràcies a Miquel Desclot s'ha assolit. “Aquesta obra és el fruit de molts anys de treball per part del poeta i traductor, i ara ens ofereix una versió magistral, íntegra i bilingüe dels 7.785 versos en 366 poemes (1 per a cada dia de l'any més 1) que integren la magna obra de l'humanista toscà”, apunten.

Pel que fa a la Poesia completa de Lluís Solà, publicada per Edicions de 1984, destaquen que, juntament amb els 40 poemaris inèdits, converteix el volum “en un dels esdeveniments poètics i literaris més importants de la dècada”, fent honor a l'afirmació del propi Solà en el pròleg del llibre quan defineix el poeta com l'home de les paraules:

"… És possible que l'home, i en primer lloc l'home de les paraules, el poeta, hagi confiat massa en el poder de les paraules. Ara bé, que després de tanta devastació i de tanta negació encara hi continuem confiant,… probablement és una prova conclusiva de la nostra necessitat de la paraula."

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana també destaca que la celebració d’enguany tendrà lloc a Manacor ja que en aquesta edició l'escriptor homenatjat és Guillem d'Efak.

Col•laboració institucional

Per segon any consecutiu els premis Cavall Verd compten amb la col•laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell de Mallorca, institució que aposta per aquests guardons literaris amb 34 anys d’història i que han premiat les veus poètiques més rellevants dels territoris de parla catalana.

Homenatge a Guillem d’Efak

Com ja és tradició en la celebració d’aquests guardons, els Cavall Verd també retran homenatge a un escriptor de les Illes Balears. Enguany l’autor que rebrà tribut serà a Guillem Fullana i Hada d’Efak (Guinea Equatorial, 1929 – Mallorca, 1995).

Poeta, dramaturg, narrador, traductor, cantant i activista cultural, fou un polifacètic autor que, amb la seva paraula vivaç, captivà.

D’Efak nasqué a Asobla, Rio Muni (Guinea Equatorial) fill d’un guàrdia colonial de la Guàrdia Civil manacorí i de mare de la tribu dels fang. Als dos anys el duen a Manacor, a la barriada del Barracar, amb la germana del seu pare, Margalida Fullana, que juntament amb la seva mestra de parvulari, Lluïsa Fuster, tendran gran influència en la vida del jove escriptor i cantant.

Començà a escriure poesia de molt jove, als setze anys, i ja llavors rebé els primers premis literaris atorgats per la premsa mallorquina. Freqüentava les festes literàries i el 1956 Josep Maria Llompart li publicà el seu primer llibre de poemes, influïts per la Generació del 27, El poeta i la mar. Més tard, fruit d'una experiència laboral a Alsàcia, publicà El poeta i la mina (1966). La seva producció poètica no s’aturà i el 1966 obtingué el premi Carles Riba de poesia per Madona i l'arbre. Entre popular i innovadora la seva poesia té una gran vivacitat en obres com Poeta en bicicleta (1984) o Capellet de vidre (1995).

El seu darrer llibre poètic sortí publicat el 2010 sota el títol Manual inacabat (per anar per la vida). L’any passat, el Gall Editor publicà un volum amb la seva obra poètica.

A més de narrador (La ponentada gran) i traductor (Ivanhoe de Walter Scott) fou autor teatral, especialment d'obres per a infants. Destaca per la seva popularitat El dimoni cucarell.

Però Guillem d’Efak és també conegut per la seva vessant de cantant. Als anys seixanta fou un membre de la Nova Cançó catalana. Entre música de jazz i popular de Mallorca, algunes de les seves cançons han estat i són interpretades per diversos cantants i grups. A més, el seu activisme cultural el portà també a la promoció teatral i musical des de locals emblemàtics com la Cova del Drac de Barcelona. Un activisme que no abandonà mai.