Paraules del Bisbe de Mallorca per a la Setmana Santa de 2017

Tota confraria, en l’Església, té un origen i un objectiu molt clar. L’origen és un grup de cristians que volen fer de la seva fe en Jesús el sentit de la seva vida i ho volen viure en confraria, és a dir, en comunitat de germans. L’objectiu és mantenir viva la fama de la fe, alimentar-la i fer-la créixer fins a fer-ne testimoni viu davant dels altres. Això és possible mitjançant una vida cristiana viscuda cada dia amb més convicció i fermesa, fins al punt de fer-ne manifestació enmig del poble, després d’haver celebrat la fe en els actes litúrgics de la comunitat cristiana.

La processó pels carrers de la ciutat en la que participau activament és la conseqüència d’una vida cristiana que no sols es viu en la intimitat personal, amb els altres cristians i en confraria, és a dir, en fraternitat, sinó que és capaç de manifestar-se públicament. La processó és una espècie de peregrinació que demana les actituds pròpies d’aquell que es disposa a posar-se en camí i fa de la seva vida un itinerari de confiança, d’humilitat, de pregària i de solidaritat.

Posar-se a caminar vol dir tenir una meta fixada, la qual cosa demana assegurar bé totes les etapes del camí per aconseguir-la. El papa Francesc ha dit, en ocasió de l’Any de la Misericòrdia, que aquestes etapes són: no jutjar, no condemnar, perdonar i donar, i que ho podem fer realitzant les obres de misericòrdia corporals i espirituals. Més de dos mil anys d’història fent-nos presents arreu del món i donant a conèixer Jesús i l’Evangeli. També nosaltres, avui, l’any 2017, en un món accelerat i canviant, en una societat plural, democràtica, definida com a laica per a molta gent, però plena de persones religioses, volem manifestar, viure i proclamar la nostra fe cristiana amb la paraula i amb el testimoni de la nostra vida, especialment de solidaritat i atenció als més pobres.

Tanmateix, la unió de l’Església amb el poble és quelcom essencial a l’hora d’anunciar l’Evangeli. No és una Església afegida al poble, sinó que ella mateixa en forma part, participant, com diu el Concili Vaticà II, de les seves alegries i esperances, de les seves tristeses i angoixes. Ho hem de dir ben alt: Tot allò que és humà ressona profundament en el nostre cor. Els batiats formam part d’aquesta comunitat humana com qualsevol altre ciutadà i sabem que l’encàrrec que ens ha fet Jesús de donar-lo a conèixer forma part de la nostra identitat.

Per això, avui, més que mai, volem ser fidels a la missió que ens ha encomanat el Senyor i comunicar la seva Paraula i la seva Persona al nostre poble. Tot i la nostra feblesa i contrarietats, són milions els cristians i cristianes qui, arreu del món, tractam de fer realitat l’encàrrec de Jesús i convertir la fe en Jesucrist en una proclamació silenciosa i pública alhora.

Nosaltres. Confrares, ¿on som? ¿al costat de qui estam? ¿En quina comunitat estam arrelats per a viure i alimentar la nostra fe? ¿Quins compromisos de participació en la comunitat cristiana estam disposats a assumir? El papa Francesc, en el Jubileu de les Confraries, ha demanat a tots els confrares: autenticitat evangèlica, sentit d’Església i ardor missioner. Guardem-ho en el nostre cor i treballem-ho entre tots ara i al llarg de l’any. Us desitjo una santa i fructuosa Setmana Santa viscuda en el goig de la Pasqua.