En Michel era un nin de devers quatre o cinc anys quan son pare, En Joan Llompart Garau “de Can Puig”, un algaidí que havia emigrat a França i que col·laborà activament en la resistència francesa, va desaparèixer. Ningú no en tenia la més mínima notícia: no se sabia si era viu o mort ni si els nazis l’havien fet presoner. Això va succeir als anys quaranta a França, en el context de la Segona Guerra Mundial. Al final es va saber que havia caigut presoner de l’exèrcit nazi i que, a conseqüència d’això, l’enviaren al camp de concentració de Buchenvald. La seva família (i principalment els seus germans) no es cansà de demanar ajuda a l’administració espanyola, però sempre els fou denegada, car el règim franquista, en clara connivència amb el règim d’En Hitler, negà en tot moment l’existència de presoners espanyols als camps de concentració. Finalment, quan fou alliberat al final de la guerra, només pesava quaranta quilos.

Durant molts d’anys, la història d’En Joan “de Can Puig” i la seva família ha estat un tema tabú del qual no s’ha pogut parlar. Massa anys de por, massa anys de silencis, fins que finalment el seu fill, En Michel Llompart, s’ha atrevit a parlar per, sengons ens conta, “despullar la memòria de son pare, que també és la seva”. I és per això que En Michel, en el pròxim Dilluns de l’Obra, trencarà una vegada més aquest silenci. Però també perquè ens interessa escoltar-lo. Perquè volem que ens expliqui l’experiència de son pare i com l’ha viscuda la família; i , sobretot, com l’ha viscuda ell mateix.