La meva felicitació per aquest Sant Roc

Acabam de viure un dels moments més gratificants que un pic a l’any celebram dins aquest auditori: el nostre Pregó. El pregoner  i els seus antecessors/es, amb la seva tasca, han contribuït, d’alguna manera, a fer més gran el nostre poble.  

Un poble està fet d'una combinació de factors. Està fet de la gent que hi ha nascut i que hi roman arrelada, que hi fa vida i feina, des de la més tendra edat fins al final dels seus dies. Però també està fet de la gent que va i ve, dels que se'n van i tornen ocasionalment i dels que arriben i s'hi queden a construir el futur.  

Si avui som aquí, compartint la paraula amb totes les persones amb qui convivim, és perquè els nostres avantpassats, per diferents camins, van crear un Porreres a on és pogués viure dignament.

Si avui som aquí és perquè els nostres padrins, van fer feina intensament per defensar,  les seves idees, la seva forma de vida i la seva llengua. Sempre fidels a la seva terra i a la seva identitat.

Si avui som aquí, és també perquè els nostres pares, van fer dels seus oficis, professions i vocacions un compromís amb Porreres. Tots ells ens han ensenyat que hi ha una manera honesta i generosa de fer poble.  
De tots ells i elles hem après, que un poble no és una jugueta, ni el projecte dels seus gestors, ni dels seus visionaris, sinó el teixit delicat de moltes mans, de moltes vides i de molta gent. Aquest és al poble al que ens hem de sentir fidels.

I un any més tornam ésser al mateix lloc, sota el signe de la festa, per celebrar el desig d’estar junts. En aquest cas, és el desig del conjunt dels habitants d'aquest poble, de trobar-se entorn de la música i del focs, del ball i de la paraula, de les tradicions populars i de les arts.

Als pobles petits, les festes locals marquen el calendari cíclic del retrobament públic. Si el Nadal és el moment del retrobament privat, les festes locals són el moment de tornar a la plaça i als carrers per posar al dia les nostres vides i saber què se n’ha fet de cada un de nosaltres.  

Quan arriba Sant Roc, tornen al poble els qui han hagut de marxar per feina, per estudis, o per qualsevol altre motiu. Es sent amb més força l’absència dels què ens han deixat pel camí. Es celebren les primeres passes dels més petits, quan ja poden ballar a primera fila de l’escenari. Es retroben antics amors i velles amistats. Es sent enveja dels joves quan surten a ballar, i s’acompanya la tristor dels vells i malalts quan es perden, per falta de forces, el seu acte preferit.  

Facem d'aquest Sant Roc un retrobament amb el poble, amb els seus carrers i places i sobretot un retrobament entre nosaltres. Mirem-nos als ulls no només per emocionar-nos un moment, sinó per trencar la indiferència que  de vegades ens separa i l’hostilitat que incomprensiblement a pics ens enfronta.

Sant Roc és l’epicentre festiu del nostre poble, ens uneix i ens agermana. Un poble que entre totes i tots hem construït al llarg dels segles.  

Aquest sentit d’unió i d’agermanament, fan necessari un esforç col·lectiu per mantenir la cohesió social i la convivència que durant molts anys hem estat capaços d’assolir. No malbaratem aquest llegat que també simbolitza la nostra festa i que aquesta sigui una de les nostres màximes expressions de cultura.

Una festa popular com la Festa de Sant Roc, és un orgull per a tots el qui vivim i convivim a Porreres, som un poble d’arrels populars…

És per això que volem començar la Festa devora cada un dels porrerencs i porrerenques, i seguir la festa ballant a la plaça, gaudint de la música, recorrent els carrers amb els caparrots, gegants, cercaviles i correfocs.

Omplim places i carrers de la música, de milers de converses alegres i disteses entre amics, d'encontre entre veïns i veïnes!

Conservem i compartim entre tots i totes l’objectiu comú de fer de Porreres un poble millor per viure-hi  i tornem a construir plegats, com construïm plegats la Festa, una poble més participatiu i més viu.

Un poble pot créixer de moltes formes, però la millor evolució, la més real,  sòlida i perdurable és la que s’aconsegueix de la mà de la societat civil. El poble el fan les persones. Gràcies per fer Porreres!

Porrerencs i Porrerenques…feis-vos vostres places i carrers!

Porrerencs i Porrerenques… gaudim plegats de la Festa!

Que tingueu un molt Bon Sant Roc!