Després de promoure catorze campanyes ininterrompudes d'excavacions i treballs de consolidació i d'adequació de les restes de la basílica paleocristiana l'Ajuntament adquireix la parcel·la que es troba just al costat de l'actual terreny públic. La batlessa de Manacor, Catalina Riera; juntament amb el vicepresident del Consell, Francesc Miralles; han visitat el jaciment i la finca annexa, d'uns 15.000 metres quadrats, on els darrers estudis amb georadar, duits a terme per la Universitat de Brown (Nova Anglaterra, Estats Units) i la Universitat de Barcelona, confirmen que hi ha restes arqueològiques que són claus per entendre la història completa de Son Peretó.

"Com en les darreres catorze campanyes tenim molta il·lusió per seguir investigant el nostre patrimoni i ara tots tenim ganes de seguir excavant els voltants de l'antiga basílica i també les importants estructures que es troben al subsòl de la nova parcel·la pública", ha explicat la batlessa durant la visita. "És evident que el jaciment de Son Peretó té un potencial enorme i volem seguir donant suport a l'Ajuntament de Manacor per seguir ampliant-lo", ha manifestat el vicepresident del Consell i responsable de l'àrea de Cultura i Patrimoni, Francesc Miralles. "El Consell té l'obligació de donar suport als ajuntaments i els equips d'arqueòlegs que, com els de Manacor, són constants en la investigació i en les campanyes arqueològiques", ha afegit Miralles.

"Compartim amb el Consell de Mallorca l'estima pel nostre patrimoni i des de l'Ajuntament volem agrair que hagin fet l'esforç per obrir línies d'ajut per poder fer realitat projectes com el de l'adquisició d'una parcel·la que guarda davall terra dades valuosíssimes del nostre passat que poden convertir-se en grans atractius pel nostre poble", ha conclòs la batlessa de Manacor, Catalina Riera.

De fet Son Peretó "podria equiparar-se a un jaciment com el de Pol·lèntia, ja que pel que sabem té una extensió enorme", expliquen els arqueòlegs que hi treballen. A més, Son Peretó és "el lloc de Mallorca on es realitzen més excavacions i l'únic jaciment mallorquí de l'antiguitat tardana que compta amb un conjunt basilical i una necròpoli i que a més està museïtzat i adequat a les visites", ha explicat la directora del Museu de Manacor i una de les directores de les excavacions, Magdalena Salas.

Son Peretó "compta amb una basílica on hi cabien entre 300 i 400 persones, i seria la més gran de totes les que es coneixen a Mallorca", explica Mateu Riera, codirector de les excavacions. Els experts manegen diverses hipòtesis "n'hi ha que diuen que seria una basílica urbana i situen aquí la ciutat de Guium, altres defensen que es tractaria d'una basílica rural edificada al voltant de tombes cristianes situades en un entorn sub urbà i també hi ha teories que apunten que va existir una important granja romana que amb el cristianisme complementar-se amb una basílica i va atraure gent a viure-hi", afegeix Riera.

La investigació arqueològica a Son Peretó és constant. Durant els darrers catorze anys s'han duit a terme dues campanyes arqueològiques anuals i durant els darrers tres anys s'ha extret informació del subsòl de l'entorn de protecció del jaciment amb la tècnica del georadar. A més l'any passat va començar el curs universitari d'arqueologia paleocristiana, que s'ha repetit enguany i ha estat possible gràcies al conveni que han signat l'Ajuntament de Manacor i la Facultat d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí, que depèn de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, de Barcelona. A més des del Museu de Manacor han anunciat que "hem demanat una subvenció a l'Estat per poder re excavar tot el sòl de la basílica, pensam que hi poden quedar restes de mosaics i tombes sense obrir que podrien aportar una informació valuosíssima", segons ha desvelat Magdalena Salas, la directora del Museu d'Història de Manacor. La campanya d'excavacions que contempla aquest projecte, valorat en uns 150.000 euros, duraria entre sis i set mesos i "serviria per recrear els mosaics en el seu lloc original, per tal que els visitants es poguessin fer una idea precisa de la grandesa de la basílica de Son Peretó", expliquen des del museu.

Son Peretó es troba a fora vila, a uns sis quilòmetres de Manacor a la carretera que va de Manacor a Sant Llorenç des Cardassar. El jaciment es troba senyalitzat, està adequat amb panells i informació que el fan apte a les visites lliures que es poden complementar amb la visita a la sala que el Museu de Manacor dedica al jaciment i compta amb un petit aparcament al costat de l'entrada.

El jaciment fou descobert oficialment per Joan Aguiló Pinya (Palma 1860-Manacor 1924) que va excavar l'antiga basílica a partir de l'any 1912 i va traslladar els fabulosos mosaics que cobrien el terra de la basílica al Museu de Manacor. El monument manacorí es va difondre ràpidament. L'any 1920 Josep Puig i Cadafalch va donar a conèixer les troballes en l'anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. . El 1931, la zona del temple fou declarada monument historicoarqueològic per garantir-ne la preservació. La Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Barcelona i el Museu de Mallorca van dur a terme noves excavacions en els anys seixanta i vuitanta del segle XX. En els darrers catorze anys, el Museu de Manacor ha realitzat un important esforç de consolidació de les estructures i restauració i ha reprès l'estudi i les excavacions arqueològiques d'aquest important jaciment del temps de l'Antiguitat tardana amb l'esperança de treure a la llum reveladors detalls del culte paleocristià i de la vida a Mallorca durant els darrers dies de l'imperi romà. Des de 1982 els terrenys on se situa l'antiga basílica pertanyen a l'Ajuntament de Manacor. Uns terrenys públics que ara s'ampliaran amb la compra de la nova parcel·la que davall terra guarda una part important de les restes d'aquest monument.