Les beneïdes de Sant Antoni: religiosa i pagesa

Les beneïdes, juntament amb les completes i la missa solemne del sant, formen el tríptic d’actes religiosos en torn de la festa. Per entendre el sentit genuí de les beneïdes ens hem de situar anys enrere, quan les bísties (cavalls, muls, ases) eren animals de transport i també elements imprescindibles per conrear la terra.

També convé recordar que, des de molt antic, existeixen rituals destinats a preservar els animals de les malalties, rituals que van units a les necessitats i feines de la ruralia.

A Mallorca, des de fa alguns segles hi ha constància que la protecció dels animals era conffiada principalment a sant Antoni Abat, el vencedor del mal, i per tant, dominador dels mals esperits, associats amb el dimoni i considerats els causants de les malalties. Amb aquesta convicció i creença varen sorgir les beneïdes, per tal que els animals rebessin la benedicció i protecció del sant, manifestada amb la pregària feta pel prevere i l’aspersió de l’aigua beneïda.

Ffins als anys seixanta del segle passat, la benedicció dels animals dedicats al cultiu de la terra i també altres de la ruralia (cabres, ovelles) o domèstics (conills, cans, moixos etc.) es feia a molts de pobles de la nostra illa. Els obrers de l’Obreria de sant Antoni eren els encarregats d’organitzar les beneïdes.

Si algun pagès no duia el seu bestiar a beneir, era considerat com un malànima o poc creient, o almanco un desconsiderat ja que privava de la benedicció a l’animal i això no era vist amb bons ulls. Els agricultors solien anar muntats sobre les bísties; altres preferien enganxar-les al  carro que sovint estava engalanat amb flors de paper, murta o mata. També hi havia carrosses (res de tractors) decorades amb palmes de fassers i amb alguns elements de la pagesia.

El rector revestit amb sotana, ruquet, bonet i capa pluvial, i el salpasser amb la mà beneïa tot el bestiar que passava per davant i l’escolà, amb la bacina, recollia les monedes que des dels cavalls o les carrosses li llançaven.

Algunes curiositats interessants: en anys de sequera es demanava a Sant Antoni que intervingués perquè plogués. El dia de sant Antoni no se solien fer matances, les bísties no treballaven i menjaven bé. Era costum també, el dia del Patró dels animals posar sobre la porta de l’estable una estampa de sant Antoni (normalment la regalava la Parròquia, quan es passava la bacina a l’Offici) estampa que romania allà tot l’any amb la creença que així el bestiar quedava protegit.

Sembla provat, o així ho argumentava Mn. Antoni Gili, que la festa de sant Antoni és el resultat de la cristianització d’antigues cerimònies i cultes primitius dedicats a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals.

Enguany, el Patronat de sant Antoni té la intenció de potenciar les beneïdes, animant a donar més relleu als elements tradicionals d’aquest acte (aspecte religiós i de la pagesia) mantenint-ne d’aquesta manera l’esperit genuí i cuidant que el protagonista sigui sant Antoni i no el dimoni, encara que sembli que, els darrers anys, han proliferat els dimonis a les beneïdes, lloc que no és el seu.

Andreu Genovart Orell

RECTOR DE MANACOR