"Tresquen terres i més terres, i passen setmanes i mesos. Ja corr es mes que fa dotze, i En Bernadet a la-fí se’n recorda de lo que li havía comanat s’águila:

-Si mai te veus estret o apurat, sone’l i jo vendré a dar-te s’ajut que hages de mester."

Aquest any de viatge que la rondalla resumeix en dues frases és el punt de partida d’aquest espectacle: El camí den Bernadet per trobar la flor romanial, la seva petita odissea.

En Bernadet trobarà la flor, però una flor no fa estiu. Sabem que un fet aïllat no pot marcar una tendència, que trobar la flor una vegada no vol dir trobar-la sempre i que si l’ha trobada no ha estat fruit de la sort sinó de la constància i l’aprenentatge de tot el camí.

Una flor no fa estiu, ni dues primavera.

Dramatúrgia, direcció, interpretació de Sebastià Adrover i Salvador Miralles.