Damunt Sa Roca va ser un espectacle - monòleg i música - que vaig estrenar fa un temps a es Teatre Principal de Palma de Mallorca i que va entrar a s'habitacle allà on habiten ses coses irrepetibles - tan sols ho vaig fer allà, a es Teatre Principal - No entraré a analitzar es perquè...

El que és ben cert és que va ser una molt bona experiència i que em queda, sobretot, es plaer d'haver-ho fet i tot allò que vaig aprendre i sentir quan ho feia.

Hi havia una de ses peces allà on convivien sa veu de ferro vell de Blai Bonet - com diu Andreu Manresa -, es coratge de Jaume Santandreu, es color de Concha Buika i Biel Majoral i jo pegant guitarrades pensant que estava Damunt Sa Roca, salvaguardat i que res em podia fer mal.

De bocins des muntatge d'àudio que tenia, amb nous bocins i situant-ho tot de bell nou, fa més d'un any que hi treball, fins que he dit que ja n´hi ha prou - ho he acabat a moments d'estada a casa amb obligatorietat i fins i tot he arribat a pensar que allò que es diu a sa peça "Damunt Sa Roca" - hi ha cinc recreacions més- sembla fet per a es moment que estam travessant tots plegats. No per això deixa de tenir sentit, al marge d'eventualitats víriques.

A Damunt Sa Roca, a part des fragments que hi haurà a aquesta edició, que prest podré contar-vos quan podreu escoltar-la, hi havia molt més material - Bernat Nadal, Miquel Àngel Riera, Biel Galmés – recreat per Guillem Sansó i jo – Mossèn Antoni Maria Alcover, Guillem D'Efak i més, i més...

Si iu sun! (com que ara estan de moda es anglicismes...)

Hi ha un petit extracte d'unes notes de premsa que vos deix. Així ho veren ells...

- Amb aquest ànim d'agraïment i d'expectativa vaig assistir diumenge passat a l'espectacle titulat “Damunt la roca” on en Joan Bibiloni, com a actor únic, parlava de Manacor i tocava les seves guitarres. La funció fou realment entranyable i del tot divertida, plena d'enginy.

No vull fer-me llarg. Però seria injust no dir que l'extraordinari swing que en Bibiloni mostra a l'hora de polsar les cordes de la guitarra el té, també, a l'hora d'articular les paraules i de fer els mutis convenients. Perquè l'artista sap perfectament que la diferència entre els bons i els molt bons rau precisament en la sàvia administració de les pauses i els silencis. Ho sabien, també, Chopin i Shakespeare.

Francesc Bujosa
Diari Balears

- L’animal actor que duu dedins.

El músic domina l'escena i si fos el cas també davant la càmera. Càlid, íntim, histrió, autobiogràfic sempre, el guitarrista, cantant i productor Joan Bibiloni s’ageganta com si fos personatge de les rondalles a Damunt sa roca (poemes i música per no emmalaltir),amb l’animal actor que duu dedins.

Domina la veu de ferro vell de Blai Bonet, un bramul de cavall, els sons del camp, el toc d’un barralet, l’apoteosi en espectacle íntim. I ens mostra en mot bell: “toixarrut”, una paraula per servar els mots. I mantenir les ganes de no perdre el fil del líder Joan Bibiloni, un home que estima les guitarres i els cavalls trotadors, en té nou.

Andreu Manresa
El País

- I el resultat final és una petita meravella, i dit petita únicament i exclusivament pel format, ja pel que fa al contingut la grandaria augmenta considerablement. Una hora poc més o menys, en la qual el nivell de qualitat no abaixa ni un mil·limetre. En resum, una delícia per tornar a voure

J.A. Mendiola
Ara Balears