I aquell dia, ja no vam llegir més... literatura i plaer

El títol que ha triat per indicar l'enfocament temàtic és “I aquell dia, ja no vam llegir més: Literatura i plaer”. Com és habitual, començarà a les vuit del vespre, al número 15 del carrer de Jaume II de Manacor.

El convidat, Joan Manuel Homar va néixer a Barcelona, però té arrels familiars manacorines, és professor honorífic de la Universitat de Barcelona, després d'haver estat més de trenta anys professor titular del Departament de Filologia Catalana. Actualment organitza i imparteix tallers literaris. Ha treballat en l'aplicació de la lingüística textual a la didàctica de la llengua i també ha publicat diversos estudis en el camp de la didàctica de la literatura. És investigador de POCIÓ (Poesia i Educació), grup d'investigació que -entre d’altres projectes- desenvolupa Viu la poesia, eina interactiva de didàctica de la poesia contemporània en totes les seves modalitats (http://www.pocio.cat/). En aquest moment, estudia els mecanismes narratius de la novel·la contemporània i investiga els límits i els camps de l'experimentalitat poètica dels «àlbums lírics».  Ha participat, per donar a conèixer l'estat de les seves investigacions, en el Congrés Internacional sobre “La poesia en la contemporaneïtat: reptes genèrics, identitat i incidència pública”, organitzat per la UIB i celebrat a Palma el desembre de 2014. Té publicat un llibre de poemes, On mai no fosqueja (Pagès, 2012), i continua escrivint poesia.

El proper dilluns, Homar pretén explicar com abordar l'obra literària i, en particular, la lectura de textos narratius. Partirà de la tesi que el plaer ha d'acompanyar sempre la lectura i que aquesta millora la capacitat del lector i el seu gaudi, ja que el lector es recrea amb la història narrada i n'admira la forma amb què és transmesa i finalment suma un coneixement més profund de la condició humana i de la pròpia subjectivitat. En conseqüència, defensarà la importància d'adquirir una competència lectora que permeti una mínima anàlisi del text. Ara bé, una bona lectura demana atenció als detalls i, tot sovint, una relectura. Homar vol que el públic assistent no oblidi que tothom és consumidor compulsiu de narracions que escolta en converses entre amics o coneguts, a la televisió, al cinema, als diaris, als llibres de ficció... I és des d'aquesta activitat pràctica que s'arriba a la lectura de novel.les i de contes.

Amb la intenció de demostrar com els mecanismes narratius i els recursos retòrics i estilístics produeixen un efecte determinat en el lector, s'hi fa un recorregut que va del segle VIII a.C. al segle XX, de les illes gregues a Moscou, Dublín i Nova York i de la mà d'Homer, Tolstoi, Joyce i John Cheever, dels quals agafarà fragments que li permetin posar de relleu els diferents mecanismes que integren l'art de la ficció. Temàticament les obres triades tenen elements comuns: les relacions amoroses, la dialèctica entre fidelitat i infidelitat, ja que l'aspiració a l'estabilitat familiar, amb el confort emocional que se'n deriva, comporta inevitablement la repetició que desemboca en la monotonia.

El convidat espera que el públic present a l'acte vulgui continuar dialogant sobre les obres que llegeix i que vulgui mantenir el gust per la lectura.