Quines inquietuds tenia la societat mallorquina en aquell moment de crisi? Quins problemes tenia? Com creia que podria resoldre'ls? En qui va confiar davant el canvi polític? El primer convidat d'aquest sèries de dilluns és Miguel Deyá, doctor en Història, que presenta la seva intervenció amb el títol de «Una societat perifèrica en mig d'una guerra europea: el Regne de Mallorca a la cruïlla del 1700- 1715», per tant també serà el primer que ens aproparà al coneixement de la societat mallorquina del segle XVIII. L'acte com sempre serà al carrer Jaume II, núm. 15 i començarà a les vuit de l'horabaixa.

El convidat Miguel J. Deyá Bauzá primer es va llicenciar en Història i després es va doctorar, en tots dos casos amb el Premi Extraordinari. Té una llarg currículum acadèmic que va començar exercint de professor agregat de batxillerat, després professor associat de la UIB en Història Moderna, professor titular de l'Escola Universitària, professor titular d'Universitat (des del 2002), Vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres i Cap dels Estudis d'Història entre el 2004 i el 2011, responsable de la confecció del Pla d'Estudis d'Història de la UIB derivat de la implantació del Pla Bolonya. Entre el 2011 i el 2014 ha estat Director General d'Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement. També ha estat membre del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó en representació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i coordinador de la Història de les Illes Balears d'Edicions 62 (2004). Va iniciar la seva tasca investigadora amb tres llibres sobre la manufactura tèxtil a l'Antic Règim, un treball dels quals dedicat a Manacor amb el títol  «La indústria tèxtil a Manacor durant l'Antic Règim», publicat al llibre Manacor, cultura i territori (2000). També  va fer diversos estudis sobre la manufactura del cuiro i l'energia eòlica.  Posteriorment s'ha dedicat a l'estudi de la història militar i la defensa. En relació al tema sobre el qual parlarà, a més de redactar els apartats relatius a Nova Planta i al segle XVIII en l'esmentada Història de les Illes Balears, ha estat el responsable dels textos sobre les Balears i Aragó a Catalunya durant la Guerra de Successió (Ara Llibres). Ha estat convidat als Congressos Internacionals organitzats per la Generalitat de Catalunya del 2005 i el 2015. En el primer presentà el treball «Les Balears durant els inicis de la Guerra de Successió: fractura social i ¿projecte social?». I en el segon, el treball «Entre la guerra i el dia a dia: Mallorca de juliol de 1713 a juliol de 1715». Ha estat l'organitzador del Congrés El final del Regne de Mallorca. El final d'un sistema polític pels territoris hispànics, celebrat a Palma el febrer del 2015.

Segons Deyá, «tot i les interpretacions que s'han volgut donar darrerament, la Guerra de Successió fou en un principi una guerra europea i dinàstica, que a partir de la decisió dels aliats d'obrir un nou front es convertí en una guerra a l'interior de les terres ibèriques. En el cas de les Illes Balears, passaren a ser dominades per l'arxiduc Carles per dret de conquesta, segons un antic dirigent polític illenc. La presència de l'esquadra britànica i holandesa en el port de Palma el 1706 agreujà la divisió entre filipistes i austriacistes, ja que els primers estaven més vinculats a l'economia avantguardista, sobretot al comerç, mentre que els segons estarien més per l'economia agrària». Per a Deyá resta clar que «en els primers anys de regnat de Felip V, hi hagué un sector de la població mallorquina que es consideraren perjudicats per les primeres decisions del nou monarca, entre el qual s'hi podrien trobar els corsaris, que a finals del XVII havien viscut de preses franceses, i gent de la mar». Troba que cal «sumar-hi el descontentament entre mercaders per l'obligatorietat d'acceptar la moneda francesa en el regne, mesura imposada -sembla- a les Balears, però no a altres territoris de la Corona d'Aragó, la qual cosa podria explicar la clara adhesió de la gent de la mar a la causa austriacista el 1706 amb l'arribada de l'esquadra de Leake». Continua dient Deyá que «la situació posterior a la guerra es pot qualificar de pacte d'elits, escenificat en el famós pacte de les Nou Cases, de conseqüències evidents pel que fa a garantir la propietat de la terra en un nombre limitat de llinatges». Una altra qüestió és el tema fiscal on hi hagué un augment de les pretensions recaptatòries de les noves autoritats i que «per ventura el més cridaner seria l'intent d'aconseguir ingressos anuals ordinaris i regulars, finalitat compartida bàsicament amb tots els sistemes fiscals i financers del moment».

El convidat de dilluns dia 1 de juny presenta uns elements força interessants per conèixer la realitat dels primers anys del XVIII i per desfer malentesos i tergiversacions que han perviscut o nascut amb el pas del temps. A les vuit de l'horabaixa, com sempre, i a l'OCB Manacor.