De guàrdia. I, en guàrdia!

No tenim temps ni de prendre el cafè. Ens passen un servei al Centre de Salut de Felanitx. Un possible infart. Xisca, ja vendrem més tard si podem! Partim escopetejats. Pel camí hi pens i no m’ho puc creure. Volen fer veure que he/hem robat doblers públics! Però si en Joan Llodrà sap cert que això no és vera. Sa Xerxa, l’associació sense ànim de lucre que presidesc, ha ajudat a organitzar activitats en es Port i ha cobrat les feines a preu de patató. A més jo no cobr res. Si ell, en Joan Llodrà, ha participat de les activitats en les que hem col·laborat. Toca amb els grallers que participen en l’arribada dels Reis a Porto Cristo, fa prop de 10 anys (i, per fer-ho, tenen una petita compensació econòmica de l’ajuntament) i també, durant els anys que era cap de colla dels castellers de Llevant, era la persona amb qui contactàvem perquè fessin una jornada castellera durant les festes del Carme, per la qual també cobraven uns doblers. (???) Primera reacció: Cap de colla! Així, també podríem dir que ell cobrava, i si no s’explica el context pots fer veure que és il·lícit, que no hi havia cap contracte, que és una irregularitat... Això, són ganes de fer mal!

“Joan Gomila (capo farmacèutic de Porto Cristo)” Com va tenir orgues d’escriure un ex cap d’urgències al facebook. Aquesta és l’altra! Visquen les xarxes socials! Joan Llodrà, el mal està fet! Enhorabona! No deixa de sorprendre’m la quantitat de gent que amb comentaris ofensius i desconeixent totalment la situació, s’afegeixen a fer llenya donant credibilitat a un regidor enfadat que explica mitges veritats. Només he trobat un comentari favorable, el d’en Joan Gomila Gaià que, tot i que des de la pàgina de La Fornal ho comparteix, posa la ma al foc per mi de que no m’he enbutxacat res. Gràcies Joan, mil gràcies!

Arribam a Felanitx. Anem per feina.

- Sí, un senyor amb un dolor toràcic des de les 4 del matí...

- Feim un electro. Quina tensió té?

Em sona el telèfon. És mumare. El pos en silenci. Que deu voler? La cridaré en acabar el servei.

- ...així que va tenir un infart fa un any i mig. I ara on li fa mal?

Benauradament pel senyor, no és una emergència extrema. Iniciam el tractament i el traslladam a l’hospital per acabar de fer proves i acurar el diagnòstic. Acab d’escriure la història clínica de camí cap a l’hospital.

Em tornen al cap els p... 95.000 €. Jaumet, deixa’t estar i concentra’t en la feina que aquest home no en té cap culpa! Ni aquest home, ni jo! Fora! (Em dic).

- Com se troba? Encara té mal?

- Pilar, prendràs una altra tensió i totes les constants?

Deixam el pacient a càrrec del servei d’urgències de l’hospital on, per sort, de moment estan tranquils i fora aglomeracions. Anam a pagar el cafè d’abans al Mingo. Tendrem temps de berenar? M’arriba un whatsapp de la meva cosina. “Jaume crida a ta mare q se veu q està molt trista x lo q surt al diari...”

- Quina m...!

- Mumare?

Està feta una vall de llàgrimes. (Ja hi pensen aquesta gent, que el meu germà i jo tenim família? Entre d’altres mumpare amb 87 anys i mumare amb 83.) Em diu que això és molt gros, que no podrà sortir al carrer. Li dic que a mi no m’agrada gens, però que tant jo com el meu germà podem anar cara ben alta, que no hem fet res mal fet i que la veritat sempre sura, que ella no s’ha d’empegueir de res. Troba que hem de fer un escrit desmentint-ho tot i que convendria fer una demanda judicial per aquest atac contra l’honor.

Que faig? Seguesc reflexionant.

Si ells, (el batle Oliver em va cridar per telèfon), són els mateixos que em varen demanar per favor que els ajudàs a organitzar, amb Sa Xerxa, les festes d’es Port (del Carme) d’aquest estiu passat. (?) I, així ho férem. Col·laborant amb en Joan Melis i na Glòria Ferrer (tècnics de l’ajuntament) i amb en Sebastià Llodrà i na Kika Mas (regidors) les vàrem aconseguir coordinar i tirar endavant en temps rècord. I, per cert, s’ha de sabre que Sa Xerxa no ha presentat, ni presentarà, cap factura per aquesta feina.

Si he parlat amb en Pep Barrull, com a delegat del batle, un parell de vegades i d’acord amb ell he sol·licitat per escrit i amb registre d’entrada que, ja que a Porto Cristo no hi ha casal d’entitats, demanam si és possible le cessió d’un espai per tenir l’oficina de Sa Xerxa, ja que ara temporalment estam, amb un permís de paraula com la Confraria, en un despatx devora la biblioteca.

Si just acabada la Fira a Vilafranca, fa 10 dies, dia 14 d’octubre em vaig reunir a batlia a les 12 amb na Kika Mas i amb en Miquel Oliver durant més d’una hora. On, vàrem valorar que per fer les coses millor a partir d’ara signaríem un conveni de col·laboració perquè així no hi hagués res a objectar si utilitzàvem cap dependència municipal o si havíem de fer activitats al municipi. Els vaig explicar el retorn que en tenia el poble de que nosaltres tenguéssim la seu a Porto Cristo. Entre d’altres, els ajuts d’institucions publiques o privades que aconseguíem per l’associació abaratien i afavorien les programacions i que els costos que finalment facturava Sa Xerxa eren mínims. De fet, em varem demanar que ajudàs a coordinar amb Sa Xerxa, un altra any, l’arribada dels Reis a Porto Cristo. De manera verbal, sense contracte, ni ara ni abans el juny per a les festes del Carme. Ilegal? No. Irregular? Potser sí. Es pot fer millor? Certament. Tenien la voluntat de signar un conveni de col·laboració: Ideal, idò!

Qui es pensi que això és la trama Gürtel o jo que sé que, que s’ho tregui del cap! Totes les factures, potser si que en total siguin més de 100, però presentades durant més de 10 anys, ja des d’abans de que el meu germà Joan es dedicàs a la política, són per actes fets i justificats i a un preu més que ajustat. Per pagar al personal de Sa Xerxa, que aquests sí que cobraven, i pel catxet d’algunes actuacions, fins que arribàrem a la conclusió que era millor que les companyies facturassin directament a l’ajuntament. Insistesc, jo visc de fer de metge. Si qualque cosa faig és afegir-n’hi. I no m’heu de plànyer, pas i he passat un guster de totes les activitats que organitza Sa Xerxa aquí i fora d’aquí i lo del Port és lo més petit. Sa Xerxa no és una empresa, és una entitat de dinamització cultural fonamentada en el voluntariat. Organitzam el FIET, la Fira de teatre infantil i juvenil (a Vilafranca) ja fa 14 anys, del Festival de Formentera al gener en farem la novena edició, el Premi Guillem d’Efak de textos teatrals, els Premis Bòtil de teatre a partir d’autors literaris de les illes, el Festival de Maó, el Festival Barruguet d’Eivissa, el TAP (programacions de Teatre Als Pobles de les illes), el Festïu de Montuïri, estam a un projecte de l’Euroregió amb Fira mediterrània de Manresa, el Cirdoc (del Llenguadoc) i el Festival Estivada ( del Migdia Pirineus), i també estam a la COFAE (la Coordinadora de Fires d’Arts Escèniques de l’Estat Espanyol) i altres coses que segur que em deix. Per tant, només us volia fer saber la meva veritat i també dir-vos que a partir d’avui, ni jo personalment ni Sa Xerxa tornarem a organitzar cap acte ni activitat al terme municipal de Manacor mentre se’ns acusi del que se’ns acusa, hi hagi l’actual govern o qualsevol altre.

Amics, estic bé! No m’agrada ni gota el que ens estan fent, però encara estic sencer.

Enemics, jo no en tenc. Si qualcú s’hi vol fer, tendrà un problema: en mi no trobarà un oponent com a tal, trobarà fets i feines en positiu, mai contra ningú. Em puc haver equivocat i en deman disculpes si no me n’he adonat. Sempre, en la família, amb els amics, en la meva feina com a metge, a Sa Xerxa... he intentat transmetre que sols es poden fer les coses en positiu i així ho intentam i, si ens deixau, així ho seguirem fent.

Jaume Gomila Capó,

President de Sa Xerxa de teatre infantil i juvenil de les Illes Balears