L’enterrament de la sardina tanca el Carnaval amb bulla, foc, plors i torrades pels carrers de Manacor i Porto Cristo

A Porto Cristo la festa va començar amb la vetlla de la sardina al Centre de Cultura i tota la comitiva va partir d’allà cap a la platja, on es va enterrar simbòlicament el peix.

A Manacor el seguici de veïns vestits de dol es va concentrar a la plaça del Convent i des d’allà es partí en comitiva i acompanyats dels gegants cap a la plaça de sa Torre. En arribar a la plaça es va encendre el fogueró, que va servir per cremar la sardina i tot seguit els assistents pogueren gaudir de sardines torrades de franc. Els organitzadors de la festa a Manacor foren les associacions de veïns, que han reprès la festa després d’un període de tres anys.

L’enterrament de la sardina ha servit per acabar amb les festes de Carnaval. La festa té el seu origen més immediat en el calendari cristià, que marca el dimecres de cendra com l’inici de la Quaresma: un temps d’abstinència i penitència. En aquest sentit es diu que una antiga tradició consistia en sortir de berena el darrer dia de carnaval per tancar el període de gresca, una berena que pot haver derivat en l’enterrament de la sardina que coneixem. Així i tot, molts estudiosos consideren que l’origen de la festa és més ancestral i beu de tradicions profanes. I és que amb la sardina s'enterra o es crema simbòlicament el passat i allò socialment establert, per tal que pugui renéixer tot amb la primavera que ha de començar.