El Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears és un guardó que té per objecte honorar i distinguir les persones i entitats que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic.

Els representants de l’Ajuntament de Manacor i un grup de ciutadans acudiren al Teatre Principal de Palma en l’autocar que acompanyà el gerent del Teatre, Tomeu Amengual, i la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí, Emma Terés. Ells dos foren els encarregats de rebre el premi de mans de la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol. Els acompanyaren sobre l’escenari la regidora d’Educació i Normalització Lingüística, Catalina Riera, i la regidora de Cultura i Turisme, Antònia Llodrà.

Així, l’acte comptà amb una nodrida representació manacorina, que completà el presentador de la gala, l’actor Antoni Gomila. Des del consistori felicitaren “els treballadors, els alumnes, els actors, els professors, el públic i tots els manacorins que són part del Teatre de Manacor i de l’Escola Municipal de Mallorquí perquè sense ells i sense la repercussió social que han tengut a Manacor i a Mallorca el teatre i l’escola aquest premi no seria posible”, declarà el batle, Pedro Rosselló.

Les persones que han rebut un premi Ramon Llull aquest any han estat Rosa Maria Taberner Ferrer, Miquel Ametller Caules, Bernat Pons Casals (a títol pòstum), Francesc Marí Mayans 'Xicu des Capri', Joan Miralles Monserrat, Elvira Badia Corbella i Jaume Ferrer Marí.

D'altra banda, les entitats premiades han estat el Reial Club Esportiu Mallorca, la Fundació RANA, el Grup Filharmònic de l'Ateneu de Maó, l'Escola Municipal de Mallorquí, el Teatre de Manacor i l'Escola Universitària de Turisme d'Eivissa.

Després del lliurament dels guardons, s’entregà la més alta distinció de la comunitat autònoma, la Medalla d'Or, al metge Oriol Bonnín Gubianas.

TRAJECTÒRIES DELS PREMIATS

Teatre de Manacor
 
Organisme autònom de l’Ajuntament de Manacor que promou la cultura, les arts i la correcta ocupació de l’oci mitjançant l’organització, la gestió i el patrocini de múltiples esdeveniments culturals, educatius i artístics, tot dinamitzant les quatre sales, que, amb una capacitat de 1.000 espectadors i amb un calendari d’activitats anuals ben atapeït, posen a l’abast del carrer la cultura, l’art i la sensibilització envers aquests, especialment en la promoció del teatre escolar i la Fira del Teatre.
 
Des de l’any 1987 ha desenvolupat un total de 29 edicions de la Mostra de Teatre Escolar, amb un total de 982 espectacles, 2.873 funcions, 12.762 actors i 427.276 espectadors. Es tracta d’una de les poques mostres que en aquest àmbit es desenvolupen a l’Estat espanyol i a la qual múltiples centres de tot arreu sol·liciten participar, cosa que converteix Manacor —i, per tant, Mallorca i les Illes Balears― en el centre neuràlgic de la formació teatral i la sensibilització artística per als escolars.
 
També ha desenvolupat 20 edicions de la Fira de Teatre —653 funcions i 137.889 espectadors—, amb la qual ha fet una gran difusió i promoció dels espectacles forans i ha coadjuvat a enriquir substancialment l’imaginari de les companyies i productores de teatre de les Illes Balears.

Escola Municipal de Mallorquí
 
Per la seva contribució a l’ensenyament, la difusió de la llengua catalana i la cultura autòctona des de l’any 1973.
 
Organisme autònom creat el 7 de juny de 1973 per Gabriel Barceló Bover —en un temps en què iniciar aquesta tasca suposava un alt grau d’aventura—, amb l’objectiu de fomentar, practicar i ensenyar la llengua catalana i la cultura de Mallorca, mitjançant la impartició de lliçons sobre la llengua viva de l’illa.
 
Des del 1976, l’Escola és l’encarregada d’atorgar un reconeixement de mèrits a persones o col·lectius que han destacat per la seva finalitat en la llengua catalana i per la protecció i la transmissió d’alguna faceta del nostre llegat lingüístic i cultural.
 
Ha impulsat el ball popular i, especialment, des del 1990 té cura de la dansa dels cossiers de Manacor, recuperada amb la intervenció i la tasca de Maria Coloma Gelabert, Maria Galmés i Aina Sansó.
 
La tasca de l’Escola Municipal de Mallorquí, quant al desenvolupament cultural i a la recuperació dels trets propis, ha traspassat l’àmbit de Manacor i ha servit d’exemple i referència a altres municipis de Mallorca i de les Illes Balears, per la qual cosa ha rebut un ampli reconeixement fora de la comunitat autònoma. Ha format professorat i ha desenvolupat una important tasca de normalització lingüística del català a les Illes, i també ha precedit el Govern en l’elaboració de proves de català i l’expedició dels títols corresponents.
 
Desenes de generacions de manacorins han pogut aprendre a llegir i escriure la llengua pròpia, els passos de mateixes, copeos, jotes i boleros, o han pogut gaudir de les danses i els vestits dels cossiers, gràcies a l’acció de l’Escola Municipal de Mallorquí, que, atenta als interessos del carrer, ha emprès noves fites amb cursos i formacions actualitzades, d’acord amb les necessitats, i concursos entre els diferents instituts de secundària, de manera que s’ha obert envers els més petits i ha ampliat l’espai d’adults per al qual es va crear.
 
Actualment té 267 alumnes adults i prop de 500 alumnes d’infantil, que, a més de les llengües, aprenen les danses rituals de Manacor (Indis, Moretons i Cossiers).