L'atemptat criminal d'Orlando és un fet terrible

No sé si coneixeu la història d'Alan Turing (1912-1954). És considerat el pare de la ciència de la computació i de la informàtica moderna. Tal vegada el seu mèrit més conegut va ser desxifrar amb la màquina Enigma els codis nazis durant la II Guerra Mundial que ajudaren de manera decisiva a la victòria dels aliats. Alan Turing també era gay.

Al 1952 va ser acusat "d'indecència greu i perversió sexual", és a dir va reconèixer la seva condició sexual i això al Regne Unit d'aquell moment era delicte. Les autoritats judicials britàniques li donaren dues opcions: o presó o castració química. Turing es decidí per la segona però el procés li deixà important seqüeles físiques i químiques. No es recuperà dels fets i el 1954 se suïcidà menjant una poma enverinada amb cianur.

Escarrufa pensar com l'home qua havia ajudat el seu país a derrotar l'Alemanya nazi, un règim que empresonava i matava jueus, gitanos, homosexuals, dissiedents polítics, etc; va rebre un càstig tant dur i cruel. El 1954, només 15 anys abans que jo nasqués. No parlam per tant del temps de la Inquisició.

Els fets d'Orlando ens fan reviure tot aquest odi irracional. Voldria que uns assassinats com aquest no servessin als Estats Units per tornar a restringir llibertats com es va fer després de l'Onze de Setembre de 2001 amb la Patriot Act i altra legislació.

Estic segur que les víctimes estimaven i vivien gaudint de la seva llibertat. No embrutem, doncs, el seu record amb mesures que ells no voldrien haver patit.