Al•legacions del grup municipal Socialista a l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació Urbana de Manacor

Que de conformitat amb el que disposa la normativa autonòmica, el Grup Municipal Socialista ostenta la condició d’interessat com a entitat legalment constituïda per vetllar pels interessos generals del conjunt d’habitants del municipi de Manacor i, per tant, té legitimitat per interposar les següents al•legacions o reclamacions al document aprovat inicialment del Pla General d’Ordenació Urbana.

Que en el Butlletí Oficial de les Illes Balears número 087 de dia 9 de juliol de 2016 es publica que “en data 27 de juny de 2016 el Ple de l’Ajuntament de Manacor ha adoptat el següent acord:

1º) Aprovar inicialment el pla general del terme municipal de Manacor, redactat pel Servei d’urbanisme de l’Ajuntament de Manacor que inclou la documentació prevista a l’art. 36 de la Llei 2/2014, avaluació ambiental estratègica inclosa.

2º) Sotmetre a informació publica la documentació referenciada a l’apartat anterior per un termini de 60 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la publicació de l’anunci en el BOIB, mitjançant inserció d’anunci en el BOIB, en diari de major circulació de les Illes Balears i a l’apartat urbanisme (serveis ciutadania) de la pàgina web de l’Ajuntament de Manacor (www.manacor.org)”.

Que per mitjà del present document i dins el termini conferit a l’efecte, el Grup Municipal Socialista formula al•legacions front a l’aprovació inicial del Pla General del terme municipal de Manacor, un cop elevat l’acord al Ple de l’Ajuntament en data de 27 de juny de 2016 per majoria absoluta dels vots dels membres de l’equip de govern i amb l’abstenció de tota l’oposició.

Consegüentment amb tot l’exposat,

SOL•LICITAM:

Que havent presentat aquest escrit en temps i forma es tinguin per formulades les al•legacions detallades a continuació i s’estimin íntegrament a través de la seva incorporació en l’aprovació definitiva del Pla General d’Ordenació Urbana del terme municipal de Manacor.

AL•LEGACIONS

PRIMERA- DEFINICIÓ DEL MODEL DE CIUTAT

De l’anàlisi profund del document de Pla General aprovat inicialment s’extreu una conclusió clara i irrefutable que fa referència a la nul•la existència de disseny del model de ciutat que interessa projectar a futur. La redacció del planejament municipal és una oportunitat única per definir la ciutat on han de viure els nostres fills, néts i besnéts, és un projecte que ha de servir per corregir els errors comesos en el passat, fruit d’unes Normes Subsidiàries que han complit trenta-cinc anys i que han demostrat la seva inutilitat per donar solucions urbanístiques a les realitats que els manacorins i manacorines ens hem trobat al llarg d’aquests anys. El darrer i més greu obstacle ha esdevingut una rellevància transcendental que ha encès totes les alarmes del Consistori i ha motivat l’obligatorietat de redactar a contrarellotge un pla general que frenés l’amenaça de les escandaloses expropiacions de les zones verdes. Un espinós assumpte que nasqué amb les fulles d’apreuament presentades al departament d’urbanisme i que va madurar amb el ressò mediàtic de les portades dels diaris, amb la crítica de l’opinió pública, afavorida pel càlcul de l’import total al que hauria de fer front el poble de Manacor si les milionàries expectatives dels propietaris haguessin prosperat.    

El Pla General és una eina en mans dels manacorins i manacorines per posar remei als problemes arrossegats per un planejament desfasat d’urbanisme expansiu, amb grans creixements injustificats, poca consideració cap al medi ambient i que cercava una solució bàsicament quantitativa a les necessitats socials envers a l’habitatge i als equipaments. Per aquest motiu, l’oportunitat que se’ns presenta no pot ser desaprofitada. Disposem d’una eina amb la qual podem dissenyar una estratègia per posar fre al creixement dispers que pateix Manacor, que consumeix els escassos recursos naturals i genera grans despeses econòmiques de manteniment de les seves infraestructures. Tenim el repte de facilitar la creació de les infraestructures necessàries que permetin substituir les antigues bases econòmiques industrials tan presents a la nostra ciutat per noves activitats productives, amb una clara tendència cap a la reurbanització d’espais obsolets en contra de creixements a nous terrenys, prioritzant la resposta a les necessitats socials d’una població diversa en tant al gènere, l’edat, l’ètnia i el nivell de renda i en una constant transformació propiciada per l’envelliment demogràfic, la immigració i les noves estructures familiars, entre d’altres.  

Es per tot això que el Grup Municipal Socialista considera que la redacció del planejament municipal d’una ciutat de la rellevància comarcal, la superfície i la densitat de població de Manacor s’ha d’elaborar des de la serenor, l’estudi i anàlisi de les necessitats reals i la vertadera participació del veïns i veïnes de cada barriada i nucli de població, així com també de les associacions de professionals que, de forma sectorial, poden aportar la seva visió i els seus coneixements al document que haurà d’esdevenir el dibuix d’allò que volem ser, del lloc on viurem, treballarem i criarem la nostra descendència.

Sol•licitem que el document de Pla General d’Ordenació Urbana aprovat de forma inicial reflecteixi el model de ciutat de present però també de futur que volem definir per a  Manacor, més enllà d’una introducció en forma de literatura buida de contingut real i que no es trasllada amb valentia sobre els plànols.

SEGONA- URBANISME AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE

Les dones i els homes tenen diferents necessitats i aspiracions en l’espai urbà i diferents possibilitats d’accedir als béns i recursos de la ciutat. La principal motivació d’aquest fet és la divisió dels diferents papers que ambdós, de forma general, realitzen en l’esfera privada i en l’esfera pública, en l’àmbit del treball reproductiu no remunerat i en l’àmbit del treball productiu per la realització del qual es percep una compensació econòmica.

En el document aprovat inicialment trobem a faltar una planificació urbanística que tingui en compte la perspectiva de gènere, que dissenyi una ciutat amable amb les dones, que faciliti la seva integració amb la ciutat i que la faci més accessible i més segura per tal de millorar la seva qualitat de vida.

Sol•licitem, per tant, mesures concretes que vagin en aquesta direcció: el control de la dispersió, l’afavoriment de la ciutat compacta, ordenada i la reducció de l’ús del transport privat en favor del transport públic per tal de promoure un urbanisme de proximitat. S’han de fer les adaptacions necessàries de l’espai públic per fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta, incloent la reducció de l’espai de calçada i l’ampliació de voravies accessibles.  

TERCERA- MOBILITAT SOSTENIBLE

El document que fa referència a les mesures per a la mobilitat sostenible en el municipi només té en compte els casos de Manacor i Porto Cristo. Des del Grup Municipal Socialista considerem que el Pla General d’Ordenació Urbana hauria de contenir un pla de mobilitat sostenible per a tots i cada un dels nuclis de població del terme municipal, que en definitiva, plantegi els actuals problemes circulatoris que es produeixen i prevegi possibles actuacions de millora del trànsit rodat. Sabem que a certs nuclis no existeix una evidència que obligui a prendre mesures pel que respecta la mobilitat sostenible, però n’hi ha d’altres que mereixen la consideració d’elaborar alternatives que millorin el model actual pel que fa a les rutes creades, a la seguretat dels vianants i a la cohesió de la trama urbana. Aquestes situacions es deriven d’una urbanització mal dissenyada i mal executada que en aquells temps no preveia qüestions que actualment són cabdals i que incideixen en la qualitat de vida dels residents i dels visitants. És per tot això que no podem deixar perdre l’oportunitat de plantejar canvis de model pel que fa a la mobilitat en nuclis com Cales de Mallorca i Cala Murada, principalment.

Considerem també l’avinentesa que suposa l’aprovació del planejament municipal per escometre accions valentes que millorin l’accessibilitat, la integració del paisatge i la seguretat a la façana marítima de Porto Cristo, des de la Plaça de l’Aljub a la Plaça de sa Fonera, a través d’un anàlisi profund que estudiï les possibles alternatives i que, en definitiva, millori la mobilitat del trànsit rodat a Porto Cristo, limiti el número de vehicles que col•lapsen les vies principals durant la temporada turística i que provoca vertaders problemes circulatoris any rere any.

Per una altra banda, el Grup Municipal Socialista sempre ha defensat la priorització del transport públic com uns dels eixos fonamentals de les mesures a implementar a través del pla de mobilitat sostenible. La ciutat de Manacor ha vist notablement augmentada la seva població i la seva influència dins la Part Forana en els darrers temps. Hem travessat la barrera dels quaranta mil habitants i ens hem consolidat com a capital de la comarca del Llevant mallorquí. Aquest fet suposa que el nostre municipi ha assumit innegablement el paper d’enllaç i nexe de comunicació entre els pobles de la zona llevantina i la capital, a més de suposar una alternativa còmoda, tant en comerç, com en serveis i oci. Per tot això,  ens alegrem especialment de que l’aprovació inicial contempli la projecció d’una estació intermodal per a la ciutat de Manacor, grafiada com a sistema general de comunicacions i infraestructures, de manera que es podrà aprofitar una construcció ja consolidada com és l’estació del tren que permetrà en un futur no gaire llunyà la connexió d’ambdós transports públics dins el municipi de Manacor i de la resta de xarxa pública existent a l’illa de Mallorca.

Sol•licitem, per tant, un pla de mobilitat que integri tots i cada un dels nuclis de població de Manacor i proposi solucions i accions decidides per fer front als problemes existents. Que es concretin alternatives viables a la circulació excessiva que pateix la façana marítima de Porto Cristo.

QUARTA- MANCA DE CONCRECIÓ DE NORMATIVA SECTORIAL

El Grup Municipal Socialista es complau que els tècnics redactors i l’equip del departament d’urbanisme hagin treballat en profunditat en l’elaboració d’unes normes urbanístiques pel municipi de Manacor, tan necessàries per donar seguretat jurídica a propietaris, promotors i professionals del sector de l’urbanisme, després de patir durant molts d’anys les conseqüències de disposar d’una articulat urbanístic antic i poc pràctic que en moltes ocasions col•lisionava amb normativa sectorial i provocava vertaders problemes a l’hora d’atorgar llicències d’obra o donar solucions als usuaris del servei d’urbanisme.

Tot i això, sol•licitem que es faci un esforç addicional per atendre i adaptar la normativa sectorial a les noves normes urbanístiques municipals, de manera que puguem evitar caure en la tendència perversa d’enllaçar modificacions puntuals del planejament municipal cada cop que ens trobem davant supòsits de manca de concreció dels nostres articles o col•lisions amb la normativa supramunicipal, que és abundant i molt diversa. Tant el Consell de Mallorca com el Govern autonòmic ostenten la competència per redactar instruments d’ordenació territorial que regulen el planejament, la projecció, l’execució i la gestió dels sistemes generals d’infraestructures, equipaments, serveis i activitats d’explotació de recursos tot seguint els criteris de les Directrius d’Ordenació Territorial. Ens referim a la normativa supramunicipal que es concreta en els diferents plans directors sectorials en matèria de pedreres, carreteres, equipaments comercials, residus sòlids perillosos i no perillosos, telecomunicacions, ordenació de l’oferta turística, energia i transport. En el document Informació urbanística part 1 s’especifica la varietat de normativa supramunicipal i allò que s’incorpora a la planimetria i a la normativa urbanística municipal. En aquesta línia, considerem que el quadre resum posa de manifest la necessitat de concretar i aprofundir molt més en la incorporació de legislació sectorial al nou planejament.

Si el planejament municipal és l’eina per ordenar el territori, considerem que els tècnics redactors haurien de fixar uns criteris més concrets i rigorosos pel que fa a carreteres, transport, energia, equipaments comercials, normativa forestal, pedreres, etc i planificar les necessitats del municipi de Manacor pel que respecta a tota la normativa sectorial, no només pensant en el present, sinó fent també una previsió a futur.

En aquesta línia, també sol•licitem la concreció i l’aprofundiment en l’ordenació territorial en sòl rústic. Tot i que es demostra la bona intenció pel que fa a la regulació de figures proteccionistes del territori pel que fa a sòl rústic protegit i sòl rústic comú, a través de la inclusió dels ANEI i AIA municipals, trobem a faltar una fixació de criteris concrets que regulin la pressió creixent en el sòl rústic del municipi de Manacor. Les normes urbanístiques aprovades inicialment només es remeten a l’article 20 del Pla Territorial de Mallorca i no preveuen la incorporació d’accions específiques que cerquin una major integració dels habitatges amb el paisatge ni que posin fre a la construcció massiva en un Manacor que presenta un sòl rústic tan parcel•lat.

CINQUENA- CREIXEMENTS INJUSTIFICATS

El document aprovat inicialment planteja un nou urbanitzable de 70.000 m2 a Cala Magrana. El Grup Municipal Socialista considera que aquest notable creixement no està suficientment justificat i que el nucli costaner no presenta raons fonamentades per disposar d’un equipament esportiu, de serveis i aparcament, almenys pel que respecta a una superfície tan extensa que actualment està classificada com a sòl rústic.

Per tant, sol•licitem la desclassificació de l’extens urbanitzable projectat al nucli de Cala Magrana.

SISENA- UNA VERTADERA CIUTAT COMPACTA

I. TORRE DELS ENAGISTES

És totalment necessari projectar una xarxa viària que integri l’equipament esportiu situat a la Torre dels Enagistes amb el nucli urbà de Manacor. Actualment esdevé una peça aïllada i considerem prioritària la planificació d’un eix que comuniqui amb la barriada de Fartàritx com a entrada natural a la trama urbana de Manacor, de manera que es pugui consolidar un canal de comunicació amb el centre de la ciutat. En aquesta mateixa línia, sol•licitem la projecció d’una rotonda a la carretera de Cales de Mallorca que es situï a l’alçada de l’equipament esportiu municipal i que permeti una entrada més fluïda i més segura del trànsit rodat, en vista de la problemàtica que es genera constantment per accedir a aquesta zona en cotxe.

II. ESTACIÓ DE TREN

Des del Grup Municipal Socialista proposem que s’analitzi la possibilitat de projectar una via que connecti de forma homogènia la infraestructura del tren amb l’entrada natural al casc històric de Manacor, afavorint la connectivitat amb el centre i prioritzant el pas de vianants. Aquesta actuació que suggerim es podria dur a terme amb la integració de la plaça de sa Mora amb aquesta nova xarxa viària i tal vegada podria esdevenir un revulsiu per la plaça de Sant Jaume i l’aparcament públic soterrat.

III. SON TALENT

La proposta que contempla l’aprovació inicial del Pla General en tant a la planificació de les zones verdes posa de manifest la dependència i la confiança dipositada en l’espai lliure públic projectat a Son Talent, únicament amb la finalitat de donar un compliment quantitatiu de l’índex establert entre metres quadrats i nombre d’habitants que fixa la normativa supramunicipal, vista l’extensa superfície de propietat municipal de la qual disposa l’Ajuntament de Manacor en el puig. Tal vegada hauríem de plantejar possibles alternatives que grafiessin altres zones verdes a la zona perimetral de les rondes que bordegen la trama urbana de Manacor, en una àrea on precisament s’ubicaren els espais lliures públics en el planejament proposat per les Normes Subsidiàries de 1980, tot i fent un exercici de redimensionament a rel de la davallada del sostre de població i després de dur a terme un estudi econòmic que en tot cas pugui ser suportat per les arques municipals.

SETENA- INFORME DE SOSTENIBILITAT ECONÒMICA

L’informe de sostenibilitat econòmica exclou la previsió de manteniment de les urbanitzacions que es poden desenvolupar en el futur com a actuacions aïllades, com puguin ser totes les urbanitzacions que a dia d’avui encara no han estat recepcionades per part de l’Ajuntament de Manacor. Són actuacions cabdals de cara al futur del nostre municipi pel que respecta a les expropiacions a què s’hagi de fer front i que a hores d’ara no es tenen en compte en aquest document.

OCTAVA- SITUACIONS IRREGULARS

Per tots nosaltres és sabut que a Manacor, històricament, comptem amb situacions irregulars des del punt de vista urbanístic que només poden ser resolts a través de l’aprovació del Pla General. Alguns exemples d’aquestes situacions poden ser centres cívics i  pistes de tennis il•legals, zones verdes on s’ha construït, etc. Trobem a faltar una detecció profunda de les irregularitats existents i una bateria de propostes d’alternatives que prevegin solucions urbanístiques per cada una de les problemàtiques a les que l’Ajuntament de Manacor ha de fer front a l’empar del Pla General.  

NOVENA- CALES VERGES DE MANACOR

L’equip de govern municipal ha reclamat en nombroses ocasions una solució al col•lapse que pateix Cala Varques al llarg de la temporada turística pel que respecta als seus accessos. La gran afluència de visitants que suporta la cala provoca un greu problema d’inseguretat a l’hora d’accedir a la cala, ja que s’estacionen molts de vehicles a la carretera i es produeix un elevat trànsit de persones en una zona amb poca visibilitat. El cas de Cala Varques és el més prioritari, tot i que el municipi de Manacor té un gran nombre de cales verges que haurien de disposar d’un tractament específic en el marc del Pla General. Davant la manifesta necessitat de regular aquesta situació, el document d’aprovació inicial del planejament municipal no recull cap pla urbanístic per gestionar la situació de Cala Varques i la resta de cales verges de Manacor. Es fa completament necessari ordenar i regular les diferents activitats sobre el medi natural en tant a l’aparcament, l’equipament de la costa, l’activitat de les platges verges, el itineraris guiats, l’activitat agrícola, ramadera, etcètera, en funció de la capacitat d’acollida que pugui suportar la referida unitat ambiental.

Des del Grup Municipal Socialista sol•licitem la inclusió d’un pla especial de protecció que  ofereixi una solució urbanística a la problemàtica que pateix Cala Varques, reguli els seus accessos, la funcionalitat de les infraestructures i les dotacions públiques i estableixi mesures per a la protecció i conservació del medi natural.

DESENA- POLÍGON INDUSTRIAL

El polígon industrial de Manacor pateix una conjuntura enquistada en el temps que a d’hores d’ara encara no s’ha vist resolta, a l’espera de la redacció d’un nou planejament que ofereixi una solució urbanística al declivi evident que presenta un sector econòmic destacat a Manacor, tant per la manca de relleu generacional com per la manca de competitivitat envers a altres polígons industrials. En el cas que el planejament municipal no abordi aquest cas concret, amb els anys la zona quedarà deserta i sense possibilitat de supervivència. És important destacar que més del 85% dels solars estan construïts i que les naus existents tenen unes grans dimensions, la qual cosa fa econòmicament inviable que una petita o mitjana empresa s’hi pugui assentar. El polígon esdevé una zona estratègica del municipi que té capacitat per generar una major activitat econòmica, majors índexs de productivitat i de creació d’ocupació, una oportunitat que el Pla General hauria d’aprofitar per definir actuacions dirigides a abaratir el sòl industrial, reparcel•lant les naus existents, per exemple; fomentar la implantació de noves pimes i facilitar a través d’importants exempcions fiscals que la indústria manacorina assentada dins el casc urbà o en sòl rústic es traslladi al polígon. Aquestes mesures haurien d’anar acompanyades d’un pla d’usos que fixi els criteris per obrir el ventall dels actuals usos permesos i compatibles entre sí.

Des del Grup Municipal Socialista considerem que si la implantació de l’ús comercial i de serveis no se contempla, el Pla General hauria de presentar una alternativa que doni viabilitat a les construccions existents i al sòl lucratiu. En aquesta línia, proposem també que s’analitzi la proposta de reconversió del polígon industrial en un parc tecnològic de referència a la comarca de Llevant.

També sol•licitem la suspensió de l’ampliació del polígon industrial que preveu el document de Pla General, per total manca de justificació i perquè considerem que de forma prioritària s’hauria d’abordar la problemàtica de l’actual polígon abans de plantejar-se qualsevol creixement ad hoc.   

ONZENA- CA SES MONGES

Vist el sentiment general i totalment majoritari manifestat pels veïns i veïnes de Son Macià al respecte de ca ses Monges i tenint en compte el desenvolupament dels fets al llarg de la història del poble, des del Grup Municipal Socialista sol•licitem que l’edifici sigui classificat com a equipament públic, de manera que s’hi pugui assignar un ús social, com un centre de dia o una escoleta d’infants 0-3.

DOTZENA – APARCAMENT PÚBLIC DE L’HOSPITAL DE MANACOR

Recentment s’ha anunciat la reforma i ampliació de l’Hospital comarcal de Manacor tot seguint la redacció del Pla Director que preveu quatre fases d’execució i un pressupost total de 81 milions d’euros. Aquestes obres es concretaran en una nova zona d’urgències, la construcció de tres edificis més, l’habilitació de 360 places d’aparcament subterrani i l’increment de serveis sociosanitaris. Des del Grup Municipal Socialista sol•licitem que el Pla General reculli aquestes previsions que es convertiran en una realitat a curt termini i que es prevegi l’ampliació de la zona d’aparcament i la millora dels seus accessos.

TRETZENA – INFRAESTRUCTURES HIDRÀULIQUES

El document d’informació urbanística part 2, a la pàgina 9 relaciona els sistemes generals en sòl rústic i concreta la seva ubicació, però en el moment de preveure un emplaçament pel dipòsit d’aigua comprovem com apareix en la taula però seguidament entre parèntesi afegeix “previsió” i no se li assigna cap ubicació. Des del Grup Municipal Socialista no entenem si aquest fet és producte d’un error o si efectivament el Pla General contempla i preveu un emplaçament adequat per construir el depòsit d’aigua que es necessita de forma urgent a Manacor, després d’arrossegar durant tants d’anys greus problemes en relació a la xarxa de distribució i subministrament d’aigua.

Per combatre la mala qualitat de l’aigua que es proveeix a Manacor hem d’implementar mesures perquè pugui arribar aigua potable d’altres indrets, com de les dessaladores i dels aqüífers de la xarxa d’ABAQUA, i perquè això sigui viable, s’ha de preveure que aquesta aigua es pugui emmagatzemar en un estructura adequada i suficient per al seu correcte tractament mitjançant la mescla amb l’aigua dels pous propis i la posterior distribució a través de la xarxa municipal.

CATORZENA – PARCS FOTOVOLTAICS

Davant la inseguretat jurídica que s’ha creat recentment a rel de l’interès creixent en invertir en la implantació de parcs fotovoltaics d’elevades magnituds en sòl rústic, el Pla General hauria de regular les condicions urbanístiques i proposar una ordenació territorial per a la instal•lació de parcs fotovoltaics de més de 4 hectàrees en sòl rústic.

Proposem també que la instal•lació de grans parcs fotovoltaics s’incentivi en zones industrials, en sostres urbans i en sòl rústic sempre que es compleixin els requisits d’integració paisatgística, mínima alteració del terreny i màxima reversibilitat. L’objectiu és que el Pla General fomenti, a través de les mesures i incentius dels què disposa, la priorització d’ubicacions adequades per aquests ús, com puguin ser el sòl urbà, industrial o de serveis, les teulades de naus situades en polígons industrials, teulades solars en edificis públics i zones degradades.

Manacor, 22 de setembre de 2016

Amanda Fernàndez Rubí
Portaveu Grup Municipal Socialista

SR. PEDRO ROSSELLÓ CERDÀ – PRESIDENT DE L'AJUNTAMENT DE MANACOR