El Servei d'Ajuda a Domicili de l'Ajuntament s'obre a totes les persones amb manca d'autonomia personal que volen viure a ca seva

A més, “aquesta ajuda és universal, tothom que ho necessiti pot sol•licitar aquest servei independentment de la seva situació econòmica”, afegeix la regidora.

El Servei d’Ajuda a Domicili ”representa una petita ajuda que és molt important per a la gent amb qui estam en contacte”, assegura Antònia Puig, una de les treballadores. “A més, la feina que nosaltres feim desmunta la teoria que diu que l’Ajuntament i les institucions estan enfora dels ciutadans perquè amb el Servei municipal d’Ajuda a Domicili anam a les cases a atendre directament els ciutadans”, afegeix Marga Gelabert, una altra de les treballadores del servei.  

 
I és que l’Ajuntament de Manacor presta aquest servei gràcies un equip de dotze professionals qualificats que proporcionen a les persones depenents i al seu entorn “un conjunt d'actuacions preventives, assistencials, educatives, rehabilitadores, de suport psicosocial, domèstiques i d'atenció per tal de mantenir la seva autonomia personal, la qualitat de vida i la relació amb l'entorn proper”, assegura la coordinadora del Servei d’Ajuda a Domicili, Aina Vallejo.

 
“La nostra feina canvia molt d’un cas a un altre, donam suport emocional als usuaris i les seves famílies, però també estam en coordinació permanent amb metges i infermers, observam i detectam possibles maltractaments, ensenyam a les cuidadores que estan sempre amb els usuaris, feim net, arreglam papers, acompanyam els usuaris al metge, regam cossiols i fins i tot canviam bombetes”, explica la treballadora Cati Perelló.

 
Pel que fa a l’organització, la coordinadora és l’encarregada d’atendre les demandes dels nous usuaris. És el cas de na Bàrbara Riera i na Francisca Riera, dues germanes que viuen soles i que fa dos mesos que són usuàries d’aquest servei municipal. “Jo ho passava malament, me'n cuidava de dutxar la meva germana i de cuidar-la però tenc problemes per respirar i cada vegada era més feixuc”, explica na Francisca des de la seva butaca”. Però els problemes s’acabaren l’agost passat, des de llavors na Bàrbara Mascaró, treballadora del Servei d’Ajuda a Domicili, visita les dues germanes tres dies cada setmana, les ajuda amb algunes feines i els fa una estona de companyia.

 
“Jo dutx na Bàrbara i l’ajut a vestir-se, i també vigil que es vagin curant els seus problemes de pell i és molt agraït fer feina amb gent que valora molt tenir companyia i suport emocional, és una de les parts més guapes d’aquesta feina”, explica la treballadora Bàrbara Mascaró. “Nosaltres estam alabades, ni la meva germana ni jo no mos pensàvem que aquesta ajuda ens aniria tan i tan bé”, afegeix na Francisca Riera.

 
I és que “el servei no només està orientat a l’ajuda de persones majors, també feim feina amb persones amb algun tipus de discapacitat, persones amb malalties mentals i persones depenents en general”, explica la regidora Maria Bel Bauzá.  

 
Des d’aquest servei també reparteixen menjar a domicili entre els usuaris que no poden cuinar per ells mateixos. “Oferim menús adequats a la dieta de cada usuari i tot i que paguen el dinar, el repartim gratuïtament”, afegeixen des del Servei d’Ajuda a Domicili. Pel que fa a la part negativa d’aquesta feina “és cert que a vegades notam pressió psicològica i cansament físic però les situacions desagradables no apareixen sovint”, explica Antònia Puig. “El fet de treure molt de fems d’un pis no és cap desastre si és un dels objectius d’un pla de feina, el més desagradable per a nosaltres és que els usuaris no evolucionin cap a bé, perquè el nostre objectiu és que les persones depenents puguin seguir essent autònomes i convisquin bé en l’entorn familiar i del poble”, conclouen bona part dels treballadors d’aquest servei.