Primer va presentar un escenari politeista, gairebé panteista, en què qualsevol racó de la realitat és ple de presències divines, després va definir els déus i les seves competències a partir de les relacions d'uns amb els altres, de manera que cada déu s'explica no tant per si mateix, aïllat, sinó pel que representa per oposició a la resta. Es tracta de concebre el panteó olímpic com una estructura, que funciona en bloc, i no s'entén cada element per separat, sinó que un element té sentit en la mesura que es relaciona amb la resta d'elements. La tercera part de la conferència va consistir en la lectura d'un fragment de la Ilíada, que es va fer amb l'ajuda d'un grup d'alumnes del batxillerat d'humanitats, a mode d'exemple pràctic de la interacció dels déus i de les competències que pertoquen a cadascun d'ells.