Cançons noves d’en Bernat de s’Hort

Amb el primer ball s’anima tothom

i el parapapatxim comença a sonar;

no sé qui el va inventar,

se mereix un carrer amb el seu nom.

La nostra festa és patrimoni,

orgullosos estam els manacorins;

sant Antoni protegeix grans i nins,

no oblidem també tenim el dimoni.

De la nostra festa vull parlar

per agrair a tots els qui col·laboren;

mentre tenguem el suport que donen

la festa no mancabarà.

Que és any d’eleccions està provat,

no crec que s’aturi la corrupció,

no sé quin partit és millor,

que guanyi el més honrat.

A cap del poble no criticaré:

hi ha eleccions a la vista;

ja els passarem revista

el govern més malament no ho pot fer.

La gent n’està farta i amb raons,

lladres n’hi ha a un partit i a l’altre;

si els jutjàvem com faria falta

haurien d’engrandir les presons.

Els que tenien les targetes

no pareix que siguin gent d’offici;

si no els castiga la justici

els jutges poden anar a fer puñetes

Si anam a fer feina a fora mos demanen papers

pareix que anam a demanar llimosna;

a Suïssa i a Andorra no mos poden veure

perquè ja tenen els nostres doblers.

Demanam més sou, faltaria més,

pareixia que no podia passar:

que els que tenen per treballar

tampoc arriben a cap de mes.

Amb el tren de moment no anirem a Artà,

per contentar-nos han fet un carril bici;

a això ja ho tenen per vici

com qui dóna un os a un ca.

A la festa no tothom duu el mateix pes,

carrosses i foguerons són d’alabar:

molta feina per poder guanyar

i els premis no basten per res.

El darrer ball a Sa Bassa,

però no la darrera cançó:

amb la missa que mos fa el Rector

cantam els gojos i el que faci falta.