Manacor baila al son de sa Mulassa

Blanco, rojo y las emblemáticas cañas, adornan Manacor en honor de su patrón.

Sa Mulassa cautiva a pequeños y adultos su música y sus canciones son una auténtica invitación festiva a la participación.

Más información: Diario de Mallorca.

Pregón de Margalida Cortés:

Manacorins, manacorines i forans, a tota la gent que avui és en el poble de Manacor.

Vos vull fer saber que la festa de Sant Jaume, el nostre patró, no era morta, però dormia.

I gràcies a l’Obreria i a tots vosaltres que l’heu sabuda despertar.

La veritat és que quan vàreu començar no n’hagués donat un duro. Era molt mal de fer, estava molt enterra.

Si hem arribat avui aquí és perquè heu salvat la festa.

Gràcies per haver-nos tornat el Manacor de la meva infantesa, del vestit estufat i la monya ben planxada, de les corregudes i els coets.

Abans tots participàvem d’aquesta festa, la festa gran de Manacor, dels més pobres als més rics, fins que es posà de moda anar al Port (quedar a Manacor feia poc).

Encara, els manacorins, quan ens veim a l’estiu solem dir “Hola! I que sou per aquí o per allà?”. I esta ben clar que som aquí, està a la vista, però deim “nooo, nosaltres som per allà”.

Que ho vàrem ser, de curts!

No vàrem tenir en compte les nostres arrels, els nostres sentiments, que havíem d’haver defensat amb unges i dents. És la nostra terra. La nostra tradició.

Manacor és i serà un poble gran i un gran poble d’una gran cultura i de cavalls i cavallers.

Els de la meva generació recordam amb afecte en Pep de sa Cussa, que era un home que duia una cusseta i una trompeta, i gairebé sempre als al·lots ens regalava un cavallet retallat de cartró. Tenia una facilitat molt grossa per retallar, i per Sant Jaume venia bitllets de rifa per l’Ajuntament, per poder pagar els coets de la festa es rifava una mula, i la passejava per tot el poble (això feia que els bitllets es venguessin més aviat, i es rifava el dia de Sant Jaume).

Els manacorins tenim un petit defecte, i és que ens agrada criticar el nostre poble, però vius, que ningú el mos toqui, perquè el tenim molt gelós.

També sabem rebre bé les persones dels pobles voltants, que ens visiten.

I gràcies a l’Obreria, als Mulasseters, a la Mulassa, als castellers i als geganters.

Gràcies per reviscolar el nostre patró.

Gràcies en nom dels nostres padrins i els nostres pares, i gràcies pels vostres fills.