Què més vivia en aquell lloc, tret de nosaltres?

Com un joc de miralls superposats, les actrius i el músic troben en els textos poètics els jocs performàtics que li són intrínsecs.

Cada poema obre un món possible, així que fugint de l’estaticitat del recital clàssic, construeixen un llenguatge escènic que juga amb la complexitat dels textos. Cartes, assajos, ressenyes, també entren a formar part de la dramatúrgia per donar una visió més polièdrica de l’obra poètica d’ambdues escriptores.