Elements patrimonials d’arreu de Mallorca s’encenen pels drets humans

Avui migdia, 74 elements patrimonials de Mallorca s’ha encès pels drets humans en el marc de la convocatòria feta pel Consell de Mallorca, a través de la Direcció Insular de Patrimoni; Amnistia Internacional; el Fons Mallorquí de Solidaritat i l’IES Marratxí. A més, enguany s’han sumat a la iniciativa municipis de tot Balears, Catalunya, Múrcia, País Valencià, Marroc, Líban i Tunísia. La vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, han assistit a l’encesa del castell de Bellver, juntament amb la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago; Carles Martín, representant d’Amnistia Internacional a Balears; Catalina Socies, gerent del Fons Mallorquí de Solidaritat i Marcos Augusto, director General de Difusió i Promoció Cultural.

El sus s’ha donat a sa Dragonera, que ha passat el testimoni a Cala en Basset i així successivament fins a arribar al castell de Bellver, darrer punt del recorregut de l’encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans.

Abans de l’encesa dels senyals de fum s’ha llegit el manifest, enguany signat per Maria del Mar Bonet sota el títol “que les cançons siguin com flames” i amb el desig que «il·luminin els camins per terra, mar i aire, fent de la nostra vida un cant a la llibertat i el coratge. Que no s’apaguin mai i ens ajudin a trobar els camins per la pau».

La frase inicial del text és «voldria cantar en nom d’aquelles dones que moren en mans dels seus torturadors i en el seu dolor no troben ningú que les defensi», seguit d’una cita d’Edith Södergran. Al manifest, la cantant i compositora, fa mencions especials per «tantes persones que moren ofegades en el mar, que s’ha convertit en un cementiri marí. I per aquells que arrisquen la seva vida per ajudar-los, davant la vergonyosa posició dels governs europeus». Així mateix, Bonet recorda les persones represaliades durant el franquisme i també aquelles que avui en dia lluiten contra «els qui volen continuar oprimint el poble, la seva llengua i cultura catalanes, i els drets humans».

El manifest conclou «a mida que ajudem a malmetre la natura i tots els seus éssers vius tenim més a prop el final de la terra» i també reivindica «metges, cuidadors i científics que lluiten per ajudar en contra d’aquesta pandèmia».

 
Podeu llegir el manifest complet aquí.