El Govern expressa el seu condol per la mort de Maria Antònia Oliver, premi Ramon Llull 2003

Nascuda l’any 1946 a Manacor, Maria Antònia Oliver va formar part de la generació literària dels 70.  Oliver es va iniciar en la literatura amb novel·les centrades en la transformació social viscuda a Mallorca arran del boom turístic i molt influïdes pel gènere rondallístic. En aquesta línia, publicà Cròniques d’un mig estiu (1970); Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972) i El vaixell d'iràs i no tornaràs (1976).

També va es va dedicar a la novel·la negra, amb Estudi en lila (1986) i tota la sèrie protagonitzada per la detectiva mallorquina Lònia Guiu. A més, va conrear el gènere èpic, amb Crineres de foc (1986). Amb la seva obra Joana E. (1992), va guanyar el premi Prudenci Bertrana. Així mateix, és autora de les novel·les Amor de cans (Premi Ciutat de Palma de novel·la del 1995) i Tallats de lluna.

La seva obra també inclou col·laboracions, com el llibre-reportatge Les illes, publicat amb el fotògraf Antoni Catany, o la col·laboració que va fer amb Maria Rius en el conte infantil Margalida, perla fina (1984).

Així mateix, Maria Antònia Oliver també va escriure narrativa curta i dues peces teatrals, a més de participar en publicacions del col·lectiu Ofèlia Dracs.

També va treballar per a la televisió amb diferents guions dramàtics i va col·laborar amb publicacions com El Correo Catalán, Serra d’Or i el diari Avui.

En la seva vessant de traductora, va traduir al català obra de Virginia Woolf, Robert Louis Stevenson, Mark Twain i Herman Melville, entre d'altres.

Maria Antònia Oliver va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2016 i la Creu de Sant Jordi l’any 2007. A més, l’any 2018 l’Ajuntament de Manacor la va declarar filla predilecta.

Ajuntament de Manacor a Facebook

L'Ajuntament de Manacor envia el condol a família i amics de l'escriptora manacorina Maria Antònia Oliver, filla predilecta de Manacor i Premi d'Honor de les Lletres catalanes. Les banderes dels edificis municipals onejaran a mig pal i s'establiran dos dies de dol oficial

Extracte de l’acta de la sessió plenària de l’Ajuntament de Manacor de la proclamació de Maria Antònia Oliver Cabrer com a Filla Predilecte de la Ciutat de Manacor celebrat a Manacor el 15 de setembre de 2018

«Proclamar a la Sra. Maria Antònia Oliver Cabrer com a filla predilecta de la ciutat de Manacor, per haver destacat en els serveis prestats al municipi de Manacor pels seus excepcionals mèrits en l’àmbit cultural i en el lingüístic durant una etapa de la seva vida.»

INFORME – CONCLUSIONS DE LA PONENT

Començaré primer amb una petita ressenya de la biografia de Maria Antònia Oliver, perquè tots els presents siguin coneixedors de la seva obra.

Maria Antònia Oliver va néixer a Manacor el 4 de desembre de 1947. De ben petita ja fou una aficionada lectora, i aviat començà la seva pròpia obra.

La passió de Maria Antònia per la literatura té els seus orígens a la rondallística mallorquina d’Antoni M. Alcover, que ja de ben petita va conèixer de la mà del seu oncle-avi, el blonco en Joan.

Abans d’escriptora va voler ser hostessa de vol o actriu de cinema, quan encara no s’havia despertat en ella la vocació d’escriure.

No fou fins als 17 o 18 anys, quan es va posar a estudiar el batxillerat, que provà de fer les primeres proves literàries, primer en castellà, i després de fer un curs amb Aina Moll, ja sempre va escriure en català, tret d’alguns articles en castellà quan encara no hi havia diaris en català.

El 1970 publicà la seva primera novel·la, Cròniques d’un mig estiu, a Barcelona, allà on residia per aquells anys.

A la presentació d’aquesta primera novel·la, Llorenç Villalonga afirmava que aquella autora joveníssima arribaria molt lluny.

Als any 70 Maria Antònia havia conegut l’escriptor Jaume Fuster i amb ell es traslladaria a viure a Barcelona. Fou el seu company de vida i de literatura fins a la seva mort prematura.

A Barcelona participarà en els moviments literaris més avantguardistes juntament amb els escriptors de l’època i conformarà la “Generació literària dels setanta”.

No deixa mai el contacte amb la seva terra natal, però la major part de la seva obra, l’escriurà i publicarà a Barcelona, així com diferents col·laboracions literàries.

Maria Antònia escriu en diferents gèneres literaris i combina la seva vocació amb les feines que més la reconforten. Durant anys col·labora en premsa escrita, serà responsable de l’àmbit de Producció Literària del Congrés de Cultura Catalana (Barcelona 1977), es dedicarà a la traducció literària (obtingué el Premi a la traducció al català de la Generalitat de Catalunya amb la seva versió de Moby Dick). També fa guions televisius i treballarà en el circuit Català de TVE, en els programes Signes i Cinc cèntims de cultura, presentant els autors catalans més importants del moment, entre els quals Josep M. Llompart, Francesc de Borja Moll, Mercè Rodoreda, Maria Aurèlia Capmany, etc.

Dins el camp del teatre, ha escrit obres com Negroni de ginebra, i n’ha adaptat d’altres com La Dida, de Salvador Galmés. Ha treballat en el camp audiovisual, amb guions cinematogràfics i per a televisió i ràdio.

Ha format part del Col·lectiu Ofèlia Dracs, que varen apostar per aprofundir en la literatura de gènere, considerant que la literatura catalana també tenia dret a gaudir d’aquest tipus de narrativa com qualsevol altra llengua del món. En aquest sentit, sempre ha destacat que una de les seves intencions ha estat aconseguir que la literatura feta en català fos un fet normal i que s’adreçàs a un públic ampli”.

A la seva obra el nus central el conformen les relacions de diverses generacions familiars; l’autora ens remet a mons onírics i mitològics, però també fa la seva incursió en el gènere detectivesc. Com a bona feminista, que així es declara Maria Antònia, és la primera autora catalana que incorpora el personatge femení dins aquest gènere, com a heroïna de les seves obres.

Després de publicar Joana E (premi Prudenci 1991), la Institució de les Lletres Catalanes li va proposar ser “Escriptora del mes”.

El 1995 publicà Amors de cans, Premi Llorenç Villalonga dels Ciutat de Palma.

Des del 1997 i fins al 2000, s’obri un període de silenci, en què ella mateixa diu que les paraules no li eren amigues, degut a una operació seva i la mort sobtada del seu company de vida i de viatge, Jaume Fuster.

Reapareix l’octubre del 2000 amb la novel·la Tallats de lluna.

Rebé el 2001 el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català; el 2003, el Premi Ramon Llull del Govern Balear; el 2004, el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana. El 2007 és guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Des del 2013 els Premis Ciutat de Manacor de novel·la duen el seu nom.

I el 2016, és guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a tota la seva trajectòria. Potser tantes alegries i reconeixements l’han feta reconciliar amb les paraules. I a tots nosaltres ens umpl d’orgull i de ganes de llegir tot allò que ara prova d’escriure.

CONCLUSIÓ

Tots ho veis, és una DONA, en majúscules. Una dona petita i entranyable, però gran i forta d’esperit. Així és Maria Antònia Oliver i ho reflecteix la seva obra i també el seu activisme cultural i social. Maria Antònia és una manacorina d’empenta que ha fet de la seva obra i de la seva vida una lluita constant.

Una lluita que ha compartit perquè, ho diu ella mateixa, “parlant amb la gent, ens enriquíem la gent i jo. Ens empoderàvem, ens sentíem més segurs i més lliures i això és el que més necessitàvem quan el dictador encara era viu, o ben mort, i és el que també necessitam ara”.

De fet, ella sempre ha defensat que ser escriptora no ha fet que sigui una persona diferent de les altres. Com els altres s’ha preocupat de les coses que l’envolten i que ens envolten. El patriarcat, la crisi dels refugiats, la negociació amb doblers de la dignitat de les persones, l’escalfament global, l’autodeterminació dels pobles i tantes i tantes coses que ens afecten com a societat.

Es defineix a si mateixa com a manacorina i persona que ha defensat la nostra llengua pertot arreu. Manacor ha vist i veu créixer moltíssims d’escriptors que han fet que Manacor sigui un nom lligat a la cultura i a la literatura. Per això avui hem de reconèixer la força d’una dona, escriptora i manacorina.

Com a escriptora i com a ciutadana, ja ho va dir al seu discurs en rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, no es pot desvincular de les coses que passen al món. De la violència masclista, de la destrucció de les guerres, de la incomprensió, de la intolerància... Però també es fixa en l’amor entre les persones, en la solidaritat, els avenços que anam fent entre tots.

De fet, ella mateixa diu: “per a mi escriure és viure, viure és escriure”, i per això li desitjam que pugui escriure per molts d’anys.

Per tot això crec que queda més que justificat el reconeixement que avui proposam, per a l’escriptora Maria Antònia Oliver, com a filla predilecta de Manacor, segons estableix el Reglament d’Honors i Distincions d’aquest Ajuntament.

Per acabar vull destacar que, com a escriptora, Maria Antònia va dir que les paraules li deixaren de ser amigues, però s’han reconciliat. Ella diu que el conco Joan, aquí, a Manacor, li ensenyà a crear mons. Mons on s’entrecreuen la vida de cada dia, la realitat més propera i la imaginació més volàtil. Els somnis, les dèries, les misèries, el dolor o la felicitat. Maria Antònia, esperam que aquest nomenament sigui l’empenta que us faci crear molts més mons nous. I esperam que els manacorins i manacorines els puguem llegir i comentar amb vós”.

INFORME DE LA FISCAL

Familiars i amics de Maria Antònia Oliver, amants de la literatura, enaltidors de la llengua catalana, senyora Batlessa, regidores i regidors, senyores i senyors. Maria Antònia:

Avui tinc l’enorme goig de ser la fiscal de l’expedient per a la proclamació de filla predilecta que atorga l’Ajuntament de Manacor a una de les nostres escriptores més reconegudes i més admirades, Maria Antònia Oliver. En aquest paper que se m’ha encomanat i d’acord amb allò que preveu el Reglament de Concessió d’Honors i Distincions, la fiscal formularà, si pertoca, oposicions o objeccions a la persona proposada, que hauran d’estar degudament justificades, i recaptarà informació de totes aquelles persones que consideri adient.

Doncs bé, davant tan incommensurable responsabilitat, no he fet altra cosa que posar-me a investigar i aprofundir en la figura d’Oliver, en la seva vida i en la seva obra, amb l’objectiu d’esbrinar si és veritable mereixedora del reconeixement més notable que el municipi de Manacor atorga en vida a les persones que hi han nascut i que han destacat pels seus mèrits, durant una etapa de la seva vida, en algun àmbit.

Després d’una fructífera recerca, estic en condicions d’afirmar que ens trobam davant d’una dona valenta, rebel i feminista. Qualitats no gaire comunes en dones de la seva generació i del món patriarcal i retrògrad com en el que es vivia en la Mallorca rural de la postguerra. Una infantesa a Manacor gens fàcil en una conjuntura social marcada pels interrogants i el silenci. Ella mateixa ens fa partícips dels seus records més incipients: «El Manacor de la postguerra que record era només el carrer de ses Monges on anava a escola, que donava, al final, al carrer Nou, on vivíem, i el carrer Antonio Duran F. E., cas padrí. Allà hi havia també la plaça des ses Verdures, on jugava a l’horabaixa amb els nins, ja que les parades estaven tancades”.

Els primers anys de la vida de Maria Antònia vengueren acompanyats de lectures en castellà i rondalles mallorquines, conegudes primer oralment i després als toms aplegats per Antoni Maria Alcover. Amb elles va aprendre a llegir la llengua que sempre parlava, i després a escriure-la. Però també la varen iniciar en l’art de contar.

És una autora polifacètica, impulsiva i curiosa, que ha desgranat moltes i diverses passions entorn d’autors, obres i personatges. Ha conreat el guionatge, la novel·la policíaca o el conte infantil i ha desplegat una important carrera professional com a traductora. Quaranta anys de producció literària l’avalen, amb una dotzena de novel·les, tres llibres de relats i un bon grapat de narracions de caràcter juvenil i infantil, a més de diverses obres de teatre, guions televisius, traduccions, antologies o experimentacions creatives associades al col·lectiu Ofèlia Dracs.

I és que Maria Antònia, al costat del seu marit i d’altres companys de professió, encunyarien allò de “la generació dels setanta”, una generació d’autors que desenvoluparen la seva obra literària en català en el darrer tram de la dictadura i que, en base a trets generacionals i intel·lectuals comuns, van constituir el trencament amb els anteriors moviments de la llengua catalana i aportaren una visió ben nova des del punt de vista social i cultural de la literatura en català.

Legítima valedora del que avui és una de les trajectòries més consolidades i punyents dins el panorama literari català actual, tal i com ja va advertir, premonitòriament, l’escriptor Llorenç Villalonga el dia que se presentava la primera obra d’una joveníssima Oliver, a l’any 1971. No anava gens equivocat, doncs l’autora manacorina ha aconseguit que la seva obra arreli en tot el territori de parla catalana, de nord a sud i d’est a oest, traçant una línia emocional que uneix Mallorca i Barcelona, dos enclavaments centrals i inseparables tant en la vida com en l’obra de la nostra autora.

Maria Antònia està reconeguda com una de les autores contemporànies més transgressores, experimentals i alternatives. Ella té una veu única, un estil característic en el que mescla tendresa i crueltat per a descriure la realitat. Domina en gran manera la ironia i la saviesa narrativa i sap com seduir el lector. Les seves pàgines estan carregades de reivindicació, denúncia, però sempre des d’una vessant subtil, acurada, intel·ligent i divertida.

Quan llegeixes na Maria Antònia una cosa queda ben clara: sent devoció per “s’illa” i per la dona. És una feminista convençuda i que convenç. Són dos eixos temàtics recurrents dins la seva producció literària i les barreja amb un art exquisit. Na Lònia Guiu n’és l’exemple per excel·lència i, al mateix temps, el contrapunt de l’escriptora. Una dona, detectiu, independent, pacifista, impulsiva, bona conductora, exigent i capquadrada col·leccionista de pintallavis. S’expressa en mallorquí o en català segons les circumstàncies, encara que quan s’emprenya li vessen les expressions més grolleres de la varietat materna. Ningú mai abans havia emprat allò de “pardala assolellada” amb tanta destresa.

La lluita social d’Oliver a través de les seves lletres perquè la dona gaudeixi d’una igualtat social completa és una constant i consolida la paritat social i literària dins la seva obra. D’aquest tema n’ha parlat sense embuts i ha reivindicat el paper de la dona en la literatura, com a objecte literari, com a lectora i, finalment, com a escriptora.

“Per regla general, les dones som més impúdiques que els homes a l’hora d’expressar els sentiments, les angoixes o les sensacions dels nostres personatges, que ens deixem anar més a l’hora de plantejar situacions.

És com si, ja que la societat encara ens té per mig bruixes —tot i que no gosin cremar-nos ni lapidar-nos, ni tan sols insultar-nos—, no ens fes falta pudor. O potser és perquè encara no ens hem sabut llevar de damunt l’educació patriarcal que ens ve de les rebesàvies i que ens deia que els nens no podien plorar i les nenes sí”.
Maria Antònia Oliver pren de Simone de Beauvoir una de les seves frases predilectes: «El feminisme existirà mentre les dones mediocres no puguin ocupar els llocs que ocupen els homes mediocres».

Sense cap mena de dubte, avui hem de tornar a obrir la galeria de fills predilectes per fer-hi un lloc destacat a una escriptora manacorina amb un gran llegat a les seves esquenes, ferma defensora del català i que ha contribuït i impulsat la creació literària en la llengua pròpia. Prova d’això són els innumerables premis i reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva trajectòria i que omplen d’admiració i d’orgull als manacorins i manacorines. Una dona menuda però valenta que també en la part més íntima i personal ens ha donat una lliçó de vida. Per ella, escriure és viure i viure és escriure. Doncs bé, esperem que noves històries omplin ben aviat les ànsies lectores d’un públic fidel que desitja retrobar-se amb la seva veu literària.

Atesa la transcendència literària i cultural de Maria Antònia Oliver, el seu compromís com a dona escriptora i la lluita de gènere que ha sabut manifestar d’una manera subtil però ferma a través de la seva producció literària.

Atès que compleix els requisits que estableix el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Manacor, Maria Antònia Oliver és mereixedora de ser nomenada Filla Predilecta. Després de catorze fills il·lustres, deu fills adoptius i dos fills predilectes, Manacor, per fi i a la fi, reconeix la seva més alta distinció a una dona manacorina”