“La trena de la meva àvia” de Alina Bronsky

La família d’en Max viu en una residència per a refugiats a Alemanya. L’àvia és una matriarca russa, aterridora i tossuda, que imposa les seves normes amb mà de ferro. Va emigrar de la pàtria a la recerca d’un món millor. Però no està gens satisfeta amb el funcionament de les coses a Alemanya: els metges i els professors són incompetents, els aliments són tòxics i els alemanys són poc fiables.

L’àvia està convençuda que en Max és un nen dèbil i malaltís, i el té sota una supervisió constant per protegir-lo. Però malgrat ser un maldestre als seus ulls, en Max s’ha adonat que el seu avi, estoic i taciturn, viu enamorat de la seva veïna, la Nina. La dinàmica familiar canvia radicalment quan la Nina dona a llum un nadó que és la viva imatge de l’avi. Aleshores, tothom haurà d’aprendre a defensar-se de l’àvia.

Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals i la joventut a Marburg i Darmstadt. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n’ha fet una pel·lícula. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Die schärfsten Gerichte der tatarischen Küche (2010) i Nenn mich einfach Superheld (2013), i contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. L’últim amor de Baba Dúnia (Les Hores, 2019) va ser preseleccionada com a candidata al Premi del Llibre Alemany.

Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l’ús d’un llenguatge enginyós i poètic.

 «Quan tenia la sensació que l’avi o la Nina es delataven amb una expressió de la cara o amb una paraula imprudent, m’hauria agradat tapar-me els ulls i les orelles. De vegades em feia l’efecte que al pis de la Nina hi creixia una planta invisible i delicada sota l’amenaça de les mirades externes, i que jo la podia protegir amb paraules»