El projecte LIFE AdaptCalaMillor, d’entre els seleccionats per ser subvencionat per la Comissió Europea

El projecte LIFE AdaptCalaMillor ha estat un dels seleccionats per la Comissió Europea dins l’anomenat Programme for Environment and Climate Action (LIFE) amb una puntuació de 66,5 punts (el llindar mínim de tall era de 55 punts) i serà objecte de subvenció per al seu desenvolupament.

L’objectiu d’aquest projecte, impulsat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, a través de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, en coordinació amb el SOCIB; IMEDEA; UIB; Institut Hidràulic de Cantàbria i Universitat de Cantàbria; Consorci Badia de Cala Millor; Associació Hotelera de Cala Millor i sa Coma; Fundació CONAMA; i LANDLAB, és impulsar l’adaptació al canvi climàtic a llarg termini de la platja de Cala Millor i augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes-serveis i la socioeconomia.

El projecte disposa d’un pressupost de 2.294.047 euros, dels quals 1.376.424 seran finançats pel programa LIFE.

D’altra banda, el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, executarà un total de 419.694 euros en desenvolupar les funcions de coordinador i líder de diversos paquets de treball.

Per a la seva elecció s'han tingut en compte aspectes com l’ambició i credibilitat dels impactes esperats durant i/o després del projecte a causa de les activitats, inclosa la garantia que no es produeix un dany substancial als altres objectius específics del programa LIFE així com la sostenibilitat dels resultats del projecte després de la finalització del projecte. A més a més, s’ha tingut en compte la qualitat de les mesures d'explotació dels resultats del projecte i el potencial que els resultats del projecte es reprodueixin en el mateix o en altres sectors o llocs, o siguin ampliats per part pública o privada.

En paraules del Vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, “el fet d’haver estat seleccionats per la Comissió Europea per poder desenvolupar un projecte d’aquest tipus no fa més que recolzar la línia que el Govern està seguint en tasques d’adaptació i mitigació al canvi climàtic. El canvi climàtic és la pandèmia silenciosa però cada vegada és més visible. Per això, necessitem de tots els esforços col·lectius i institucionals, així com empresarials per tal de poder mitigar els seus efectes en un espai tan fràgil com son les Illes Balears”. “El projecte evitarà greus conseqüències a aquesta zona en particular, però no hem d’oblidar que hem de seguir fent feina per tal de protegir les Illes en el seu conjunt. La descarbonització i la implantació de renovables ha de seguir elevant el seu ritme”, ha afegit.

El projecte

LIFE AdaptCalaMillor validarà noves metodologies basades en la ciència i esquemes participatius i de governança que augmentin la resiliència de les platges urbanes. Així, l’aplicació a Cala Millor donarà lloc a la definició d’un projecte d’adaptació a llarg termini que es basa en la comprensió i l’acord d’un ampli ventall d’actors que comparteixen interessos i competències en aquesta badia.

La implantació d’aquest projecte evitaria els efectes físics, ambientals i socioeconòmics prevists per a aquest tram de la costa de Mallorca. LIFE AdaptCalaMillor proposarà una transformació a llarg termini del sistema de platges i de l’àrea urbana per tal d’augmentar la resiliència de les infraestructures, els ecosistemes-serveis i la socioeconomia davant aquests impactes previstos.

Mesures

Els projectes d’adaptació a llarg termini han d’incloure com a alternatives «mesures suaus», necessiten un enfocament multidisciplinari integrat amb una base científica sòlida per tenir una resolució important a escala local, i així construir el procés de presa de decisions sobre prediccions sòlides.

Així, en l’àmbit geogràfic, que abasta 1,5 km2 de la platja micromareal de badia semitancada, un perímetre de 5 km i una amplada d’1,5 km des de la línia de la costa fins a aproximadament 20 m de profunditat, es produiran mapes de perills, vulnerabilitats i riscs per a les dimensions físiques, ambientals i socioeconòmiques relacionades amb els escenaris per a les escales a mitjà i llarg termini de 2030 i 2050.

A continuació, seguint una metodologia multidisciplinària integrada ad hoc, es combinaran i avaluaran impactes i riscos associats per a l’elaboració de mapes multirisc que servirà per decidir sobre estratègies d’adaptació integrades a nivell local. Aquesta metodologia inclourà mesures urbanes, legislatives, socioeconòmiques, físiques i ambientals compatibles. A més, es conclourà amb la redacció d’un pla conceptual i d’avantprojecte d’urbanització del litoral de Cala Millor, que suposarà una superfície total estimada de 85.795,4 m2 i de projectes executius de construcció de mesures a punt per a l’execució.

Aquest procés de definició d’estratègies d’adaptació i projectes específics de desenvolupament serà el resultat d’un procés progressiu participatiu i multigovern que es durà a terme durant tot el projecte.

Previsió de l’impacte

Cal assenyalar que els impactes del canvi climàtic al litoral de les Illes Balears a partir de projeccions per al 2050 i el 2100 apunten a la pèrdua de platges i a l’afectació d’edificacions i infraestructures. Concretament, a Cala Millor, com a molts indrets costaners de les Illes Balears i d’altres regions mediterrànies, això afectarà la principal activitat econòmica, ja que els serveis turístics se situen en primera línia de costa en destinacions típiques de «sol i platja».

Segons l’antic projecte PIMA ADAPTA COSTAS, la platja urbana de Cala Millor es veuria afectada per una pèrdua de platja seca d’entre un 33 i un 66 % l’any 2100, ambdós escenaris considerant les condicions climàtiques menys favorables. En altres escenaris, la pèrdua de superfície de platja seria inferior al 33 %. El procés d’erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, pel fet que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i perquè la fisiografia i els usos humans impossibiliten el retractament.

Pel que fa a la socioeconomia, al voltant del 74 % dels habitants de Cala Millor treballen en el sector serveis i la resta ho fa en el sector de la construcció, molt relacionat amb el turisme. Al final de la temporada d’estiu, els guanys poden pujar fins als 75 milions d’euros només en aquesta ubicació. Per aquests motius, els impactes socioeconòmics dels efectes del canvi climàtic als municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera seran crítics.

Així, es veuran afectats per la pèrdua del servei ecosistèmic recreatiu que ofereix la platja. Tots els escenaris climàtics i escales temporals, inclòs l’actual, presenten pèrdues en aquest servei, amb un impacte important a Sant Llorenç des Cardassar. En aquest municipi, la pèrdua variaria entre els 16 milions d’euros en l’escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. Per a Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d’euros en l’escenari actual als 26,7 milions segons estimacions per al 2100, escenari de canvi climàtic i condicions adverses.

Aquesta proposta s’incorporarà a les autoritats competents nacionals, regionals i locals de la zona costanera per ser informades i formades sobre riscs basats en la ciència i solucions integrades d’adaptació per a Cala Millor. El grup de treball creat serà l’eina principal per articular la governança, ja que unirà almanco 16 administracions públiques que comparteixen competències en l’àmbit litoral, com son: l’Oficina Espanyola de Canvi Climàtic i Direcció General de Costa i Mar, les direccions generals de l’Administració autonòmica d’Energia i Canvi Climàtic; Espais Naturals i Biodiversitat; Recursos Hídrics; Territori i Paisatge; Pesca i Medi Marí; Treball, Economia i Salut; Turisme; Transport Marítim; Ports; els departaments del Consell de Mallorca d’Urbanisme i Territori, Sostenibilitat i Medi Ambient i Turisme, i els municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera. El procés de govern també inclourà el sector privat, que estarà representat principalment pel Consorci de Turisme de Cala Millor —CONSORCI (BEN)— i l’Associació d’Hotels de Cala Millor (AE).