“El meu germà” de Jamaica Kincaid

Devon Drew, el germà petit de Jamaica Kincaid, va morir de sida el 19 de gener de 1996, als trenta-tres anys.

La prosa superba d'aquesta autora es posa al servei de la narració per explicar-nos la vida i la mort del seu germà, però també la història de la seva família a l'illa d'Antigua, una constel·lació centrada en la figura poderosa i de vegades amenaçadora de la seva mare.

Encantador, poètic i dolorosament sincer, aquest és el relat d’una vida que va acabar massa aviat. Una història commovedora que aprofundeix en la incomunicació de les relacions familiars i que exposa, d'una manera contundent, diferents sentiments davant de la mort. Un homenatge al seu germà, dedicat a totes les persones que el van ajudar durant la seva malaltia.

Finalista del National Book Award de 1997, en la categoria de No-ficció
Guanyadora del Premi Prix Femina étranger 2000

Jamaica Kincaid va néixer el 1949 a Antigua, una petita illa del Carib que fou colònia d’Anglaterra fins al 1967 i que assolí l’estatus de nació el 1981. Es va formar en el sistema educatiu anglès fins que, el 1965, amb disset anys, va ser enviada a Nova York, on va treballar com a au-pair. Poc temps després va començar a estudiar Fotografia i a escriure articles periodístics, i va treballar a The New Yorker. Actualment, viu a Vermont i ensenya literatura creativa a la Universitat de Harvard.

Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen Lucy (1990, Les Hores 2018), Autobiografia de la meva mare (1994, Les Hores 2019) i Mr. Potter (2002).

Jamaica Kincaid és considerada una de les escriptores actuals més importants i influents. Admirada per la seva destresa estilística, la seva escriptura reflexiona sobre la influència i les limitacions socials de la raça i el gènere, i aprofundeix en els mons interiors dels seus personatges amb una força potent, desafiadora i misteriosa. El seu nom ha estat citat entre els possibles candidats al premi Nobel de literatura.

 «Per construir un món cal una eternitat, i l’eternitat és el refugi del que és perdut, el refugi de tot allò que no serà mai o d’allò que ha estat però ha perdut la seqüència i l’esperança de retirar-se amb certa gràcia, i crec que això és cert, tot i que sé que no tinc cap sistema per mesurar-ho».