Manacor torna a vibrar amb la Crida de Sant Jaume i el ball de la Mulassa

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha convidat les manacorines i manacorins a fer i viure la festa. Ho ha fet acompanyat de M. Magdalena Gelabert; del president de l'Obreria de Sant Jaume, Joan Sansó; del delegat de Festes, Artur Aguiló; del rector de Manacor, Antoni Amorós; del cavaller major d'enguany, Jaume Juan; i del cavaller major de 2019, Joan Bibiloni. 

L'amollada d'un coet ha donat el tret de sortida al ball de la Mulassa, que ha sortit de l'Ajuntament vell amb els deu mulassers i mulasseres i el cap dels mulassers, a ballar al ritme dels músics que han animat el cercavila més esperat.

Les festes de Sant Jaume de Manacor han arrencat aquest dilluns i s'allargaran fins el proper dilluns, 25 de juliol, dia de Sant Jaume.

A continuació, reproduïm el discurs de la CRIDA DE SANT JAUME A MANACOR 2022, a càrrec de M. Magdalena Gelabert i Miró.

Autoritats, Obreria de Sant Jaume, batle, poble de Manacor, benvinguts siau a la crida de Sant Jaume de Manacor 2022!

Perleres i fusters, menestrales, dependentes, industrials, oficinistes, electricistes, perruqueres i perruquers, placeres i placers, llanterners, funcionaris i sonadors, periodistes, llibreters, fematers, venedores, xofers i traginers, esportistes, escriptors i escriptores, artistes i pintores, manobres, balladores i balladors, mestres d’obres, metges i metgesses, infermeres, mestres d’escola, conradors, portadors de la Mulassa, cavallers i tots vosaltres, vilans de Manacor, preneu els carrers del vostre poble, encamisau-vos d’alegria blanca, que sonin les campanes, enceneu el foc dels festers, cremau la roba vella i el mal fat, incinerau els baleigs que us corquin les bigues d’una vida plena.

És l'hora del canvi, camina caminaràs i cap envant te faràs, posem-nos les cames en es coll i agafem els tapins, avancem cap a entendre i estimar més el nostre poble; que les nostres paraules actuïn com un sortilegi i ens endinsin en un món de rondalla feta festa. Que na Catalineta i en Bernadet que hi ha dins cadascú de nosaltres, partesquin a la recerca de la flor de Jerical i s'aucellet d'or perquè siguin emblema de justícia, de veritat i de pau per a la nostra ciutat.

Que la il·lusió i la bondat de na Magraneta i en Tinyoset ens acompanyin i que el fat i fat que la mia mare m'ha comanat i un punt més, sia ver i veritat: que, quan siguem a l'entreforc de tres camins, totes les nostres energies de gent culta i pacífica ens ajudin a prendre el camí de la millora constant i de la festa conjunta. Que no hi valguin dracs, ni serps de set caps ni bous de foc, que la nostra valentia, com la de na Dent d'Or o d'en Joanet dels set missatges, ens esperoni a defensar els costums antics i la llengua que ens ha arribat com el do més gran de la nostra terra.

Que les jaietes i les fades ens donin les penyores que hem de mester per ser més humils i bondadosos però ferms en la defensa dels nostres valors i de la nostra identitat. Valentes dones i homes valents, que de des de la infantesa fins a la vellesa, conformau la nostra ciutat que avui enceta la festa, faceu que sigui una festa integradora i justa, perquè no serà completa si no hi ha tothom per gaudir-la. Que no hi faltin na Tricafaldetes ni en Mercè-Mercè, ni n'Espirafocs ni na Blancaflor ni en Tià des forn d'en Mata-ronyes.

Ensenyem als nouvinguts les nostres tradicions i les nostres paraules, parlem-los en català perquè les puguin entendre i perquè puguin ser un o una més de nosaltres. Obrim-los les portes de la nostra llengua amb un Bon dia! perquè la riquesa de la nostra nissaga els amari i els enamori per sempre. Seguiu el bon exemple dels que ho fan així, tanmateix, és amb elles i amb ells, amb els nous manacorins, que construirem un Manacor més pròsper i feliç.

Perquè hem de creure i pensar i pensar i creure... Cavallers de Sant Jaume, junyiu els cavalls i els cavallets verds i els cavallets de set colors dels dies alegres de la nostra festa d’estiu. Espolsau la copinya nacarada, com les de la filla del Sol i de la Lluna, i eixiu al carrer com qui surt galant a saludar el nou dia. Saludau amb un Bon dia! la bona nova d’una festa tan novella com antiga. Indagau els segles de la vostra història i conrau els solcs fecunds del vostre futur. Feis sonar la música per les places, cantau i dansau com si repicassin esquelles i picarols de gresca dins les nits de lluna i revetla i recordau-vos ne d'en Mirando i la madona que enganà el dimoni i el gegant de s'ermita i la reina banyuda.

Cavalls i cavallers, tant si és home com si és dona, ciutadans i forans, trescau els carrers de la vila, feis honor al nostre patró i al nostre rei en Jaume, el gran rei que ens identifica com a poble català de Mallorca, com catalana és la llengua i la cultura nostra i, orgullosos de ser qui som, seguim cantant als quatre vents la nostra essència acollidora, noble i culta. I recordau, una vegada i una altra, les paraules dels savis com Antoni M. Alcover que, en un Parlament en els Jocs Florals de València, l'any 1918 va dir: “Voleu que els altres pobles facen cas de vosaltres? Començau vosaltres per fer cas de les vostres coses, sobretot de la més acostada i íntima que teniu: la vostra llengua, l'espill més feel, l'expressió més acabada i més exacta i més eloqüent de la vostra ànima”. I és així, perquè són les nostres paraules les que ens fan ser únics al món i si les conservam mantindrem la nostra identitat manacorina que així era i que així és.

Conservau així, amb les paraules, la vostra essència, i com l'Al·lota desxondida i en Nas de dos pams, comprau energia, veneu serenor. Obriu de bat a bat els portals de ca vostra als qui més estimau i també als amics, als coneguts, als saludats, als nouvinguts, als externs i als curiosos. Sigueu generosos com sa Cama-rotgera. Sentiu-vos tots d’aquí, estimau la nostra gent major i els joves i els infants, parlau com nosaltres, estimau les gloses, les rondalles, la poesia i el teatre, estimau aquests carrers i aquestes places, els nostres llibres i aquests paisatges, les nostres pedres més velles, el claustre barroc i la roca del Castellet, Na Camel·la i l’Antigor, la torre dels Enagistes i la de les Puntes, i la del Palau, refugi de tanta vida. I moleu el gra d’aquest estiu, l’aliment de l’hivern conglaçat: molí d’en Fraret, d’en Polit, d’en Beió i dels Tastavins.

I al Cós, correu, manacorins i manacorines, amb l'estel d'or al front, amb la lluentor de les culleretes de plata dins els ulls, segurs del vostre futur com a poble, orgullosos de la vostra petja sensible, solidària, justa i culta. Brandau les canyes verdes, com a símbol de pau, i que traci cadascú el seu camí de Sant Jaume, via de l’Ítaca personal, creixeu amb la llum dels altres i la vostra pròpia i siau més manacorins i més universals alhora. Així al so de la música que acompanya la Mulassa, arribarem plegats a una festa de pinyol vermell amb un ball ben vitenc i sarau per llarg.

Vilans de Manacor, cavallers, síndic jove, poble sobirà, govern del poble, senyor batle, és hora que comenci la festa, que esclatin els coets i que sonin les campanes. Alçau les copinyes, Manacor és de Sant Jaume! I que sigui per molts d'anys, fins que ens vegem, tots nosaltres, en el cel! Visca Sant Jaume i visca Manacor!