Artur Aguiló: Balanç real i objectiu de tots els actes que s'han dut a terme aquests deu dies a Porto Cristo

Començaré pel programa. Hem de reconèixer que hi ha hagut errades significatives, tant en ubicacions com en horaris, que hem procurat rectificar amb el programa digital. Tot i així, hem après la importància de repassar mil vegades tots els detalls abans d’enviar el programa a la impremta.

És cert també que vàrem estar preocupats per la triatló, fins al punt que va arribar a perillar la realització de l’esdeveniment. Però també és ben cert que no vàrem descansar fins a aconseguir que finalment la prova esportiva sortís endavant amb totes les garanties.

Amb la calma necessària, haurem d'analitzar si els canvis d'ubicació d'alguns dels actes han estat positius o no i si les novetats introduïdes han de continuar o convindrà cercar altres formats. En tot cas, ho farem sempre amb el consens i el diàleg que caracteritza l’organització de totes les festes. I aquest diàleg el tenim amb la veu del poble de Porto Cristo, que neix del conjunt d’associacions i entitats que col•laboren desinteressadament i fan feina de valent perquè les festes siguin un èxit.

Una veu que escoltam atentament d'ençà que tinc el gust de ser el regidor de festes. D’aquesta manera, convocam una reunió amb la participació de totes les associacions i entitats abans de programar les festes, i aquesta veu portenya, amb força i convicció, ens informa de què volen i de com ho volen. A partir d’aquí, la meva feina és complir amb la seva voluntat, sempre i quan sigui possible.

En aquest punt he de dir que jo no sóc de Porto Cristo, és cert, però jo estim Porto Cristo. Això ho dic perquè a vegades sembla que si no ets nascut a Porto Cristo, no tens dret a sentir-te’n part.

I és que a Porto Cristo hi he passat molts de moments de la meva infància i adolescència. Tinc molts bon records gràcies a les històries que sempre m’han contat els meus pares, i que tenen lloc a escenaris com els carrers d’en Sureda, a Andrea Dòria o al carrer d'en Fortuny. Els vespres al Minigolf. Les jornades de pesca dels meus padrins Arturo i Teresa a lloms de la barqueta “Columbia”, que la força de la torrentada del 89 se'n va endur. Sa padrina Maria em contava fa pocs dies que partien de Manacor amb somera i un carro carregat de gent per anar a passar un bon grapat de dies a ca sa tia Francisca “Ferrera” i el tio “Taiet”. Per tot això, pel que ha significat aquest poble per la meva família, just per això, jo estim Porto Cristo.

Volia fer aquest incís perquè com a regidor de festes tinc la responsabilitat de programar i organitzar tots els actes festius del municipi. I vos assegur que sempre, a tots i a cada un d’ells, hi pos el cor i l’ànima perquè surtin de meravella.

Han estat unes festes molt participatives, amb gran afluència de gent. Després de dos anys, s'ha demostrat que la gent té ganes de festa: des dels més petits, bocabadats amb la xef Pipa, que han gaudit amb els tallers organitzats per les APIMAS portenyes, que fan una feina magnífica; fins als més grans, amb les proves esportives, les demostracions d'arts marcials i judo amb els respectius clubs al capdavant, que sense perdre detall, han obtingut un resultat molt lluït.

El pregó i el “Bodorrio”, à càrrec de Batall Teatre, un grup de gent fantàstica que ens varen fer anar de noces, ens varen emocionar amb el "sus" a les festes. El renou de l'escenari amb tots els infants emocionats que pujaren i ho donaren tot davant els seus familiars i demostraren que la dansa és una obra d'art, tot gràcies a una feina i una responsabilitat que les acadèmies de dansa han assumit.

La processó de les barques, amb la Mare de Déu, patrona de Porto Cristo dels pescadors i mariners. Una missa preciosa gràcies al consell parroquial, la confraria i tota la gent que hi va participar: destacant especialment na Joana i en Mateu, amb el ball de l'oferta, i na Catita Ferrer, amb una veu única que any rere any ens emociona (i enguany, un poc més).

Tinc una sensació agredolça: per una part, estic satisfet amb el resultat de les festes d'enguany, amb el matís de que tot és sempre millorable i que dels errors, s’aprèn. I per l'altra, me trob una mica angoixat, ja que, són les darreres festes de Porto Cristo que prepar en aquesta legislatura i no puc evitar sentir “peneta”. Però en tot cas, vull que sapigueu que he estat molt feliç de veure i comprovar que tenim un poble viu i que vol celebrar com se mereix les seves festes.

Gràcies infinites per fer-ho fàcil, per col•laborar, per participar, per sumar!

Visca Porto Cristo i visca la seva gent!!