Emotiu i entranyable acte de reconeixement com a Filla Il·lustre de Porreres a la Historiadora Medieval Maria Barceló i Crespí

 

L'amiga i companya d'estudis de Barceló, Maria Antònia Nicolau Rosselló, va ser l'encarregada d'enumerar els motius pels quals el Consistori de Porreres, per unanimitat va decidir donar tan alta distinció a la medievalista.

 

 

L'alcaldessa de Porreres, Xisca Mora, va assenyalar que «no fem més que retornar-te part del que ens has aportat en coneixements».

 

 

La doctora Barceló i Crespí qui va explicar que estava molt emocionada i agraïda per la distinció. La seva primera paraula va ser «gràcies». I va explicar que «sempre, sempre ha portat el nom de Porreres» per tots els llocs. «Tinc altres premis però aquest m'ho dona el poble, me'l dona la gent de Porreres i això m'ha arribat molt endins». «Em sento una dona afortunada i ser Filla Il·lustre m'enorgulleix», va assenyalar Maria Barceló.

 

 

L'acte va acabar amb una tancada ovació amb tot el públic de l'Auditori posat en peus.

 

 

Posidònia va posar les seves bellíssimes notes musicals a l'acte.

 

 

Discurs de Maria Antònia Nicolau Rosselló amb motiu de la proclamació com a filla il·llustre de porreres a Maria Barceló i Crespí.

 

 

Sra. Batlessa.
Sra. Dra. Maria Barceló i Crespí
Digníssimes autoritats.
Porrerenques i porrerencs.
Amigues i amics tots.

 

 

«L’herència més important que deixaré serà haver transmès molts de coneixements».

Amb aquestes paraules de la Sra. Maria Barceló i Crespí vull emprendre l’exposició com instructora i reconèixer tota la vida de feina en profit de la cultura i la ciència i, molt especialment, de Porreres.

El dia de Sant Roc de 2022 és una data important per a la història de la vila, ja que a la galeria de fills il·lustres hi mancava la presència femenina, ocasió que propicià la iniciativa de la batlessa, Sra. Francisca Mora Veny, i del regidor de Cultura, Sr. Gaspar Móra Mulet, de fer la proposta de modificar el Reglament d’Honors i Distincions i proposar-la a l’Equip de Govern i a tot el Consistori.

 

 

La finalitat de la modificació és restituir el llenguatge sexista perquè sigui inclusiu, per una banda, i per l’altra, obrir la possibilitat que es pugi atorgar a qualsevol persona que se la consideri mereixedora de tal distinció.

Aquest nomenament posa de manifest l’empenta del poble de Porreres, per mitjà dels regidors democràticament elegits, de ser agosarat davant aquesta decisió, no gaire freqüent avui dia, aprovant per unanimitat que es proclami Filla Il·lustre a la Dra. Maria Barceló i Crespí, que ho mereix per l’estima que té cap al poble i per haver mostrat sempre ser una bona porrerenca dedicada a l’estudi i a la difusió cultural, acadèmica i científica.

 

 

Els millors homenatges es fan en vida.

També es refà un deute que marca sovint el desequilibri en favor dels homes a la majoria de pobles i ciutats, que és imperiós compensar, obrint noves oportunitats a altres investigadors investigadores i estudioses o estudiosos que posteriorment el podran rebre.

Vull agrair la confiança que va dipositar en mi el regidor de Cultura, el Sr. Gaspar Móra Mulet, en demanar-me per ser la instructora d’aquest expedient i la disponibilitat que ha tingut en tot moment. Moltes gràcies de tot cor.

Per a mi ha estat una tasca complexa i molt rica, per mor del seu recorregut prolífic tant docent com investigador, per una banda, i la solidesa i rellevància de la seva obra, per l’altra. Si bé l’amistat que ens uneix de molts d’anys, l’han feta més plaent.

Voldria emfatitzar, també, que aquesta efemèride serà un exemple per a les generacions més joves. Aquestes podran emmirallar-se en una dona que viu amb entusiasme l’estudi del passat de molts d’indrets, però sempre tenint Porreres a l’horitzó perquè és el seu poble, és on viu, és on té les arrels familiars.

 

 

També pot ser sia per a elles mostra que l’esforç, la constància, l’afany i el treball donen fruit quan l’interès per una temàtica apassiona i no té límits, en aquest cas: la Història.

Tot el que es pugui esmentar en aquest recull de mèrits constatats aquí només és una mostra, una part reduida de la seva extensa projecció docent, investigadora, de publicacions, parlaments, pròlegs, de participació en congressos, jornades, col·loquis, seminaris, de ser membre de tribunals i un llarg etc., a molts llocs, tant a nivell de Mallorca, com de l’àmbit hispànic o altres territoris del món mediterrani.

Amb la coneixença d’aquest ampli currículum vitae, el Consistori demostra que sap commensurar l’excel·lent dedicació i treball d’una porrerenca que, tant oral com per escrit, segueix comunicant i editant, donant sempre el valor que té de cara al futur qualsevol documentació. Al mateix temps, es vol recompensar-la per la seva vàlua, obrint la mirada ampla a tota la seva trajectòria acadèmica, científica, cultural i d’arrelament a la seva identitat porrerenca.

Totes i tots els que som aquí, sabem que és ben cert, i ho demostra la seva trajectòria personal i professional.

Maria Barceló i Crespí va néixer a Porreres el dia 23 de setembre de 1951. Va ser la primera filla de Julià Barceló Aulí, Peixet i d’Àngela Crespí Sitjar, Pistola, els quals tingueren dues filles més: Miquela i Maria dels Àngels, les seves germanes.

 

 

És una porrerenca de naixement i d’exercici, ja que sempre ha estat a disposició de qualsevol encàrrec sobre Porreres. És la persona que més ha investigat, ha escrit i publicat sobre la Vila, a dia d’avui, així ho demostra la gran quantitat d’obres seves i encara molt més sobre Mallorca i altres indrets.

La percepció forta de canvi experimentat per la tasca i el paper de les dones en la societat en els anys que va iniciar l’etapa universitària va ser una empenta en la promoció activa de la igualtat: de drets, d’oportunitats, de funcions i de situació laboral, de presència en llocs de responsabilitat i de presa de decisions que, Maria Barceló i Crespí, ha fet realitat durant tota la seva vida docent, de recerca, de lideratge i, en definitiva, de passió pel coneixement de la Història.

La trajectòria científica s’estén en el camp de la Història Medieval de Mallorca i, més concretament, a l’època de transició a la modernitat. Els seus treballs se centren, sobretot, en els aspectes socioeconòmics i culturals de Ciutat de Mallorca a la tardor medieval, tot i que també ha dedicat atenció a Porreres, el poble que tant estima i al qual dona a conèixer per mitjà de publicacions, jornades, conferències, lliçons, visites, entre d’altres. D’aquesta manera, posa a l’abast de qualsevol persona interessada en el tema una visió cada vegada més completa.

La investigació a l’Arxiu del Regne de Mallorca i a altres, setmana rere setmana, des de l’etapa universitària fins a dia d’avui, així com l’extensa bibliografia consultada, fa que sigui una de les persones que més temps ha dedicat a la indagació del nostre passat.

Els seus sabers de llatí i paleografia li han permès poder aprofundir en aspectes tan interessants de la vida quotidiana, com de l’àmbit cultural, socioeconòmic o de patrimoni en la Mallorca a la transició a la modernitat.

Aquí escau llegir les paraules d’adhesió a l’acte d’avui, del Dr. Ricard Urgell Hernández, Director de l’Arxiu del Regne de Mallorca, les quals agraïm molt sincerament pel que signifiquen per aquesta institució.

 

 

Diu el Dr. Ricard Urgell Hernández

Però paral·lelament a la investigació, ha exercit la docència a la Universitat de les Illes Balears i en l’actualitat és Catedràtica d’Història Medieval des del gener del 2011. A més, recentment, ha estat proposada Catedràtica Emèrita per unanimitat del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts i anomenada pel Consell de Govern de la Universitat, categoria que assumirà a partir de dia 1 d’octubre de 2022.

L’excel·lentíssim i magnífic Sr. Rector de la Universitat de les Illes Balears, el Dr. Jaume Carot Giner, a l’escrit d’adhesió de la Universitat per a l’acte d’avui, posa en valor l’excel·lent trajectòria acadèmica.

Moltes gràcies per aquestes paraules que mostren afecte a la Dra. Maria Barceló i Crespí.

Tal com acabam d’escoltar, hom la pot definir com una figura clau d’aquesta Universitat, atès que l’ha vista néixer, créixer i l’ha viscuda intensament.

És una dona de ciència que té el màxim de trams de recerca al darrera. Un currículum que parla per si mateix i justifica que sigui una de les veus més autoritzades de la Història medieval i de trànsit a la modernitat de Mallorca.

A Porreres no ha plangut esforços tant a l’Ajuntament com a l’Agrupació Cultural i altres entitats que han sol·licitat la seva aportació.

Una fita important en la seva identitat porrerenca va ser la proposta, per part de l’Ajuntament, de ser pregonera de les festes de Sant Roc. Com en tants altres camps, com a dona i com a porrerenca, n’era la pionera.

A l’Ajuntament s’ha de posar en valor l’impuls i dedicació a les Jornades d’Estudis Locals, de les quals és l’l’alma mater” i que gràcies a la seva determinació el 2021 ja s’han celebrat les VIII i estan convocades les IX per a l’any vinent.

Igualment als parlaments i pròlegs d’algunes de les seves publicacions, entre d’altres.

També la seva participació en diferents comissions tant de temes toponímics, patrimonials com culturals.

A l’Agrupació Cultural cal constatar que en fou una de les sòcies fundadores (1971) i que, al llarg de més de cinquanta anys, s’ha mantingut fidel als principis i ideals de l’associació, ha participat de manera dinàmica en les seves activitats i n’ha organitzant bona part d’elles. Un exemple de la seva estima a l’entitat és el fet que el 2019 estableix i subvenciona la convocatòria d’un ajut d’investigació per escriure la història de l’Agrupació Cultural amb motiu de la celebració dels 50 anys.

També a la revista Llum d’Oli, lligada a l’Agrupació Cultural, des dels seus inicis, hi ha col·laborat en tots els números. En algunes etapes ha fet part del consell de redacció.

Amb els seus articles i participacions, ha mostrat sempre la seva inquietud en favor de la llengua, la cultura i la conservació del patrimoni.

La seva aportació en favor del coneixement i estudi de la nostra llengua és un punt cabdal i primordial que s’ha d’enaltir. Ja el 1973 començà a impartir-ne classes a l’Escola Graduada, totalment gratuïtes.

Igualment s’han de considerar les seves col·laboracions en altres publicacions porrerenques com els programes de festes de sant Roc o el full parroquial “Semilla”. Bona Llavor.

Certament, aquests escrits són una mostra de la capacitat de fer poble i complimentar aspectes que els seus estudis faciliten.

Una entitat a la qual li té una especial estima és la Societat Arqueològica Lul·liana i la seva implicació en el marc de la divulgació rigorosa de la Història i del patrimoni cultural.

Fundada el 1880, de la qual va ser la primera dona membre de la Junta Directiva; primer, com a vocal i, posteriorment, com a secretària i presidenta, càrrec que va ocupar durant devuit anys.

És membre d’aquesta entitat des de 1977 i encara avui en dia és la principal organitzadora de les visites culturals que es realitzen i de la difusió del patrimoni.

Durant la seva presidència es va donar un impuls important per dinamitzar l’entitat i acostar-la al món universitari.

Però si s’ha d’excel·lir un esdeveniment transcendental va ser la digitalització de tots els Bolletins de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL), aparegut el 1885, i la seva disposició a la xarxa.

Per altra banda, ha intervingut en diferents projectes d’investigació del Ministeri d’Universitats.

I actualment és: ▪ La investigadora principal del Grup de Recerca d’Estudis Medievals (GRESMED), de la UIB. ▪ Magister de la Maioricensis Schola Lullistica. ▪ Acadèmica de número de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. ▪ Acadèmica corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. ▪ Secretària d’HISCOAR (Societat d’Historiadors de la Corona d’Aragó), des de la seva fundació (2018).

Anteriorment ha estat a juntes directives de vàries entitats i també en alguns casos encara és membre dels consells de redacció de revistes de caràcter científic

Altrament, ha participat i hi segueix intervenint en molts de congressos i reunions científiques, tant nacionals com internacionals, i continua organitzant nombroses activitats culturals.

DISTINCIONS

En reconeixement a la seva trajectòria docent i investigadora ha rebut diverses distincions:

• Premi Ramon Llull atorgat pel Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en reconeixement a la tasca docent i investigadora, el 2005.

• Premi Faula (compartit amb Guillem Rosselló Bordoy), concedit pel Casal de Cultura-Museu de Sóller, el 2007.

• Premi de la Fundació Amics del Patrimoni, el 2009.

• Pregonera de la Festa de l’Estendard, distinció concedida per l’Ajuntament de Palma, el 2016.

• Premi Josep Maria Llompart, en el marc dels premis 31 de Desembre, concedit per l’Obra Cultural Balear, el 2017.

A Porreres, també se li ha valorat la seva petjada en el món educatiu:

• A l’institut IES Porreres va sembrar un arbre amb una placa que porta el seu nom, en gratitud a la trajectòria de dona investigadora i docent de Porreres.

• A l’Escola Nova, actualment Col·legi Públic Climent Serra i Servera també se li va valorar la seva labor amb el seu nom a un espai de l’edifici.

És a la vila, precisament, on ella va iniciar la FORMACIÓ ACADÈMICA ENSENYAMENT PRIMARI I BATXILLERAT

Va començar la seva etapa educativa a l’escola que les religioses franciscanes, Filles de la Misericòrdia —les monges blaves— tenien al carrer Sala. Ella té un record molt bo d’aquells primers anys.

Clausurada l’escola (1960) continuà la seva formació amb les germanes de la Caritat —les monges negres. Una religiosa d’aquesta congregació, sor Catalina Capellà, del Nom de Jesús, va intuir les seves excel·lents capacitats per seguir estudiant. Aquesta religiosa va anar un migdia a casa seva per parlar amb els pares i els va dir: «Aquesta nina ha d’estudiar». El pare va respondre: «Farem el que vostè digui».

Era l’any 1963, uns anys en què a les nines no se’ls animava a seguir estudis de batxillerat perquè la seva funció i el seu paper era un altre: fer feina al camp, aprendre a brodar o a cosir, quedar-se a casa; a més de les funcions que per raó de gènere se suposava que havien de desenvolupar. Per res es contemplava que la dona pogués ser independent i capaç de desenvolupar-se per ella mateixa.

Certament, no va ser el seu cas, perquè les seves aptituds cap a l’estudi ja feien entreveure que la seva via seria diferent i molt capdavantera per una dona. Una nina que, els anys seixanta, mostrava tenir una memòria prodigiosa i ganes d’aprendre, per una part i, per l’altra, una gran motivació per demostrar que la realitat superaria tota expectativa.

A l’examen d’ingrés de batxillerat, a l’institut Joan Alcover —aleshores ubicat al mateix edifici de l’institut Ramon Llull de Ciutat—, el juny de 1963, obtingué Matrícula d’Honor, nota que obrí el seu brillant camí acadèmic.

Va estudiar el batxillerat elemental al col·legi lliure adoptat Joan Estelrich de Felanitx —Vinculat a l’institut Joan Alcover— i el superior i el preuniversitari a l’institut Joan Alcover de Ciutat ––en aquells anys només hi havia dos instituts a Mallorca: Joan Alcover (nines) i Ramon Llull (nins).

D’aquesta etapa conserva bones amistats, persones amb les quals amb el temps ha mantingut una excel·lent relació perquè l’estudi, la investigació i la recerca eren objectius que tenien i tenen. El record d’aquells anys no s’ha esborrat perquè són lligams aconseguits amb molt d’esforç, constància i perseverança, valors que avui en dia no es tenen en compte perquè la societat actual és molt diferent.

Amb aquestes persones ha mostrat una generositat no gens habitual a dia d’avui, a la societat trepidant contemporània, perquè hi manté el contacte amb telefonades freqüents, no sols per quedar bé, sinó perquè vertaderament està interessada en recordar temes personals, acadèmics o culturals que és el motiu d’unió que comparteixen.

Una amistat gratuïta que dona temps i disponibilitat per escoltar i compartir.

LLICENCIADA EN FILOSOFIA I LLETRES (SECCIÓ D’HISTÒRIA)

L’octubre de 1970 va començar els estudis universitaris que finalitzaren el juny de 1975, quan va obtenir el títol de llicenciada en Filosofia i Lletres (Secció d’Història) a la incipient facultat de Filosofia i Lletres de Mallorca, delegació de la Universitat de Barcelona.

El 3 de juliol de 1978 va defensar la seva Memòria de Llicenciatura Porreres. Contribució a l’estudi d’una vila mallorquina a la Baixa Edat Mitjana, amb la qual va obtenir la màxima qualificació: excel·lent per unanimitat.

DOCTORA EN HISTÒRIA

El 27 de setembre de 1982 es doctorà amb la tesi La Ciutat de Mallorca en el trànsit a la modernitat, presentada a la ja Universitat de les Illes Balears Obtingué la màxima qualificació: excel·lent cum laude. Amb posterioritat, el 1984, li fou concedit el Premi Extraordinari de Doctorat.

Així es convertia en la primera dona porrerenca que obtenia el títol de Doctora i anava al capdavant en l’aportació intel·lectual de la dona.

La seva llarga experiència docent fa que en aquests moments siguin moltes les persones que, bé han estat alumnes, bé són professors companys de la UIB, amb els quals manté una molt bona relació i mostren agraïment per poder comptar amb la seva amistat.

Les paraules que el Doctor en Història Medieval i Catedràtic de Filologia Catalana General i Lingüística de la UIB, Dr. Gabriel Ensenyat Pujol, molt bon amic seu, ens va transmetre en un escrit d’adhesió és emotiu i de molta complicitat: Diu el Dr. Ensenyat:

Des d’aquest punt de vista s’ha de posar en valor la riquesa de conferències, xerrades o lliçons que a Porreres s’han desenvolupat gràcies a la seva intervenció i la prestesa que té a l’hora de posar-se en contacte.

Igualment passa en les eixides culturals, literàries, de patrimoni o paisatgístiques a diferents indrets de Mallorca, el lligam que s’ha forjat en el temps, amb tantes persones del món de la cultura, li permeten tenir accés a qualsevol espai tant civil com religiós que sigui interessant visitar.

Sempre cerca el moment per manifestar i dir que és de Porreres i, fins i tot, hi ha alumnes que saben de la vila i del seu patrimoni per les informacions que en dona a les seves classes, a la vegada que els convida a fer-ne estudis relacionats per poder eixamplar els coneixements i ampliar-ne la investigació.

ACTIVITAT DOCENT

A dia d’avui ha desenvolupat l’activitat docent durant quaranta-set cursos acadèmics, quaranta-cinc dels quals a la UIB: primer Llicenciatura i Doctorat i, actualment, Grau i Màster.

Paral·lelament a l’activitat docent, però estretament lligada, ha fet part de molts de tribunals de Tesis de Llicenciatura, Tesis Doctorals, Treball de Fi de Grau i Treball de Fi de Master Per altra banda, ha dirigit tesis doctorals, ha organitzat seminaris, col·loquis, congressos i un llarg etcètera.

A més, ha fet part de jurats de premis, ha impartit moltes conferències a Mallorca i a fora; ha participat i assistit a molts encontres científics (Congrés, Jornades, Seminaris) tant nacionals com internacionals. I moltes altres convencions que completen aquest currículum.

ACTIVITAT INVESTIGADORA / LLIBRES

Ha publicat 26 llibres de temàtica molt diversa que són imprescindibles per a qualsevol estudiós que vulgui conèixer a fons temes relacionats amb la ciutat de Mallorca, les relacions comercials, socials, estris i materials de la vida quotidiana o la cultura al final de l’Edat Mitjana. Alguns dels quals en col·laboració amb altres autors.

Entre aquests::

▪ La ciutat de Mallorca. La vida quotidiana en una societat mediterrània medieval. Palma, 2006 (En col·laboració amb Guillem Rosselló Bordoy).

▪ La casa gòtica a la Ciutat de Mallorca. Palma, 2009 (En col·laboració amb Guillem Rosselló Bordoy).

▪ El raval de mar de la ciutat de Mallorca (Segles XIII-XV). Palma, 2012.

▪ Clergues il·lustrats. Un cercle humanista a l’entorn de la Seu de Mallorca (1450-1550). Palma, 2013 (En col·laboració amb Gabriel Ensenyat Pujol).

▪ Beguines i beates mallorquines a la tardor medieval. Palma, 2017.

▪ Davant la mort. Els rituals a la ciutat de Mallorca (s. XV). Palma, 2019.

ALTRES PUBLICACIONS

També és autora d’alguns opuscles, molts capítols de llibre, molts d’articles en revistes científiques, sense descuidar les nombroses aportacions de caràcter divulgatiu. A més de pròlegs, presentacions, reseccions, informes, parlaments, etc., que, en conjunt, evidencien un cabal considerable d’escrits.

LLIBRES SOBRE PORRERES

De les publicacions sobre Porreres paga la pena fer-ne una relació completa. No podem obviar que l’Arxiu Municipal va ser cremat el 1868 i per tant la documentació s’ha hagut de cercar a l’Arxiu del Regne de Mallorca, a l’Arxiu Parroquial, a l’Arxiu Capitular o l’Arxiu Diocesà; també a biblioteques com la del monestir de La Real o Bartomeu March, entre altres. Cal tenir en compte que la bibliografia publicada sobre la vila, fins a finals dels anys setanta del segle passat, era més bé minsa. Aleshores es posa més de relleu la gran labor de la Dra. Barceló i Crespí a l’hora de publicar-ne articles, capítols o llibres.

Fins al moment n’ha publicat nou, alguns amb col·laboració amb altres autors. Així i tot, examinant a poc a poc cada una d’aquestes obres, s’entreveu l’interès delerós per realçar la seva estima, coneixement i implicació en la recerca del passat de Porreres.

▪ Porreres. Contribució a l’estudi d’una vila mallorquina a la Baixa Edat Mitjana. Porreres, 1984.

▪ L’església parroquial de Porreres. Notes històrico-artístiques. Palma, 1989.

▪ Vida municipal i Nova Planta. Porreres 1718-1728. Porreres, 1993 (En col·laboració amb Bartomeu Servera Sitjar).

▪ Les possessions de Porreres. Estudi Històric. Porreres, 1997 (En col·laboració amb Rafel Ferrà Martorell i Bartomeu Servera Sitjar).

▪ La Filharmònica Porrerenca (1856-2006). Estudi històric. Porreres, 2006 (En col·laboració amb Francesc Melià Barceló, Marta Nicolau Sastre i Joan Ballester Melià).

La Dra. Maria Barceló i Crespí és una persona que sap la gran vàlua que té qualsevol esdeveniment, parlament, comentari o escrit sobre Porreres.

En aquest sentit no va sorprendre la seva publicació de quatre volums ...Sobre Porreres, per recopilar opinions o reflexions de caràcter cultural, perquè: «Els antics deien scripta manent, verba volant. Efectivament els escrits queden i les paraules volen.

EPÍLEG

El que s’ha expressat i dit és un exponent que la Dra. Maria Barceló i Crespí és dona culta, erudita, amb una gran capacitat de treball, amb una visió molt àmplia dels seus estudis i investigació i que sempre té ganes d’aprendre.

El seu currículum vitae és molt extens, en tots els sentits, perquè no sols s’ha de tenir en compte l’espai geogràfic on ha participat en col·loquis, congressos, jornades o seminaris, sinó també l’àmplia temàtica tractada. No s’ha d’oblidar que, en el present text, només s’han seleccionat alguns aspectes.

En tota la seva trajectòria s’ha fet palesa la gran tasca docent, científica i cultural, però no es pot deixar de dir que la persona que ha dedicat la seva vida al treball històric i científic, és una porrerenca que estima la terra que va rebre dels seus avantpassats i en té cura: li agrada anar a foravila, contemplar els arbres ben cuidats i posar-hi les mans. Aprecia la deixa dels seus familiars quan la societat actual tendeix a menysprear-ho, la qual cosa li provoca desencís.

L’atreu viure el dia a dia de Porreres i, des del seu coneixement, recollir aquelles vivències que demostren el respecte pel patrimoni i els noms que hi van lligats. Igualment, li agrada passejar pel mercat els dimarts, anar al petit comerç, comprar producte local i assaborir-lo amb les seves amistats amb un àpat que s’allarga en el temps, perquè el records que es comparteixen estan entrellaçats amb la saviesa que donen els anys.

Passeja pels carrers de la vila i transita pels camins de la contrada, fixant la seva mirada en el valor que tenen els detalls d’una casa, una creu, un molí, un cap de cantó o un indret concret.

Posa esment en els rètols fent memòria de com va participar —i hi segueix contribuint— en la seva normalització lingüística, posant en consideració la transcendència que té recuperar els noms d’antany, atès que la toponímia és una gran font d’informació.

L’estudi de la Història ens ajuda a conèixer el passat i a entendre el present. Des d’aquesta òptica mostra un gran respecte vers les persones vingudes d’altres cultures amb la seva identitat i singularitat.

Altrament s’ha de remarcar molt que ja des de l’etapa universitària ha tingut una gran inquietud pel coneixement i estudi de la nostra llengua, per la seva correcta utilització i perquè la normalització lingüística sia de cada dia més una realitat en la vida quotidiana.

Sempre ha procurat escriure i parlar la llengua de Ramon Llull que també ha estat la dels seus avantpassats.

Així mateix són moltes les persones de Porreres o de fora poble que, gràcies a les seves eixides culturals, han pogut conèixer i estimar millor tant el terme, com Mallorca, Dites eixides permeten crear aquest sentiment de poble que té tot grup humà quan es troba per conèixer les arrels culturals, lingüístiques o de patrimoni que els identifica.

Sempre assisteix a actes culturals, concerts o representacions teatrals que s’organitzen a Porreres o altres punts de la geografia illenca ponderant-ne la seva programació i compartint-la amb qui sap que pot ser de la seva preferència.

D’igual manera dona suport a actes cívico-religiosos i amb la seva presència manifesta la significació d’aquell esdeveniment, fent memòria de l’abast que va tenir en altres èpoques i, com ara, en algunes ocasions, es va perdent.

És una dona lliure i independent que viu el projecte de gaudir amb passió i entusiasme la compilació de coneixements, estudis, treballs, articles... dedicant temps a repassar, recordar i aprendre, per afavorir una bona comprensió de l’avior a través de l’actualitat i viceversa.

Li agrada molt viatjar i visitar indrets que el pas de la història ha fet memorables, prepara molt acuradament la ruta, amb la lectura de textos històrics, geogràfics, literaris o d’art, i facilita així l’itinerari al grup d’amistats que l’acompanyen.

Adesiara se la pot trobar participant d’una tertúlia en alguns bars de plaça, un horabaixa cap al tard o un vespre d’estiu, després d’una activitat cultural o perquè ha quedat per poder gaudir d’un sopar o d’una copa de vi amb amics i amigues amb els quals té una bona relació.

Un d’aquests moments especials és quan hi ha una cercavila o un concert de la Filharmònica Porrerenca, als quals no deixa mai d’assistir, perquè el record del seu pare, que en va ser músic durant cinquanta-dos anys, reviu, en les notes que interpreta la banda, moments familiars vitals i emocionants.

Les arrels familiars formen part de la seva peculiar identitat porrerenca. La casa del carrer d’en Cerdà, número 25 —abans 17—, on va néixer i viure juntament amb les germanes, és encara la llar on hi ha recordances d’altres temps, dels avantpassats que formen part de la seva nissaga i que, en certs moments, la transporten a anys enrere quan, al costat dels seus pares, dels quals en va tenir una cura especial i a qui recorda amb gratitud i enyorança, fa que sigui un espai primigeni de vivències i remembrança dels seus predecessors.

En la sala de plens, a partir d’ara, al costat del Germà Rafel Sitjar Servera, el germà Pistola, el familiar que tant ha treballat per donar a conèixer i per posar en valor la seva fundació hi haurà la primera dona Filla Il·lustre de Porreres, una distinció que mancava en un poble que sempre ha valorat l’aportació cultural, científica, esportiva, religiosa, artística o musical, de qualsevol persona que ha excel·lit i se li ha retut el merescut homenatge o reconeixement.

En el segle XXI ha arribat l’hora d’empoderar la dona i declarar Filla Il·lustre de la vila de Porreres a la Sra. Maria Barceló i Crespí, perquè així es posa de relleu la seva tasca investigadora —inseparable de la docent— que són pilars fonamentals de la seva biografia acadèmica, però amb el desig que no sigui la darrera perquè segur que n’hi haurà més que s’involucraran i tendran un paper que les faran ser dignes d’aquesta distinció, perquè «el futur serà femení per rescabalar que durant molts d’anys ha estat masculí», com ella comenta adesiara.

Per acabar s’ha de felicitar tot el poble de Porreres per tenir una batlessa, unes regidores i regidors que han sabut valorar les qualitats i circumstàncies singulars de la Dra. Maria Barceló i Crespí nomenant-la Filla Il·lustre de la vila de Porreres en vida, atès que, com ja s’ha mencionat, s’han de retre els homenatges i s’han de donar les distincions i reconeixements quan es poden gaudir, celebrar i agrair amb les persones més properes.

Proclamant-la Filla Il·lustre, avui, amb el seu retrat a la sala de plens, és dir ben fort i amb molta emoció: gràcies per tota la dedicació i estudi de la Història, sempre cercant enriquir el coneixement de Porreres, de Mallorca o d’altres territoris del món mediterrani i demostrant l’interès per a l’estudi i difusió cultural, acadèmica i científica.

Enhorabona, Maria Barceló i Crespí per aquesta distinció i per haver tingut la sort de poder viure aquest esdeveniment tan important amb tantes persones que aprecien i valoren aquesta proclamació.

Les seves paraules conclouran la meva tasca: «Déu em doni salut i vida per a continuar treballant per la cultura de Porreres, de Mallorca i fronteres enllà».

Maria Antònia Nicolau i Rosselló Llicenciada en Història Porreres, sant Roc 2022