L’Assemblea Antipatriarcal de Manacor organitza la setena Marxa de Torxes pel 25N

L’objectiu és recordar totes les víctimes de la violència masclista que han estat assassinades durant el 2022. El recorregut de la marxa finalitzarà a la plaça Ramon Llull. A Manacor, ni sotmeses ni callades, fortes i organitzades!

MANIFEST PEL 25 DE NOVEMBRE DE 2022

Enguany és el setè any que feim la marxa de torxes i aquest és el setè manifest que n'escrivim. Ens entristeix molt comprovar que, any rere any, trobam la mateixa dificultat quan pensam què volem que transmeti, ens agradaria que fos diferent, que fos més esperançador. Però només canvien els noms i les xifres, la realitat continua. I fins que la violència del patriarcat no desaparegui, nosaltres no deixarem de sortir al carrer.

Demà serà dia 25 de novembre, el dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones. Volem començar el manifest recordant que són 76 els feminicidis que s'han produït en mans del patriarcat durant l’any 2022 a l’estat espanyol, dels quals només 38 són considerats oficials. Tot  i que ja s’han començat a comptabilitzar les víctimes de violència vicària sabem que les xifres oficials encara no contemplen les víctimes mortals a mans de proxenetes i puteros, o les víctimes dels feminicidis transfòbics i lesbofòbics, entre d’altres. I ens demanam: fins quan les xifres oficials continuaran minimitzant aquesta epidèmia?

Som conscients, a més, que aquests assassinats només són la punta de l’iceberg. Són moltes les situacions que els sustenten i múltiples les maneres d’exercir la violència. La violència masclista és estructural, no és causada per un agressor determinat, si no per la societat mateixa que la consent. I, en moltes ocasions, l’administració també l'exerceix. Just per posar un exemple: quan una dona sense feina remunerada decideix denunciar l’home i abandonar la llar perquè la seva vida perilla, l’estat li dona una paga de només 436€, amb la qual s’ha de mantenir a ella i, si en té, als seus fills o filles. Això és una mostra clara de la violència perpetuada per les institucions.

Com aquesta, hem de ser molt conscients que a més de físicament, les dones també són maltractades a través de

●    La violència emocional i psicològica.
●    La violència econòmica.
●    La mutilació sexual femenina.
●    Els ventres de lloguer.
●    Els matrimonis i els embarassos forçats.
●    Les violacions.
●    Les agressions sexuals.
●    L’explotació sexual en forma de prostitució, tracta i pornografia.
●    L’abús sexual infantil.
●    El sexisme a la televisió, a la música, a les xarxes i a la publicitat.
●    La violència obstètrica i la masculinització de la sanitat.
●    La invisibilització.
●    La discriminació salarial.
●    La divisió sexual del treball.
●    El sostre de vidre.
●    La feminització de la pobresa.
●    L’amor romàntic
●    L’ús sexista de les joguines.
●    La socialització de gènere.
●    i La violència derivada de la pressió estètica.

Pot ser moltes de les situacions que hem esmentat fins ara ens semblen llunyanes, d’altres no tant. Sigui com sigui, totes les dones que som aquí som susceptibles de viure-les. Ara bé, hi ha altres situacions de violència masclista que moltes de nosaltres vivim cada dia, i que no identificam com a tals. Dones i homes som responsables de detectar-les i de posar-hi remei. Però ara, homes, ens adreçam  a vosaltres:

●    Que tengueu fills i no pagueu la pensió que vos pertoca, és violència.
●    Que utilitzeu els vostres fills per fer xantatge emocional, és violència.
●    Que penseu que si hem flirtejat amb vosaltres teniu dret a insistir-nos per arribar a mantenir una relació sexual, és violència.
●    Que quan sou dins un bar de festa, a la nit, us vegeu amb el dret de tocar els nostres cossos sense tenir-ne el consentiment, és violència.
●    Que invadiu el nostre espai personal al transport públic, és violència.
●    Que ens dirigiu mirades amenaçadores o barroeres, és violència.
●    Que us resistiu a emprar condó quan manteniu relacions sexuals, és violència.
●    Que tengueu un comportament agressiu quan beveu o us drogau, és violència.
●    Que ens interrompeu quan parlam, és violència.
●    Que considereu que la vostra opinió és més vàlida que la nostra, és violència.
●    Que faceu comentaris sobre els nostres cossos o sobre allò que farieu amb ells, és violència.
●    Que rigueu quan són els vostres amics qui fan aquests comentaris, també és violència.  
●    Que nosaltres ens sentim insegures quan caminam pels carrers de Manacor, és violència.
●    I que estiguin mal il·luminats, també.
●    Que encara no hagi ballat mai una dona a la colla de dimonis, és violència.

Però no podem tenir por, hem de continuar lluitant, combatent el feixisme i el masclisme i no estam disposades a perdre ni un sol dret ni llibertat.

No podem quedar callades en sentir que la violència no té gènere, perquè llavors en som còmplices. I tant que té gènere la violència masclista! Els assassins són homes; els puteros, són homes; els maltractadors són homes!

Ens queda molt de camí per recórrer, per això, exigim a les administracions accions normatives, educatives, de sensibilització i prevenció dotades de recursos. Però també és necessari que les dones ens organitzem, que no normalitzem els feminicidis, que visquem amb sororitat i amb autodefensa feminista. També són necessaris més homes feministes, que es qüestionin la seva masculinitat, que rompin amb les identitats heteropatriarcals imposades i que lluitin amb nosaltres contra el masclisme.

Avui, com cada any, passejarem pels carrers de Manacor en silenci, per fer visible tota aquesta violència que envaeix les nostres vides dia a dia.

Però no restarem en silenci la resta de l’any, perquè sempre que faci falta sortirem al carrer a reivindicar els drets que ens pertoquen com a persones.

A Manacor, ni sotmeses, ni callades, fortes i organitzades!

Visca la lluita feminista!