Toni Amoros sigue la polémica: “Dues i dues coses me saben molt de greu i vull demanar perdó per si he contribuït a que passassin”

2º: Que algunes persones anassin a protestar davant un domicili particular d'una autoritat del poble. La família de la gent ha de ser sagrada. No ho consent. Me pareix inacceptable. Jo no era dins l'Església en aquell moment, però avui he tengut ocasió d'escoltar els talls de vídeo que publica la revista cent per cent, i no veig suficients les paraules del meu amic Xavier Gelabert per provocar-ho. Jo no les hagués dit ni les subscric, però era un moment de gran tensió i ell, que hi era i donava la cara, va sortir a desviar l'atenció de la meva persona. Li agraesc de cor. Sospit que hi hagués persones adultes que ho provocassin.

1º B: El linxament mediàtic del meu amic Xavier Gelabert. És una vergonya. Quina puta gent que sou!!

2ºB: El linxament mediàtic den Joan Francisco Cortès. Senzillament dir lo que ell va dir publicament: he parlat, m'he equivocat, deman perdó als qui hagi pogut fer mal. Quina puta gent que sou!!

Solen dir que qui calla otorga. No és el meu cas, jo call, però no otorg.

Finalment donar les gràcies a tots els que heu passat pena per mi i m'heu manifestat el vostre recolzament. No vos anomenaré perquè segurament no vos convendria. Però en el meu cor estau escrits.

I dir-vos que no passeu pena per mi. Tenc la pell gruixada i l'esquena ampla. No tenc cap ambició, per tant, poc a pèrdre. Jo vaig fer el servei militar a terra i a transmissions de serveis, gens heroic. Però la majoria de la meva pandilla el va fer a la mar i m'ensenyaren una cançó que vos mostrarà que no fa falta que passeu pena per mi i repotejarà el fetge dels qui son una puta gent: