Del talaier a les torres de focs

El proper dilluns dia 4 de maig, a les vuit de l'horabaixa, a l'OCB Manacor del carrer de Jaume II, núm. 15, Àngel Aparicio i Pasqual, especialista en arquitectura militar, parlarà de les torres que senyoregen punts estratègics de la costa mallorquina en una panoràmica històrica, cosa que reflecteix el títol de presentació de la conferència: «Del talaier a les torres de focs».

Àngel Aparicio i Pasqual, a més d'investigador, és membre fundador i president d’ençà de 1994 del GEFB (Grup d’Estudi de les Fortificacions Balears). Ha publicat nombroses obres de divulgació històrica i d’investigació documental. És autor de nombrosos estudis, entre els quals, La fortalesa de la Punta de  n’Amer (2000), La marina d’Andratx segles XVI-XVII (Premi Joan Baptista Ensenyat, 2001), El Castell de Sant Elm (2006), El recinte portuari de Palma i la defensa (2007),  El castell de l’illa de Cabrera (2012),  Defensa costanera a Mallorca. El port d’Andratx als segles XIV-XIX (2014), La torre-fortalesa medieval de Canyamel (Premi nacional d’investigació històrica de la AEAC, 2014). I també ha col.laborat en les revistes Maganova (1997-98), Fora Vila (1999-2000) i en la secció «Habitat» d’El Mundo/El Día de Baleares (1997/2000).

El convidat explicarà l'evolució de la vigilància costanera des de l’aparició de la figura del  talaier fins a la consolidació del conjunt defensiu de les torres i talaies que envoltaren l’illa. Analitzarà el sistema de  transmissió de senyals que emprava la tècnica de foc o fum, segons que fos de nit o de dia i que encadenava els avisos d’una torre a l’altre. Aquest peculiar mètode instaurat per J. B. Binimelis permetia que els governants de Ciutat coneguessin la presència de naus a les nostres costes a punts tan llunyans com puguin esser Artà o Pollença en menys de mitja hora. També explicarà algunes dades de l’aspecte humà del talaier, tema aquest que Aparicio pensa que ha estat poc tractat i que considera d’especial interès. Té intenció de fer una breu referència a l’armament, l’artilleria o l’alimentació dels torrers i fer un cop d’ull a l’aspecte arquitectònic de les torres i les talaies fins arribar a finals del segle XIX amb la creació i posterior abolició del Cos de Torrers. I com és habitual als Dilluns de l'OCB, l'acte clourà amb un torn de preguntes.