“Dimò Apol·lònia”

“I un bon 16 de gener, es va fer les piules i ben mesa i xalesta va partir cap a plaça, a l'encontre de la gent del poble. I en sonar la primera cançó, n'Apol•Iónia va desplegar totes les seves virtuts de dimoniona i va deixar tothom amb un pam de boca. Ningú no se'n podia avenir de la gràcia que tenia, de la por que feia i de com n'era, de dona. De tot d'una va venir de nou a tothom, però aviat, homes i dones, petits i grans, mudaren de cantet.

Aquells incrèduls i incrèdules ja no tornaren a dir que les dones no podien ballar ni fer de dimoni. I d'ençà d'aquell dia en sortiren de pertot arreu, de dimònies.

Dimònies que havien estat reprimides per molts anys ara sortien a ballar cap ben alt, ben alabades i orgulloses de ser dones. De tot Mallorca en sortiren, de sa Pobla, d'Artà, de Muro, de Manacor i fins i tot de per devers Ciutat.

De llavors ençà, qui vol ser dimoni és dimoni i qui vol ser dimònia és dimònia i tothom viu en pau. Així és que ja ho sabeu, siau qui sou i deixau anar la gent estreta de mires.”