Tenim la gran sort que el mestre Charlier s’ha enamorat de Manacor, i el públic, d’ell. De manera que la (re)interpretació de les Quatre Estacions de Vivaldi a ritme de tango ha fregat la perfecció malgrat el fred. Charlier, sempre generós, immune a tot, tocat per la mà de déu, ens ha transportat de Venècia a Buenos Aires, anar i tornar, així com ha volgut, mentre que la directora Noemí Pasquina es feia seva l’OCB, normalment dirigida per Bernat Quetglas.

A la segona part del concert el públic ja anava encalentit, però no sabia exactament amb què es trobaria. Ni més ni menys que una adaptació de Carmen de Bizet per a corda i percussió. I aquí ha estat on Pasquina ha deixat veure, sense cap ombra, la direcció acurada i enèrgica en comunió amb l’orquestra, la qual fluia i fluia a mesura que encadenava els moviments. Com he dit a l’inici, apoteòsic, un dels millors converts de les cinc temporades programades per l’Ajuntament de Manacor.