El llibre es presenta a la Institució Alcover dijous 20 d’abril a les 19:30 hores amb la participació de l’historiador Antoni Tugores i Manel Santana, autor de l’obra.

L’ex director general de Memòria democràtica, Manel Santana, aporta la seva faceta d’historiador en aquest estudi sobre els efectes de la Guerra Civil a la localitat de Manacor, un indret especial, ja que a la comarca de llevant hi va haver front de guerra.

El llibre Memòries del 36. Manacor, de l’exaltació de Franco a la troballa d’Aurora Picornell (Illa Edicions, 2023) repassa l’exaltació de la memòria dels vencedors amb els seus monuments i l’eliminació del passat republicà i obrer del poble, fins a analitzar el que ha suposat la recuperació de la memòria històrica a partir de l’aplicació de la Llei de memòria democràtica i de la Llei de fosses impulsada pel Govern Balear.

Així, Santana dedica un primer capítol sobre la Guerra Civil a Manacor on exposa l’impacte, la transcendència i el que suposà en l’imaginari col·lectiu el trist episodi de la guerra. El segon capítol tracta sobre el franquisme i mostra com els feixistes construïren els seus mites i herois i silenciaren a les víctimes. Un tercer capítol para atenció sobre els escriptors manacorins que es mostraren crítics a través de la seva literatura amb el règim de Franco i amb les atrocitats comeses a Manacor. Fou el cas de Miquel Àngel Riera, Jaume Santandreu o Antoni Mus. El quart capítol, s’emmarca dins una etapa de democràcia i s’hi exposen els primers col·lectius memorialistes que sorgiren a Manacor com el Comitè de Son Coletes. En aquesta època es dugueren a terme els primers homenatges i la realització d’escultures no lluny de controvèrsies com el mural d’en Frau. El cinquè i darrer capítol tracta sobre l’actualitat, de com s’ha avançat en aquest camp i com s’ha intentat dur endavant la reparació de les víctimes.

En aquest cas, s’ha reparat la memòria dels qui lluitaren contra el cop feixista del juliol de 1936. Entre ells podríem destacar el qui fou batle de Manacor, Antoni Amer Garanya o la recuperació de la memòria de les dones, algunes de les quals s’han pogut recuperar els seus cossos i plantar davant les seves cases les pedres de la memòria (stolpersteine). Aquestes històries prèviament havien estat recollides a llibres gràcies a la tasca investigadora d’Antoni Tugores, el qual és autor de la biografia del batlle Garanya o de la història de la guerra civil a Manacor, entre d’altres. Però en el camp de la recuperació de la memòria també des de la Transició democràtica s’han eliminat els noms de carrers franquistes del poble, tot i que a dia d’avui encara queden algunes plaques per canviar. Un altre dels aspectes reparadors més importants, és que s’ha dut a terme l’obertura de les fosses de la guerra gràcies a la Llei de fosses (2016). Manacor havia estat un centre de repressió i com a tal hi havia una gran fossa al cementiri de Son Coletes que ha permès recuperar de moment uns 80 cossos. El projecte d’exhumació de Son Coletes continua en actiu i es van realitzant diferents campanyes d’excavació. Precisament, l’octubre de 2022 s’hi localitzà el cos de l’activista comunista, Aurora Picornell, símbol de la lluita contra el feixisme a Mallorca. Com explica Santana, l’entrega de les restes dels repressaliats als seus familiars tanca el cicle del procés de reparació i justícia de les víctimes.

Tot plegat, Santana reflexiona sobre la memòria històrica o les memòries (com marca al pròleg l’historiador Pere J. Garcia) i ens convida a fer pensar com a ciutadans i posa en valor el paper dels historiadors en la recuperació i dignificació de la història: “És la tasca de la historiografia la que ens permet fer una aproximació fidedigna a la veritat que se cerca. I la veritat la podem explicar en saber el que va passar, com va passar, per què va passar i quines conseqüències va tenir tot plegat”. En fi, Santana a través d’aquest assaig ens mostra el llarg camí cap a la veritat, justícia i reparació de les víctimes del franquisme i ens obri finestres perquè les generacions del present i del futur prenguin consciència.

DE LA CONTRAPORTADA

Acabada la guerra, la posterior imposició d’un règim autoritari dirigit amb mà de ferro marcà un abans i un després. Els vencedors, d’una manera gens improvisada, generaren un relat i durant dècades es va elaborar a consciència una política de memòria prou potent.

Tractarem d’analitzar la manera en la qual es projectà en la societat el que succeí entre 1936 i 1939 i veure com els fets d’aquell conflicte foren utilitzats al llarg del temps, com fou instrumentada la guerra i la victòria i quins foren els seus efectes. Durant molt de temps coexistí una memòria pública i oficial amb una memòria silenciada i invisible explicada a cau d’orella o de portes endins, sempre relacionada amb les atrocitats, la repressió, que perdurà i aflorà mitjançant la literatura.

Per altra banda, l’adveniment de la democràcia no suposà una revisió en profunditat de les empremtes, encara prou visibles i evidents, que havien deixat les polítiques de memòria franquistes. Hagué de ser la societat civil (el Comitè de Son Coletes o Dones de Llevant, i també de les aportacions del món historiogràfic) la que posà fil a l’agulla en aquesta qüestió. Uns i altres feren aportacions essencials i decisives per accedir, conèixer i divulgar la veritat. No va ser fins el 2016 que es varen fer passes legislatives i iniciar polítiques autonòmiques de memòria històrica o de democràcia.