Carta d’acomiadament a Cristòfol Pastor Noguera

Havia complert 103 anys, 25 i pico com diria ell. Va néixer a Manacor a l’any 1920, un any marcat pels múltiples esdeveniments de caire econòmic i social, any d’una revolta manacorina encapçalada per les dones que varen alterar la vida quotidiana del poble.

Visqué la seva infància en la dictadura del general primo de Rivera, i es va anar fent gran durant el regnat d’Alfons XIII, la proclamació de la II República, el Cop d’Estat d’uns generals revoltosos, la guerra civil, la dura postguerra, la mort del dictador, la nova monarquia del rei Joan Carles I, la transició a la democràcia i la proclamació i regnat d’en Felip VI.

Gràcies a la lucidesa de la seva memòria fins el seu darrer alè, ha estat una font inesgotable pels historiadors locals.

Representa la memòria viva de tot un segle, com ho coneixem els manacorins. El seu tarannà i la seva forma de viure la vida amb la vellura i saviesa que et dona el pas del temps, malgrat sempre tengué el cor i l’ànima d’un infant.

Una bonhomia que el caracteritzava, sabia posar sempre el punt i a vegades el to d’humor  i d’ironia que sempre feia ús.

Manacor ha quedat orfe, sí orfe d’un capità com ell, que dirigia el rumb del vaixell, la seva veu s’ha apagada, i amb ella Manacor perd un gran defensor de la cultura, de la qual fou regidor al mateix Ajuntament de la seva ciutat. Però la seva presencia sempre romandrà ben viva en nosaltres per la seva aportació a la cultura, com dibuixant, actor, pintor i pel desenvolupament social i industrial de la ciutat de la qual va formar part molt activa.

Me queda l’orgull d’haver tingut una gran amistat amb en Tòfol, la nostra amistat no es va veure entroncada mai fins el darrer dia, i em deixa un record immillorable, la sensació d’haver viscut una vida plena en molts de sentits.
No es pot viure al marge de les emocions, es pot negar la realitat, però aquesta per crua i aspre que sigui no és queda més remei que acceptar-la.

Diuen que no hi ha ningú imprescindible, tal vegada sigui cert, però dubt molt que el poble de Manacor sense la seva presencia sigui igual.

Gràcies, Cristòfol Pastor Noguera Pífol, per tot el que has aportat a Manacor durant aquest segle.

A tota la seva família les vull donar el més sincer condol
Adéu amic.
20 d’abril de 2023

 Antoni Sureda Vicens