Del Viernes, 26 de Septiembre de 2025 al Domingo, 28 de Septiembre de 2025
Manacor
El 9 de maig Manacor s'uneix a la celebració del Dia Mundial del Comerç Just ,que se centra en les injustícies del tèxtil
El 80% de les persones que treballen en el tèxtil i la confecció són dones.
«Estira del fil» és el lema del Dia Mundial del Comerç Just que se celebrarà el proper dissabte 9 de maig a Manacor i a molts altres indrets. La jornada destacarà les injustícies que amaga l'elaboració d'articles tèxtils, un sector molt potent econòmicament -només a Espanya cada persona gasta a l'any 437 euros en roba- i que exemplifica de manera clara les conseqüències negatives de la globalització i en el qual es produeixen nombroses violacions de Drets Humans.
A Manacor, la celebració consistirà en la ja tradicional “Cafeteria Justa al carrer”. Entre les 10 i les 13,30 h, el C Bosch es convertirà en una cafeteria on tastar els productes de comerç just (cefè, infusions, batut de cacau, sucs, cerveses) i les coques participants al III Concurs de rebosteria amb productes de comerç just. Hi haurà animació de carrer amb la batucada Manafoc i es confeccionarà conjuntament una estora mandala.
El divendres anterior, dia 8, esa realitzarà al pati de la Torre del Palau un taller infantil de decoració d'estoigs de cotó de comerç just, per a infants d'entre 4 i 12 anys, acompanyats d'un adult.
La propera setmana continuaran els actes de denúncia de les injustícies del tèxtil, amb la projecció, divendres dia 15 a les 20 h, de “Les costures de la pell”, a l'espai na Camel·la i amb la desfilada “La moda que no esclavitza” dissabte dia 16, també a les 20 h, al pati de la Torreu del Palau.
Els actes han estat organitzats com cada any pel Casal de la Pau-S'Altra Senalla, amb el finançament de la Direcció General de Cooperació i Immigració del Govern de les Illes Balears. S'organitzen activitats a Palma, Llucmajor, Inca,Manacor i Maó.
Dona asiàtica, jove, que treballa entre 12 i 14 hores diàries és el perfil tipus dels qui confeccionen gairebé tota la roba que portem. Els sous baixos i la feminització caracteritzen aquest sector. Bangladesh ostenta el trist rècord a la baixa: el salari mínim és de 50 euros, fins i tot després de la pujada d'un 77% produïda després de l'esfondrament de l'edifici Rana Plaza, en el qual van morir 1138 persones i més de 1500 van resultar ferides. A aquests sous, que no cobreixen les necessitats bàsiques, s'uneix l'esquerda salarial entre homes i dones, especialment marcada en la confecció, on el 80% dels treballadors són dones.
L'explotació laboral infantil està present durant tota la cadena de producció. Malgrat que s'ha reduït, a l'Índia, en la recollida de cotó, van participar gairebé 400.000 menors a la campanya de 2010. La meitat tenia menys de 14 anys. Jornades extenses, condicions laborals inhumanes i perilloses o l'absència de sindicats legalment constituïts són altres realitats d'aquest sector, que mou cada dia 34.000 milions d'euros només a Europa.
Actualment, el tèxtil de Comerç Just és poc representatiu tant en volum de producció com en vendes. En el conreu del cotó «just» hi treballen 73.400 persones, una xifra petita comparada amb els gairebé 100 milions de famílies que conreen aquesta matèria primera. Tanmateix, qualitativament és molt significatiu per a aquestes persones ja que tenen garantides unes condicions de vida digna.
El Dia Mundial del Comerç Just en el nostre país ha estat promogut per la Coordinadora Estatal de Comerç Just i compta amb el finançament de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. www.comerciojusto.org.
«Estira del fil» és el lema del Dia Mundial del Comerç Just que se celebrarà el proper dissabte 9 de maig a Manacor i a molts altres indrets. La jornada destacarà les injustícies que amaga l'elaboració d'articles tèxtils, un sector molt potent econòmicament -només a Espanya cada persona gasta a l'any 437 euros en roba- i que exemplifica de manera clara les conseqüències negatives de la globalització i en el qual es produeixen nombroses violacions de Drets Humans.
A Manacor, la celebració consistirà en la ja tradicional “Cafeteria Justa al carrer”. Entre les 10 i les 13,30 h, el C Bosch es convertirà en una cafeteria on tastar els productes de comerç just (cefè, infusions, batut de cacau, sucs, cerveses) i les coques participants al III Concurs de rebosteria amb productes de comerç just. Hi haurà animació de carrer amb la batucada Manafoc i es confeccionarà conjuntament una estora mandala.
El divendres anterior, dia 8, esa realitzarà al pati de la Torre del Palau un taller infantil de decoració d'estoigs de cotó de comerç just, per a infants d'entre 4 i 12 anys, acompanyats d'un adult.
La propera setmana continuaran els actes de denúncia de les injustícies del tèxtil, amb la projecció, divendres dia 15 a les 20 h, de “Les costures de la pell”, a l'espai na Camel·la i amb la desfilada “La moda que no esclavitza” dissabte dia 16, també a les 20 h, al pati de la Torreu del Palau.
Els actes han estat organitzats com cada any pel Casal de la Pau-S'Altra Senalla, amb el finançament de la Direcció General de Cooperació i Immigració del Govern de les Illes Balears. S'organitzen activitats a Palma, Llucmajor, Inca,Manacor i Maó.
Dona asiàtica, jove, que treballa entre 12 i 14 hores diàries és el perfil tipus dels qui confeccionen gairebé tota la roba que portem. Els sous baixos i la feminització caracteritzen aquest sector. Bangladesh ostenta el trist rècord a la baixa: el salari mínim és de 50 euros, fins i tot després de la pujada d'un 77% produïda després de l'esfondrament de l'edifici Rana Plaza, en el qual van morir 1138 persones i més de 1500 van resultar ferides. A aquests sous, que no cobreixen les necessitats bàsiques, s'uneix l'esquerda salarial entre homes i dones, especialment marcada en la confecció, on el 80% dels treballadors són dones.
L'explotació laboral infantil està present durant tota la cadena de producció. Malgrat que s'ha reduït, a l'Índia, en la recollida de cotó, van participar gairebé 400.000 menors a la campanya de 2010. La meitat tenia menys de 14 anys. Jornades extenses, condicions laborals inhumanes i perilloses o l'absència de sindicats legalment constituïts són altres realitats d'aquest sector, que mou cada dia 34.000 milions d'euros només a Europa.
Actualment, el tèxtil de Comerç Just és poc representatiu tant en volum de producció com en vendes. En el conreu del cotó «just» hi treballen 73.400 persones, una xifra petita comparada amb els gairebé 100 milions de famílies que conreen aquesta matèria primera. Tanmateix, qualitativament és molt significatiu per a aquestes persones ja que tenen garantides unes condicions de vida digna.
El Dia Mundial del Comerç Just en el nostre país ha estat promogut per la Coordinadora Estatal de Comerç Just i compta amb el finançament de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament. www.comerciojusto.org.
Normas de participación
Esta es la opinión de los lectores, no la de este medio.
Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios inapropiados.
La participación implica que ha leído y acepta las Normas de Participación y Política de Privacidad
Normas de Participación
Política de privacidad
Por seguridad guardamos tu IP
216.73.216.62