Segons va explicar l’historiador-escriptor Antoni Tugores, ( que va presentar l’acte) tot i que a la post-pandèmia es va preparar (amb la participació de Josep Ros) un homenatge a Carles Gil, les normes del Covid, i llavors un accident familiar se va ajornar. La mort de Josep Ros, va fer decidir als tres membres restants del grup “Amigos”, organitzar una vetllada musical recuperant els èxits de la formació musical manacorina  dels anys 70 i principis del 80.

Així Martí Salem, Bernat Morey i Tomeu Matamales recordaren aquelles versions que els feren tan populars. Omplint el recital de anècdotes simpàtiques dels desapareguts  Gil i Ros.

A més també si va afegir, Jeroni Adrover als Teclats i Maria Antònia Gomila ( filla de Marí Salem) i Marga Ros (filla de Josep Ros) aportant sons i veus que feren arrodonir l’èxit del concert.

Per acabar, a la darrera peça, espontàniament s’hi afegiren Llatzer Mèndez (dels Osifar) i Toni Isern de  S’Arrual Jazz Mort, donat un final feliç i divertit a uns amics que es diveriren tota la vida envoltats de música.

A l’acte, a més de familiars de Carles Gil i Josep Ros, hi assitiren nombrosos simpatitzants dels “Amigos” entre els que varem poder veure  a Josep Alba, Joan Bibiloni,  Rafel Aguiló,  Andreu Riera, Joan Payeres, Miquel Vives, Miquel Brunet, periodistes, artistes i un llarg nombre de persones conegudes dins el mon socio-cultural Mallorquí.

Quan va acabar el recital el president de l’Associació Cultural s’Agricola Llorenç Femenies  i Mateu Marcè, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Manacor varen  entregar a Maria Rubí ( vídua de Josep Ros) i a Conxa Gil ( germana de Carles gil) uns detalls florals, així com també ho va fer amb Maruja Frau (propietària del fabulós lloc) i a les cantants Marga Ros i Maria Antònia Gomila.

El gran Pati de Ca’n Frau, va quedar petit per acollir a la gran quantitat de gent que li hagués agradad essistir a l’acte.

La Família Riera&Frau, l’Ajuntament de Manacor i L’Associació Cultural s’Agrícola varen col·laborar dins l’organització de l’acte perquè fos el que va esser, un petit i senzill però gran i emotiu acte de recordança als musics Josep Ros i Carles Gil.