Porreres va iniciar les festes de Sant Roc omplint els carrers de gent, cultura i alegria

La comitiva composta per les autoritats, al costat de la pregonera Margalida Puigserver Rosselló, els caparrots, la colla de dimonions, en Roc, na Bet amb el seus gegantons i els xeremiers es van desplaçar des de l'Ajuntament fins a la plaça de l'Església per a veure l'hissat de la bandera i l'amollada dels coloms, símbol de pau i llibertat, així com escoltar l'espectacular repicat de les campanes que anunciaven la festa de Sant Roc.

La colla de dimonions va celebrar el seu relleu "generacional", transmetent el caparrot els integrants que deixaven de ser-ho als nous que el rebien amb immensa alegria.

Posteriorment, la comitiva d'autoritats va tornar de nou a l'Ajuntament per a col·locar al balcó la bandera del ca de Sant Roc.

Els actes van continuar procedint-se a la inauguració de les exposicions, entre elles destaquem la de Teresa Matas en el Museu de Porreres i que porta per títol "Caminat a través de boscos imaginats" tota una subtil metàfora a la vida i els seus destins.

Un dels actes més esperats va ser el pregó de la pregonera més jove que ha tingut Porreres, Margalida Puigserver Rosselló, qui va demostrar que joventut i talent van íntimament entrellaçats entre els més joves, si a això li sumem el seu entusiasme i preparació, cal afirmar que un món millor és possible des de la igualtat, la tolerància i la sostenibilitat en una societat plural en una època de grans canvis i on les mescles de trets i cultures són avui dia el fet més important potser ocorregut en la història recent de la humanitat.

Els concerts de Monti-sion i en la plaça de la Vila van tancar un dia espectacular a Porreres, un dia per al record i un dia on s'han renovat tradicions, un dia ple de sentiments, un dia potser també de nostàlgia, però un dia també carregat d'il·lusió alegria i molta, molta festa, unida pels llaços de la cultura, l'art i la música.

Cal felicitar a Porreres pel seu atractiu i per ser capaç de fer vibrar a la gent amb les seves tradicions, de nou tot un èxit de convocatòria plena d'atractiu i interès.

Xisca Mora a Facebook

Ahir donarem el tret de sortida a les festes de Sant Roc 2023. En primer lloc vull donar les gràcies i l’enhorabona a na Margalida Puigserver Rosselló, per aquesta crida d’inici de festes, la pregonera més jove que ha donat l’ensús al Sant Roc porrerenc. Una dona jove amb un gran talent! Na Margalida és un clar exemple de què aquests dos atributs no tenen perquè haver d’anar separats.

És important posar de manifest que hi ha molt de jovent amb aptituds i professionalitat. Per això s’ha de donar visibilitat a la seva tasca i desenvolupar el seu potencial mitjançant la creativitat i les seves capacitats individuals, les quals ajudaran a canviar el món a millor.

Cada un dels veïnats i veïnades de Porreres, segurament, tenim una visió diferent de les festes. Dins el programa, amb el gran nombre d’actes que hi ha, alguns d’ells els considerarem imprescindibles i que aquests dies no hi poden faltar, altres pensarem que es podrien canviar o poden ser millorables, però segur que tots i totes coincidiríem en què hi ha una cosa sense la qual no podem dir que estam en fetes: la música, que és la que propicia l’ambient festiu i que tinguem ganes de diversió i de compartir bons moments amb amics, familiars i visitants. Aquest és l’indicador de què estam en uns dies especials.

Però si tancam els ulls, segur que ens vindran molts records i sentiments que hem viscut al llarg de la nostra vida durant els dies de festa, els quals també poden ser elements clau per un Sant Roc immillorable.

Record, de petita sortir d’hora, acompanyada dels meus pares i del meu germà ben mudats, veure sa plaça repleta de gent, anar a sa fonda a comprar un «corte» de gelat i just començar a tocar el grup, contemplar com l’amo en Toni «Pobler» i la seva dona eren els primers en sortir a ballar d’aferrats. Tampoc hi podien faltar tastar la poma o cotó ensucrat, anar amb el padrí jove a comprar la jugueta a n’en Curro o passar per Can Pepito a cercar petardos i impregnar-te de l’olor de la pólvora de les rodelles que es feien al lloc sagrat.

Record, de més joveneta, no poder evitar sentir les pessigolles a la panxa, quan anava a la verbena a la plaça de toros i el jovenet que m’agradava me convidava a beure o a colcar als cotxets de xoque. O quan se’m posaven els pels de punta en escoltar a la Filharmònica Porrerenca en sortir de l’ofici o tocant la matinada porrerenca.

Però aquests, són evidentment els meus records, i per ventura molts d’ells, compartits amb voltros, perquè aquesta és l’essència de la festa, que cadascú la se faci seva, aglutinant tot una sèrie de vivències i emocions.

Des de la regidoria de festes s’organitzen els actes, amb molta il·lusió i ganes de fer poble, intentant que aquests arribin a tothom, a totes les edats, a tots els sectors: culturals, esportius, musicals. Concentrat en el programa gran part de les activitats que organitzen les entitats i associacions del poble que són en gran part el motor festiu del nostre poble.

Ara bé, com he dit abans, el més important no és la quantitat de coses que es fan o si els grups musicals d’enguany estan més de moda o manco, sinó que li donen un sentit únic i amb una vivència participativa. Que ho gaudim amb intensitat i que en cada acció emmagatzem dins el nostre subconscient pinzellades de la nostra identitat, de la nostra manera de ser, que ens fa diferents i únics com a porrerencs i porrerenques que som.

Entre tots i totes, decantem la superficialitat i centrem-nos en els detalls per tal de preservar l’essència de la nostra estimada festa de Sant Roc. No deixem perdre tots aquests atributs que posseïm per tal de deixar-los d’herència a les nostres generacions futures i escampem aquest sentiment de germanor tan propi de les nostres festes a cada dia de l’any.

Deixau-me acabar, animant-vos a participar de les moltíssimes propostes culturals i lúdiques que ens proposa el programa que vos hem repartit casa per casa.

I deixau-me també, donar-vos les gràcies a tots i totes, avui i cada dia de l’any. Gràcies per tot el que feis i per tot el què ens donau. Perquè no perdeu les ganes i les il·lusions, malgrat les dificultats i entrebancs o la quotidianitat.

Segur que ens posarem d’acord en moltes coses perquè per entendre’ns no cal compartir gustos, ni aficions, només fa falta una cosa, estimar el nostre poble, amb el desitj conjunt que tot vagi bé i que sigui cada vegada millor.

Passau-vos-ho bé, gaudiu i siau feliços!
Visca Porreres i Visca Sant Roc