‘Les messes d’estiu’ de Pere Sureda

L’editorial Inforaiguer ha publicat aquest setembre el llibre ‘Les messes d’estiu. Mètodes i sistemes tradicionals’, de Pere Sureda, un recull de records de les tasques pageses que l’autor va viure a les terres de secà del Pla de Mallorca durant la seva infantesa i adolescència. L’obra es presentarà el proper divendres 15 de setembre a la Casa de Cultura de Maria a partir de les 20h.

Pere Sureda Ribas (Maria de la Salut, 1955) és un mestre d’escola jubilat que exercí com a docent des de 1982 a la coopetartiva Gorg Blau, al col·legi Sant Felip Neri de Palma.

L’Associació de la Premsa Forana li atorgà l’any 1992 el premi Mitjans de Periodisme per aquest treball de les messes publicat per la revista Fent Carrerany de Maria. És autor del llibre ‘Caramel·lers, republicans de Maria’, publicat també per Inforaiguer l’any 2008.

A ‘Les messes d’estiu’, l’autor passa revista a unes feines del camp «que ell mateix va veure, viure i en va participar, passant, durant la seva infantesa i adolescència, moltes hores observant unes tasques que ara ens exposa en aquest recull. Ell ha fet memòria d’unes labors, avui desaparegudes en la seva totalitat i que, molt probablement, no es tornaran a veure», com explica al pròleg l’historiador Bartomeu Pastor. A més, aporta un ampli vocabulari, avui en dia en desús i gairebé estingit.

Pastor afirma que: «Aquest treball ens recorda tot un patrimoni, avui perdut, que ja fa un bon grapat de dècades se’n va anar en orris i que, molt del jovent actual, ni tan sols n’hauran sentit parlar. El recull de vivències que en fa l’autor hauria de servir com una mostra de gratitud envers d’aquelles generacions, d’homes i dones, que amb el seu gran esforç i privacions contribuïren a millorar el benestar de les generacions actuals».

Pere Sureda explica que el llibre: «és una anàlisi dels canvis produïts per la mecanització del camp i l’arribada del turisme. La gent va preferir fer feina al sector turístic que no embrutar-se les mans al camp. Fa tres dècades encara senties gent que espolsava ametlles i els senties cantar».