Li hem dedicat aquestes paraules:

"Estimada Miquela has partit massa prest, encara ens quedaven molts de cafetets i moltes rialles.

Però no volem recordar-te en els teus darrers temps, volem recordar-te amb la teva inigualable rialla.

Et dedicam aquestes lletres que pensam t'agradarien del teu grup de música preferit Txarango:

Caminant del neguit n'he fet matança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa.
Se l'emporta ben lluny per buscar-te
on cada viatge renova l'esperança.
Santa vida que mai no descansa.
Es disfressa el record d'enyorança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa.
El teu cos serà record
i el record enyorança.
L'enyorança serà cançó
i la cançó fugirà amb l'aire"