Sociedad / Carta a Omar Islem
A vegades el cel és la porta on volar en llibertat i on els avatars de la vida ens col·loquen sense respectar dates ni edats
Sento Omar la tremenda necessitat d'acomiadar-me de tu o millor potser d'estrènyer nous llaços amb tu des de l'aquí a l'allà.
![[Img #64167]](https://manacormanacor.com/upload/images/10_2023/4716_510579_670.jpg)
Lamento enormement l'ocorregut, el cor a diferència de l'ànima ens juga a vegades males passades, Ha estat un final que encara no em crec, però que desgraciadament és real com la vida mateixa.
Eres un jove, 34 anys, ple de vida, ple d'alegria i il·lusió, havies aconseguit ser un bon auxiliar d'infermeria, treballant en els millors centres de Mallorca... però inesperadament tot s'interromp, el cor es deté i s'acaba la vida.
Conec el molt que estimaves a la teva mare i a la teva família, el molt que estimaves al Sàhara i el molt que ens volies a nosaltres.
Eres el suport econòmic de la teva família, en les teves vacances vas ajudar la teva mare a construir un petit habitatge de toves i amb l'ajuda que des d'aquí et van brindar vas poder adquirir uns precaris electrodomèstics per a ella, t'agradava dormir al costat de la teva mare, sentir la teva calor i les seves carícies, però desgraciadament ara recorres l'últim camí per a trobar-te amb ella i descansar en pau al costat de la teva família. Ha estat un dur cop el que els ha donat la vida, però sempre seràs el seu gran heroi i el seu nen de l'ànima.
És un trist viatge, un viatge mai somiat, un viatge ple ja de pau per a tu, però molt trista i dolorós per als qui quedem aquí, només ens queda el consol, es va equivocar la vida, tallant d'arrel el molt amor i felicitat que podies lliurar.
Avui benvolgut Omar desgraciadament hem de parlar de l'aquí cap a l'allà, però tingues segur que mentre els meus rècords perdurin mai t'oblidaré. No oblidaré el teu somriure, el teu afecti i mai oblidaré com m'anomenaves "padrí" t'estimo i sempre t'estimare
.
Queda allí la teva família desolada, allà en els àrids i inhumanes terres dels campaments de refugiats d'Algèria, però en la mesura que sigui possible estarem prop d'ella, com vam estar sempre al teu costat. Vola tranquil Omar, estarem pendents d'ells com tu sempre vas estar.
I segur que aviat ens veurem allà a dalt en el teu paradís de llibertat i viurem un cel diferent i més humà potser.
![[Img #64167]](https://manacormanacor.com/upload/images/10_2023/4716_510579_670.jpg)
Lamento enormement l'ocorregut, el cor a diferència de l'ànima ens juga a vegades males passades, Ha estat un final que encara no em crec, però que desgraciadament és real com la vida mateixa.
Eres un jove, 34 anys, ple de vida, ple d'alegria i il·lusió, havies aconseguit ser un bon auxiliar d'infermeria, treballant en els millors centres de Mallorca... però inesperadament tot s'interromp, el cor es deté i s'acaba la vida.
Conec el molt que estimaves a la teva mare i a la teva família, el molt que estimaves al Sàhara i el molt que ens volies a nosaltres.
Eres el suport econòmic de la teva família, en les teves vacances vas ajudar la teva mare a construir un petit habitatge de toves i amb l'ajuda que des d'aquí et van brindar vas poder adquirir uns precaris electrodomèstics per a ella, t'agradava dormir al costat de la teva mare, sentir la teva calor i les seves carícies, però desgraciadament ara recorres l'últim camí per a trobar-te amb ella i descansar en pau al costat de la teva família. Ha estat un dur cop el que els ha donat la vida, però sempre seràs el seu gran heroi i el seu nen de l'ànima.
És un trist viatge, un viatge mai somiat, un viatge ple ja de pau per a tu, però molt trista i dolorós per als qui quedem aquí, només ens queda el consol, es va equivocar la vida, tallant d'arrel el molt amor i felicitat que podies lliurar.
Avui benvolgut Omar desgraciadament hem de parlar de l'aquí cap a l'allà, però tingues segur que mentre els meus rècords perdurin mai t'oblidaré. No oblidaré el teu somriure, el teu afecti i mai oblidaré com m'anomenaves "padrí" t'estimo i sempre t'estimare
.
Queda allí la teva família desolada, allà en els àrids i inhumanes terres dels campaments de refugiats d'Algèria, però en la mesura que sigui possible estarem prop d'ella, com vam estar sempre al teu costat. Vola tranquil Omar, estarem pendents d'ells com tu sempre vas estar.
I segur que aviat ens veurem allà a dalt en el teu paradís de llibertat i viurem un cel diferent i més humà potser.






Zohra | Viernes, 06 de Octubre de 2023 a las 20:31:31 horas
Que descanses en pau estimat Omar
Accede para votar (0) (0) Accede para responder