El cantautor manacorí, que presentà un mostrari de composicions seves i algunes del seu germà Joan Serra, actuà sol amb el simple acompanyament musical d’una guitarra clàssica. Per mitjà de la vintena de cançons que va interpretar ―harmonitzades d’una manera senzilla però molt efectiva i gairebé totes elles d’una duració mitja de menys de dos minuts―, Miquel Serra ens va parlar d’amor, d’enyorança, d’afecte, d’amistat o de la simple observació dels petits-grans detalls que conformen la vida quotidiana de les persones.

Miquel Serra, a més de músic i escriptor, és tècnic agrícola, i treballa sempre molt en contacte amb la terra.

Aquesta característica específica seva li defineix el substrat artístic i, fins i tot, la manera de presentar-se i comportar-se damunt l’escenari. Ho deim en el sentit que no posa en pràctica cap ni un dels artificis protocolaris típics que utilitzen els músics per a transmetre la seva obra al públic. La imatge que ofereix és la d’una persona amb inquietuds comunicatives que té coses a dir i les diu sense sofisticacions innecessàries.

Hem de recordar que Miquel Serra té ja una trajectòria discogràfica sòlida i extensa avalada per prop d’una desena de discs, entre els quals podríem destacar «L’elegància dorm», del 2019, i «Una casa és pànic», del 2022.

La pel·lícula documental «Els ulls s’aturen de créixer», filmada el 2018 per Javier G. Lerín, sobre la relació de Miquel Serra amb el seu germà Joan, va ser guardonada com a «Millor Documental Nacional», i distingida amb el «Premi Públic de l’In-Èdit Film Festival».

D’altra banda, ha publicat dos llibres de contes: «Formigues vermelles» (2018), i «Pendents que arribin els conqueridors» (2021).