Una lamentable imatge es produïa aquest matí a Manacor

Aquest matí a Manacor concretament al carrer he observat una imatge poc habitual però no per això menys realista d'una persona dormint, al carrer  de Teiet en l'entrada d'un garatge.

Lamentable espectacle, no sé si era un home o una dona, però dona el mateix, fos qui fos era una persona que mai hauria d'haver-se vist en aquesta situació.

Són moltes les causes pel que la vida i potser els seus fets o la seva salut mental li han pogut conduir a aquesta precària situació.

Però no és menys cert que una societat moderna, igualitària i solidària no pot permetre que fets així ocorrin en el nostre entorn. Tenim l'obligació d'ajudar-los a entendre a les persones que puguin estar en la mateixa situació que la de la imatge que la societat els ofereix possibilitats d'una vida més digna.

És cert que treballar problemes de salut mental amb adults és complicat, ja que en ser majors d'edat l'última paraula sobre les seves decisions és seva.

Però cal intentar per tots els mitjans que no ocorrin situacions tan terribles com és haver de viure i dormir al carrer...i qui sap si morir també.

No discriminem, no marginem, ni oblidem que aquestes vides han de ser tan dignes com les nostres, cal ajudar a reconduir el seu camí i per descomptat evitar al màxim el seu sofriment i fins a vegades el menyspreu d'una societat que potser els va conduir fins aquí, o almenys una societat que no és capaç d'atendre a qui sense demanar necessita ajuda.

Busquem camins, des de les institucions especialment, el temps va molt de pressa i les deterioracions humanes encara més, potser unes paraules d'alè els serveixen per a veure la cara humana de la nostra societat, lluitem entre tots perquè mai una persona hagi de dormir al carrer.

Per un instant imaginar-vos estar és el seu lloc, la solitud, la duresa del fred, la falta d'higiene, és una cosa aterridora, ajudem-lo a sobreviure amb dignitat i afecte.

Nosaltres tenim la pell fina, ells escrostonada i plena de cicatrius, a ells potser ja no els fa mal el cor després de tant de sofriment, però a nosaltres si ha de fer-nos mal només pel fet que casos com aquest ocorri.

Dignitat per a tots és també igualtat.