El segon convidat d'aquesta sèrie de dilluns és Onofre Vaquer, doctor en Història, que presenta la seva intervenció amb el títol de «Mites i tòpics entorn a la guerra de Successió i la Nova Planta». El Sr. Vaquer aproparà el públic assistent al coneixement de la història mallorquina del segle XVIII, tot desmitificant fets i conceptes que han arribat a l'actualitat. Com sempre, l'acte serà al carrer Jaume II, núm. 15 i començarà a les vuit de l'horabaixa.

Onofre Vaquer Bennasar va néixer a Felanitx, és doctor en Història i Graduat Social. Va rebre el premi extraordinari de llicenciatura i també el de doctorat. Ha estat catedràtic d'institut i professor associat de la UIB. Ha estat Premi Ciutat de Palma del 1983, Premi Ciutat de Manacor del 1977 i becat a certàmens del Consell Insular de Mallorca i de l'Òmnium Cultural. Ha publicat molts de llibres, entre els quals la seva tesi doctoral amb el títol Una Sociedad del Antiguo Régimen (el primer volum el 1987 i el segon, l'any següent), L'esclavitud a Mallorca, 1448-1500 (1997), El comerç marítim de Mallorca, 1448-1531 (2001) i El comerç marítim de Mallorca a la segona meitat del segle XVI (2007). El 2010 va publicar Mites i tòpics de la història d'Espanya i de Mallorca. També ha investigat el segle XVII i va publicar Captius i renegats al segle XVII. Mallorquins captius entre musulmans. Renegats davant la Inquisició de Mallorca (2014), entre d'altres. És coautor de la Història de Manacor. El segle XVI (1991). A més a més, ha publicat articles a revistes especialitzades i a actes de congressos de temes com la demografia, el comerç i els immigrants. Està particularment orgullós d'haver interessat historiadors com Bartolomé Bennassar, Alberto Tenenti, Carlos Martínez Shaw, Antonio Miguel Bernal i Maria Àngels Pérez Samper, ja sigui perquè li han fet recensions, pròlegs o perquè l'han avalat.

El doctor Vaquer opina que molta gent té idees sobre el passat que no es corresponen a la veritat històrica. En el cas dels tòpics, diu que s'expliquen pel retard en la divulgació del saber fronterer de la investigació. Però també són deguts a les manipulacions que responen a estratègies ideològiques del passat. Aquest és un tema que va tractar al llibre Mites i tòpics de la història d'Espanya i de Mallorca. «Molta gent s'estranya quan li diuen que en Neró no va incendiar Roma, que la batalla de Covadonga no va esdevenir o que l'èxode dels jueus d'Egipte amb Moisès no va existir mai, que és un mite». Assegura que va esser al segle XIX quan es formaren els mites espanyolistes, una vegada creat l'estat espanyol l'any 1835 i més tard sorgiren alguns mites catalanistes. Afirma que la crítica històrica ha desmuntat aquests mites, però persones que no són historiadors encara els escampen. I encara més, amb motiu del tricentenari s'han publicat algunes obres, tant espanyolistes com catalanistes, que insisteixen en les simplificacions en lloc d'explicar els matisos. En el llibre tractà mites com el de la nació espanyola, la Corona d'Aragó austriacista, el pacte de Gènova, els nobles mallorquins botiflers. També el mite de la imposició de la llengua castellana pels borbònics (que no arribà fins al 1768) mentre que els austriacistes escrivien en castellà i el mite del desenvolupament econòmic de Catalunya gràcies a Felip V. Dilluns dia 8 de juny Onofre Vaquer donarà més detalls sobre mites i tòpics.