Manacor en femení plural

La IV edició de la Fira dels Dones, es va celebrar al llarg de tot el dissabte, va tornar a visibilitzar els projectes culturals en mans de les dones: artesania, fotografia, art, dansa... En diferents punts de Manacor es van situar els actes lúdics i reivindicatius on cadascun d'ells va aportar la seva sensibilitat i la seva visió per a aconseguir un món més just i igualitari.

Els visitants van poder recórrer las parades artesanes situades en el Claustre de Sant Vicenç Ferrer, en aquest espai cal destacar una instal·lació dedicada a Antònia Matamalas impulsora del moviment col·lectiu Dones de Llevant, un muntatge ple de força i valentia, que va acaparar moltes visites i que va fer sentir-se la veu d'Antònia més viva que mai i el seu missatge clar i nítid sempre en la recerca d'una millor societat on la dona i l'home puguin caminar a l'una, sense abismes ni espais foscos, sense pors ni terror, amb llibertat i igualtat.

En la Plaça Weyler , amb la col·laboració dels Instituts, s'ha dissenyat «el Mapa de la Per» on els visitants han pogut plasmar llocs, fets o comentaris. Un interessant recorregut per les vivències personals plasmades en l'espai urbà. Un mapa que potser serveix per a estudiar perquè ocorren i on aquests fenòmens que poden ser causats per la casualitat en aquell lloc o per factors urbanístics o socials de la zona entre molts altres factors.

Cal bandejar la por de la nostra societat, especialment la por de la dona enfront de l'home, la societat només és justa si la igualtat és total, la mirada neta i cristal·lina dels dos poden crear un nou món, però per a això no cal lluitar només des del bàndol femení, és imprescindible la participació de l'home, les desigualtats no es corregiran només avançant des d'una direcció, és imprescindible que les dues branques de la vida, home i dona avancin juntes i compenetrades, alguns homes necessiten segurament nous valors, més educació, menys gelosia i oblidar el sentit masclista de propietat i prepotència sobre la seva parella, és necessari trobar nous valors que substitueixin aquests malsons, però cal trobar-los i canviar-ho conjuntament i entre tots dos experimentar-los i alimentant-los perquè algun dia potser no gaire llunyà la por a l'altre sigui només un mal record.

És evident que aquest problema és només minoritari, però encara així és escandalosament greu per les tristes conseqüències que implica. Junts i no per separat lluitem perquè la societat avanci i només podrà avançar des de la igualtat.