Mallorca / Manacor
La comunitat musulmana a Manacor continua treballant per a aconseguir un solar adequat per a la construcció de la seva mesquita
La possibilitat de construcció d'una nova mesquita a Manacor segueix el seu curs i la comunitat musulmana creu que per a final d'any podran donar a conèixer la seva decisió. Segons ens comenten, estan en fase d'estudi en aquests moments per a analitzar la viabilitat econòmica del projecte i la realitat urbanística de Manacor.
![[Img #67378]](https://manacormanacor.com/upload/images/03_2024/269_21035941_670.jpg)
Les lleis, amb les quals ells ens diuen són summament respectuosos no seran un problema per a la construcció, lamentant la polèmica ciutadana a la qual atribueixen a la falta d'informació.
Ells reiteren que no hi ha cap decisió presa sobre la seva ubicació, hi ha tres punts un d'ells és a Fartàritx i altres dos als afores de Manacor. S'estan temptejant preus i edificabilitat, encara que són conscients que els solars dels afores de Manacor el preu pogués ser inassumible.
El solar de Fartàritx és el que per preu pot ser el més assequible, no sent cap impediment la construcció en forma de L que marca l'edificabilitat d'ell.
El desig dels integrants de la comunitat musulmana és poder edificar una amplíssima sala per a donar cabuda als feligresos en els seus resos, especialment en uns temps en què està creixent amb molta intensitat aquesta població a Manacor.
Econòmicament i segons comenta un representant de la comunitat musulmana a Manacor no disposen de ajuda econòmica de cap institució ni d'aquí ni del Marroc, ells estan fent una enquesta entre els seus feligresos per a conèixer la disponibilitat d'aportacions voluntàries i a quant ascendiria aquest import, amb la qual cosa l'elecció del terreny ve condicionada per aquesta xifra que encara desconeixen.
Cal recordar que les mesquites són el lloc de culte de la comunitat musulmana, però també tenen el seu vessant cultural en rebre als nens per a ensenyar-los el seu idioma natiu i a llegir el Corán.
Disposar d'un espai on congregar als seus fidels és una necessitat per a aquest important col·lectiu, al qual no se li poden posar traves en el seu desig tret que siguin les estrictament urbanístiques i d'edificabilitat de la zona del solar triat igual que a qualsevol altra persona o entitat.
La multiculturalitat que ja viu Manacor ens obliga a veure aquestes situacions com una cosa normal i evident, és absurd crear polèmiques que a vegades ratllen en uns perfils de difícil comprensió i molta menys acceptació. Hi ha reaccions viscerals des d'uns certs àmbits de la política que pequen d'impresentables i que per a res són ni poden ser compartides des de la democràcia, la llibertat i la igualtat per a tots els col·lectius.
És necessari dotar a Manacor d'eines útils perquè es fomenti la cohesió entre col·lectius, un dels principals focus de la polèmica generada és precisament aquesta falta d'integració entre el col·lectiu musulmà i els veïns de Manacor. Per això urgeix que entre la població adulta es fomenti la integració entre uns costums i altres, entre una cultura i una altra, entre una religió i una altra.
És una necessitat, com ho és també amb altres col·lectius molt nombrosos ja a Manacor, a vegades fa la sensació que la cohesió i integració es realitzen per si soles i això és un error, tots dos fets han de realitzar-se des d'un ampli projecte que condueixi el dia de demà a una societat d'arrels molt diverses, però que respectin, coneguin i comparteixin les arrels, la història i la cultura del poble d'acolliment, igual que la població d'acolliment comparteixi també les seves arrels, la multiculturalitat és això comprendre i compartir per tots dos costats, ja que el futur serà un futur on les mescles racials predominessin a Manacor, per tant, les mescles culturals, socials, i històriques seran un fet sense marxa enrere.
Per a acabar una pregunta si a Fartàritx s'hagués decidit construir una església en lloc d'una mesquita, algú hauria protestat?
La resposta és ben clara NO, en conseqüència, siguem més demòcrates, més lliures i igualitaris, tots tenim i hem de tenir els mateixos drets.
Per cert, la congestió d'aquesta zona no serà culpa de la presumpta mesquita, gairebé tots van caminant a resar, ningú parla de la que provoca el mercat dels dilluns ni la superfície comercial de Mercadona. Cal ser sincers i cridar al pa, pa i al vi, vi, posar excuses no serveix de res se li veu el doble folre. A bon entenedor poques paraules basten.
Si la història no fos tan destructiva potser avui dia tindríem una mesquita en el lloc de l'església de nostra Senyora dels Dolors, però el destí va voler que no pogués conservar-se, avui simplement aquests ciutadans demanen el que ja van tenir a Manacor, independent del lloc només busquen poder practicar la seva fe lliurement ells en la mesquita, nosaltres a l'església i ser respectats per això igual que ells respecten als altres.
"A la fi del segle XIX es va construir la nova església de nostra Senyora dels Dolors, obra de l'arquitecte Gaspar Bennazar, que es va situar en el mateix lloc que les esglésies anteriors (la més antiga possiblement construïda sobre una mesquita àrab)."
De totes maneres Fartàritx amb mesquita o sense ella és i serà una barriada molt benvolguda per Manacor, una barriada carregada d'arrels, sentiments, tradició i història.
Les lleis, amb les quals ells ens diuen són summament respectuosos no seran un problema per a la construcció, lamentant la polèmica ciutadana a la qual atribueixen a la falta d'informació.
Ells reiteren que no hi ha cap decisió presa sobre la seva ubicació, hi ha tres punts un d'ells és a Fartàritx i altres dos als afores de Manacor. S'estan temptejant preus i edificabilitat, encara que són conscients que els solars dels afores de Manacor el preu pogués ser inassumible.
El solar de Fartàritx és el que per preu pot ser el més assequible, no sent cap impediment la construcció en forma de L que marca l'edificabilitat d'ell.
El desig dels integrants de la comunitat musulmana és poder edificar una amplíssima sala per a donar cabuda als feligresos en els seus resos, especialment en uns temps en què està creixent amb molta intensitat aquesta població a Manacor.
Econòmicament i segons comenta un representant de la comunitat musulmana a Manacor no disposen de ajuda econòmica de cap institució ni d'aquí ni del Marroc, ells estan fent una enquesta entre els seus feligresos per a conèixer la disponibilitat d'aportacions voluntàries i a quant ascendiria aquest import, amb la qual cosa l'elecció del terreny ve condicionada per aquesta xifra que encara desconeixen.
Cal recordar que les mesquites són el lloc de culte de la comunitat musulmana, però també tenen el seu vessant cultural en rebre als nens per a ensenyar-los el seu idioma natiu i a llegir el Corán.
Disposar d'un espai on congregar als seus fidels és una necessitat per a aquest important col·lectiu, al qual no se li poden posar traves en el seu desig tret que siguin les estrictament urbanístiques i d'edificabilitat de la zona del solar triat igual que a qualsevol altra persona o entitat.
La multiculturalitat que ja viu Manacor ens obliga a veure aquestes situacions com una cosa normal i evident, és absurd crear polèmiques que a vegades ratllen en uns perfils de difícil comprensió i molta menys acceptació. Hi ha reaccions viscerals des d'uns certs àmbits de la política que pequen d'impresentables i que per a res són ni poden ser compartides des de la democràcia, la llibertat i la igualtat per a tots els col·lectius.
És necessari dotar a Manacor d'eines útils perquè es fomenti la cohesió entre col·lectius, un dels principals focus de la polèmica generada és precisament aquesta falta d'integració entre el col·lectiu musulmà i els veïns de Manacor. Per això urgeix que entre la població adulta es fomenti la integració entre uns costums i altres, entre una cultura i una altra, entre una religió i una altra.
És una necessitat, com ho és també amb altres col·lectius molt nombrosos ja a Manacor, a vegades fa la sensació que la cohesió i integració es realitzen per si soles i això és un error, tots dos fets han de realitzar-se des d'un ampli projecte que condueixi el dia de demà a una societat d'arrels molt diverses, però que respectin, coneguin i comparteixin les arrels, la història i la cultura del poble d'acolliment, igual que la població d'acolliment comparteixi també les seves arrels, la multiculturalitat és això comprendre i compartir per tots dos costats, ja que el futur serà un futur on les mescles racials predominessin a Manacor, per tant, les mescles culturals, socials, i històriques seran un fet sense marxa enrere.
Per a acabar una pregunta si a Fartàritx s'hagués decidit construir una església en lloc d'una mesquita, algú hauria protestat?
La resposta és ben clara NO, en conseqüència, siguem més demòcrates, més lliures i igualitaris, tots tenim i hem de tenir els mateixos drets.
Per cert, la congestió d'aquesta zona no serà culpa de la presumpta mesquita, gairebé tots van caminant a resar, ningú parla de la que provoca el mercat dels dilluns ni la superfície comercial de Mercadona. Cal ser sincers i cridar al pa, pa i al vi, vi, posar excuses no serveix de res se li veu el doble folre. A bon entenedor poques paraules basten.
Si la història no fos tan destructiva potser avui dia tindríem una mesquita en el lloc de l'església de nostra Senyora dels Dolors, però el destí va voler que no pogués conservar-se, avui simplement aquests ciutadans demanen el que ja van tenir a Manacor, independent del lloc només busquen poder practicar la seva fe lliurement ells en la mesquita, nosaltres a l'església i ser respectats per això igual que ells respecten als altres.
"A la fi del segle XIX es va construir la nova església de nostra Senyora dels Dolors, obra de l'arquitecte Gaspar Bennazar, que es va situar en el mateix lloc que les esglésies anteriors (la més antiga possiblement construïda sobre una mesquita àrab)."
De totes maneres Fartàritx amb mesquita o sense ella és i serà una barriada molt benvolguda per Manacor, una barriada carregada d'arrels, sentiments, tradició i història.
Rosa | Jueves, 21 de Marzo de 2024 a las 18:44:18 horas
Lo primer, veig que el article no està firmat, i me pareix que qui el ha escrit no es d’aquest planeta o viu a un bon xalet, a tu te pareix que edificar una mezquita amb un aforo de 1.500 persones enmig de Fartaritx no canviarà sa vida de sa gent, que no canviarà de manera radical tots els aspectes importants de convivencia de un barrio ? Movilidad, parking, renou, economia, per favor si tu no vols obrir els ulls al menos no vulguis tancar els ulls a s’altre gent
Accede para votar (0) (0) Accede para responder