Una ombra blanca de Carme Riera

Hi ha vida després de la mort? El doctor Ripper, que atén la soprano Barbara Simpson en patir un infart, creu que sí. Mentre els metges la consideraven clínicament morta, la cantant ha experimentat una sensació de plenitud i benestar envoltada d’una claror serena. És això el que ens espera després?

Si Barbara ha retornat a la vida, com, pel que sembla, ha succeït en altres casos, és perquè té pendent aclarir uns fets del passat i resoldre un misteri. Per això cal que es capbussi en la seva infantesa. Primer, a la seva Savannah natal, al sud dels Estats Units, en l’època de la segregació racial, i més endavant a Mallorca, on arriba amb el pare, músic de jazz, i s’allotja en un poble a la falda de la muntanya del Teix, sota la protecció màgica de la Deessa Blanca.

Una ombra blanca és una història de culpa i redempció que entrellaça amb mestria diferents veus del present i del passat. Una novel·la, a cavall dels anys seixanta del segle XX i els temps actuals, que conté múltiples històries i que en el curs del relat va encaixant les diferents peces que ens permetran, finalment, descobrir el secret de Barbara Simpson.

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral i una òpera, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988) o Carmen Balcells, traficant de paraules (2022). Ha escrit també els contes Epitel·lis tendríssims (1981) i Contra l'amor en companyia (1981), el diari de maternitat Temps d’una espera (1998) i els relats La veu de la sirena (2015) i La pau dels somnis feliços (2022). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.

Editorial: Edicions 62
Temàtica: Novel·la contemporània
Col·lecció: El Balancí
Nombre de pàgines: 320