No admetem tolerància, volem llibertat i igualtat

No hem pogut triar, però els altres tampoc, així que gaudim del que puguem que la vida passa molt de pressa i no perdem el temps qüestionar ridiculeses, som el que som i estimem el que desitgem cadascun segons les seves apetències la llibertat té les ales llargues i en elles tenim cabuda tots.

Voler i estimar ha de ser lliure, sigui la pell que sigui, sigui el sexe que sigui i sigui l'ànima que sigui, sobretot ara que ja sabem que el cor és un mer òrgan funcional això sí de vital importància però buit de sentiments i emocions.

Voler i estimar és compartir cossos, respiracions, carícies... en això només importa l'atracció i la felicitat que això pugui produir.

Una boca, un braç...no tenen sexe, però si transmeten moltes coses. Per què per a molts tot depèn del fet que sexe sigui? És absurd, ridícul, els sentiments que ens han manipulat durant tants anys hem de reinterpretar-los, retornar-los el seu veritable sentit, retornar-los aquesta llibertat que abans van tenir. El sexe mai ha de predisposar una relació, aquesta ha de fluir sigui qui sigui que la produeix o la sent, si permetem que el sexe predisposi les nostres relacions mai serem lliures, serem presoners de les perverses manipulacions que la sexualitat a sofert a càrrec de religions i polítics.

No volem tolerància, perquè no necessitem ni perdó ni caritat, volem igualtat i llibertat en un món amb múltiples opcions i moltes maneres de voler i estimar.

Les persones hem de ser valentes, compromeses i obertes a aquest món nou amb respecte i ple de múltiples emocions, no volem més repressions per part d'una societat castrada i plena de creences malaltisses que obliguen moltes vegades al fet que algunes persones visquin encara tancades en els seus malsons simplement per no poder respirar amb orgull la seva sexualitat frustrant desgraciadament les seves ments i la seva existència.

Volem la llibertat i l'obertura de tots els armaris que encara queden per obrir, al seu degut temps i en l'instant en què cadascun estigui preparat, eliminem l'angoixa de tantes vides viscudes en la foscor i la repressió, estimar és estimar sigui qui sigui, on sigui.

Som tots iguals, encara que tinguem diferents opcions a l'hora de voler i estimar. No som diferents som iguals, l'opció és simplement una elecció lliure i apassionada és implícit de la genètica, és el fruit de la composició de la nostra personalitat i gens extern influeix en això. Recordem que hi ha persones negres, o blanques... és pura genètica i res més tots iguals, en un món que hem fet difícil i inhumà moltes vegades. Valorem-ho amb tota llibertat i igualtat, però mai tolerància no hem pecat només hem volgut i estimat el més bell dels sentiments que hi ha sobre la terra.

Molts i vivim aquesta llibertat des de fa temps, però volem que siguem tots els que la visquem, volem que tots puguin respirar l'aire lliure que enriqueix la vida.

Tothom sigui com sigui la seva personalitat, el seu físic, la manera d'expressar-se té dret a poder gaudir del seu present i futur sense excepció, ja no caben riures burletes, ni menyspreus en els col·legis ni marginació.

L'educació és part fonamental per a erradicar aquesta xacra, però la societat i dins de les famílies especialment cal entendre que encara hi ha un gran esforç per fer, cal entendre i fer entendre que tots som iguals uns d'una forma uns altres d'una altra, tots tenim dret a expressar-nos tal com ens sentim i ens volem.