Mocions i preguntes presentades pel Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Manacor perquè siguin debatudes al proper Ple ordinari de dilluns dia 8 de juliol

1. Quina intenció té l’equip de govern respecte a la piscina municipal?

2. En quin estat es troba el projecte per cobrir les grades de Na Capellera?

3. Per culminar la recepció de Cales de Mallorca només falta rebre la xarxa d’aigua potable, previsiblement sense acord amb el propietari actual. Per què després d’un any encara no s’ha donat cap passa perquè la SAM se’n faci càrrec?

MOCIÓ AMB MOTIU DEL DIA DE L'ORGULL LGTBI

El nostre país és referent internacional respecte a les polítiques igualitàries, la conquesta i defensa dels drets i llibertats del col·lectiu LGTBI, la lluita contra el racisme i la xenofòbia, i la protecció de minories i dels col·lectius vulnerables.

De fet, ens vàrem convertir al 2005 en el tercer país del món a reconèixer el dret a contreure matrimoni per part de persones del mateix sexe, amb l'entrada en vigor de la Llei 13/2005, d'1 de juliol, per la qual es modificava el Codi Civil, i en el primer del món a permetre l'adopció a les famílies homoparentals, fets que van suposar un abans i un després no sols per a les persones LGTBI sinó per al conjunt de la societat espanyola.

Posteriorment, l’any 2007, també vàrem ser pioners en el món, en regular la rectificació registral relatiu al sexe, possibilitant a les persones trans canviar el seu sexe sense necessitat de sotmetre's a un procediment quirúrgic de reassignació. Aquesta llei pionera va ser actualitzada amb la recentment aprovada Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI.

Una norma que ha suposat un nou avanç en drets per al col·lectiu LGTBI, incidint en àmbits com la sanitat, l'educació, prohibint les mal anomenades teràpies de conversió, reconeixent el dret a la filiació a les parelles de dones i despatologitzant finalment el procés de transició, atorgant-li una merescuda dignitat a la sigla més maltractada del col·lectiu: les persones trans.

No obstant això, aquesta trajectòria irreprotxable en l'avanç continu de conquesta de drets de les persones LGTBI i altres col·lectius i minories vulnerables, s'ha vist frenada i amenaçada per les polítiques desplegades per determinades administracions autonòmiques i locals, especialment després dels canvis en alguns executius que van tenir lloc al maig de 2023.

Entre els primers acords dels nous governs d'algunes comunitats autònomes i ajuntaments es trobaven mesures com retirar les banderes de l’arc de Sant Martí dels edificis públics, vetar llibres i pel·lícules, suprimir regidories o conselleries que tenien com a objectiu treballar per la diversitat i la igualtat plena de les persones lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals, o eliminar ajudes públiques a les associacions i organitzacions que es dedicaven a aquests fins.

A més, cal afegir que en els darrers anys els discursos d'odi s'han expandit i les agressions contra el col·lectiu LGTBI han anat en augment. Ho podem comprovar amb l’informe presentat al 2023 per part de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTBI), en el qual es detallava que, en els últims 5 anys a Espanya, al voltant de 280.000 persones havien estat víctimes d'agressions per la seva orientació o identitat sexual. Segons dades del Ministeri de l'Interior, des de 2018 s'ha produït un increment del 70% en delictes d'odi per orientació sexual o identitat de gènere.

L'augment dels discursos d'odi dirigits cap a diversos col·lectius i minories, inclòs el col·lectiu LGTBI, representa una seriosa amenaça per a la convivència pacífica i els drets humans en la nostra societat. Aquestes manifestacions són un mal que enverina la nostra convivència i destrueix la nostra capacitat de construir una societat millor i més cohesionada. Per tant, no podem ser indiferents contra la injustícia i hem de ser ferms a l'hora de defensar el dret a la igualtat de tracte i no discriminació, i a la igualtat real i efectiva de totes les persones que conviuen en la nostra societat, tal com expressa el nostre text constitucional en els seus articles 9.2 i 14.

Aquesta defensa implica el compromís indestructible amb la protecció de les víctimes i de les persones vulnerables enfront de la discriminació i els discursos d'odi, i posa en valor la labor de totes les persones i entitats de la societat civil, que treballen al costat de les administracions públiques a garantir una societat en la qual cap dels seus membres pugui veure's discriminat pel color de la seva pell, el seu origen racial o ètnic, la seva orientació sexual, identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals, el seu lloc de procedència, discapacitat o edat perquè, en suma, una societat en la qual no es discrimina i/o estigmatitza a la seva ciutadania és una societat millor i més democràtica.

No obstant això, hem de continuar sumant esforços en la lluita contra els discursos i delictes d'odi, que ha de ser una tasca compartida per tots els sectors socials i institucions per acabar amb una xacra en augment, no sols al nostre país, sinó en tota la Unió Europea. L'àmbit local, com a institució pública més pròxima a la ciutadania, també ha d’impulsar mesures que contribueixin a acabar amb els discursos d'odi i pal·liar, dins de les seves competències, els efectes que aquestes produeixen sobre les persones LGTBI i la resta de minories socials objecte dels mateixos.

Per tots els motius anteriorment exposats, proposam al Ple de l’Ajuntament de Manacor els següents ACORDS:

1. Penjar la bandera de l’arc de Sant Martí al balcó de l’Ajuntament de Manacor i als edificis municipals on sigui possible durant tota la setmana de l’Orgull, en un acte simbòlic per fomentar i reivindicar la igualtat i el respecte a la diversitat en els espais públics del nostre municipi.

2. Dissenyar, juntament amb les associacions representatives del sector, un programa d’activitats potent que doni cabuda i reconegui totes les veus del col·lectiu LGTBI.

3. Desplegar, a través de la regidoria d'Igualtat, un pla municipal per a la diversitat sexual que permeti coordinar totes les accions en aquest àmbit, que incorpori campanyes municipals de sensibilització, a fi de conscienciar sobre les conseqüències negatives dels discursos d'odi i de promoure el respecte a la diversitat, especialment entre joves i adolescents.

4. Impulsar, amb el major consens possible, un Acord Municipal contra els Discursos d'Odi, amb l'objectiu d'eradicar la discriminació que sofreixen les minories i col·lectius vulnerables, i per a remoure tots els obstacles que continuen impedint que aquestes persones puguin desenvolupar els seus projectes vitals en condicions d'igualtat.

5. Dur a terme programes de formació municipal en l'àmbit laboral, dirigit a tot el funcionariat, a fi de reforçar les capacitats i eines necessàries per a saber identificar, abordar i assistir correctament a les víctimes dels delictes d'odi.

6. Instar el govern autonòmic a elaborar un estudi anual que avaluï l'impacte que tenen els discursos d'odi i les seves conseqüències en el col·lectiu LGTBI, les persones migrants, les persones de diferent origen ètnic-racial, així com en la resta de col·lectius vulnerables, per a poder identificar les necessitats i recopilar informació útil que ajudi a desenvolupar estratègies d'acompanyament i protecció als qui els sofreixen.

Moció per condemnar l’agressió duta a terme per Gabriel Le Senne el passat 18 de juny al Parlament de les Illes Balears

El dimarts 18 de juny de 2024, el president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, va protagonitzar un acte insòlit i violent durant la presa en consideració per a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears. Le Senne, amb una actitud completament antidemocràtica, va arrencar i destrossar les fotos d'Aurora Picornell i les "Roges del Molinar", dones represaliades pel franquisme i símbols de la lluita pels valors democràtics. Aquest acte es va produir després que les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa es neguessin a retirar les fotografies en senyal de protesta per defensar la memòria de les víctimes del franquisme.

Le Senne va justificar la seva acció dient que la mesa de la Cambra "ha de mantenir-se neutral" i va acabar expulsant les dues diputades de la sala, faltant així al respecte a la memòria d'aquestes dones que van ser cruelment assassinades durant la Guerra Civil Espanyola.

La Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears és fonamental per reconèixer i reparar el sofriment dels qui van lluitar per la llibertat i la democràcia a la nostra regió. Aquesta llei, aprovada per un ampli consens i els vots del Partit Popular, no només dignifica la memòria de les víctimes del franquisme, sinó que també estableix mesures de justícia, reparació i no repetició, essencials per a una societat democràtica i plural. L'aprovació d'aquesta llei va representar un compromís amb la veritat i la justícia històrica, i la seva derogació significarà un retrocés en aquests avenços. Amb la llei, es pretén garantir la reparació de les persones que van patir repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, vetllar pel coneixement i difusió de la història de les Illes Balears durant aquests períodes i rebutjar qualsevol manifestació que suposi un reconeixement del franquisme o una exaltació de la sublevació militar, la dictadura franquista o el mateix dictador.

L'acció del president del Parlament de destrossar les fotos d'Aurora Picornell i les "Roges del Molinar" denota una falta de respecte cap a les víctimes del franquisme i un atac a la seva memòria i a la democràcia que per llei està obligat a defensar. Aquesta conducta és inacceptable i soscava la confiança en les nostres institucions democràtiques. És crucial que els representants polítics actuem amb responsabilitat, promovent sempre el diàleg i la convivència.

L'actitud del Partit Popular i Vox de voler derogar la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears reflecteix una falta de compromís amb els principis democràtics i un menyspreu cap a la memòria d'aquells que van patir repressió i violència, ja que aquesta llei busca no només reconèixer les víctimes, sinó també evitar la repetició dels horrors del passat a través de l'educació i la promoció dels valors democràtics. Intentar derogar aquesta llei és un intent de blanquejar el franquisme per part del Partit Popular i VOX, cosa que és inacceptable en una societat que és democràtica.

El restabliment de la democràcia a Espanya després de quaranta anys de dictadura va ser un assoliment transcendental i un dels grans èxits de la Transició, per la qual cosa qualsevol intent de retrocedir en aquests avenços és un atac directe a la nostra convivència democràtica i plural.

Per tots els motius anteriorment exposats, proposam al Ple de l’Ajuntament de Manacor els següents ACORDS:

1. Condemnar l’actitud del president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, pel seu acte violent dut a terme el passat 18 de juny de 2024 en seu parlamentària.

2. Exigir la dimissió immediata del President del Parlament de les Illes Balears pel seu acte violent dut a terme el passat 18 de juny de 2024 en seu parlamentària.

3. Expressar el seu suport als diputats i diputades del Grup Parlamentari Socialista després dels fets succeïts el 18 de juny de 2024 en seu parlamentària.

4. Rebutjar la derogació de la Llei de Memòria Democràtica de les Illes Balears que pretén dur a terme el Partit Popular i VOX.